CP3, SA HISTÒRIA DE L'AVI SEU

En Paul, des que era petit, passava els estius a ca l'avi. Era sa persona que més l'animava amb es tema des bàsquet i, probablement, sa persona més influent de sa seva vida. Era sa seva referènia i, quan li demanen, diu que era qui millor l'entenia i que, apart de avi i nét, eren molt amics. Per compensar ses seves estàncies, en Paul feia feina a sa metzinera que tenia l'avi, cosa que els va unir d'una manera difícil d'explicar.
Però, quan esteia a punt de començar es seu darrer any de High-School, després d'haver estat dels millors bases de sa seva generació s'any anterior, va rebre una notícia que el va marcar per sempre: 5 persones havien entrat a robar a ca l'avi, a qui havien fermat, posat dins un sac i copejat amb bats de baseball. Va ser massa per una persona de 61 anys, que va sofrir un atac de cor mortal.
Es dia després d'enterrar-lo, començava es campionat. Molts haurien decidit no jugar aquell partit, molts s'haurien amagat a plorar a ca seva; en Paul, en canvi, va decidir que havia de fer cosa especial per l'avi seu i així ho va comentar a s'entrenador abans des partit.
A falta d'1 minur per acabar-lo, va anotar dos punts i va rebre falta. Quan va ser a sa línia de tirs lliures, va agafar sa pilota, la va tirar fora i va anar a abraçar-se amb sa seva família. Per què? Perquè havia arribat a 61 punts, s'edat que tenia l'avi seu quan va morir. Aquell va ser es millor homenatge que ningú li hagués pogut fer mai.
Aquella tamporada, va lluir es nom des seu avi a ses bambes i es va converitr en es millor base de tot s'estat, deixant veure ja tot el que avui en dia demostra a s'NBA.

DIA PERFECTE

Així ha estat Sant Esteve.
I així defineix Stratovarius com me sent.

I'm standing here today and understand
There is no reason to hide anymore
So many things to see so many things to gain
My life is not in vain

NOMÉS DUES OPCIONS

Abans de res, escoltau aquestes dues extraordinàries cançons...


Comfortably Numb - Pink Floyd



November Rain - Guns'n Roses


Ara podeu votar a sa nova enquesta, a la dreta. Si colqú pensa que no és cap d'aquestes dues, que me digui quina és... i ja pot ser molt bona si no vol morir jove.

NOVA SECCIÓ

Avui inauguraré, tal i com es dia mereix, una secció de posts que es dirà "SÉ ESCRIURE EN CATALÀ". Tal i com es nom indica, escriuré en un perfecte (o açò esper) català estàndar sobre temes diversos i sense relació entre si, desde coses que m'afecten a coses que me són igual. No espereu que ho faci amb regularitat, sa majoria des dies seguiré amb es meu menorquí, però bonu, de tant en tant apareixerà una nova entrega de
SÉ ESCRIURE EN CATALÀ (1) - DIA D
Finalment, el dia de la revolució ha arribat. És l'hora de posar un punt i apart a una etapa d'aquesta vida meva, que marqui clarament l'inici d'una molt diferent. No intentaré esborrar, oblidar, aquests darrers mesos perquè, apart que em seria impossible, hi ha molts records que per res vull que morin, hi ha hagut dies de sol brillant entre tanta pluja, boira i tempesta, i altres que, sense ser tant bons, si que em serviran en un futur pròxim per no repetir els mateixos errors.
Avui és el dia d'aixecar el cap, ja m'he mirat els peus massa temps i no m'han donat cap resposta, és el moment de buscar-les a un altre lloc o, millor, de crear-les. No sempre és possible trobar allò que et guiï, alguns cops t'has de guiar tu mateix i, si et perds, no tenir por d'aturar-te i observar el teu voltant per retrobar el camí, el que tu has escollit.
I, per aconseguir això, el primer que he de fer és entendre el següent: Quan no és possible curar una ferida, que almenys no et faci mal. És cert que, en algunes ocasions, el dolor es converteix en plaer per un instant, però després t'adones que allò que somiaves era tan sols això, un somni, i la ferida s'aprofundeix una mica més. El que s'ha de fer és deixar de somiar, oblidar la ferida, no pensar-hi i, només així i amb temps, es tancarà sola.
Aquestes són les bases d'una revolució, la que portaré a terme sense dubtar, doncs és l'única opció si un dia vull ser qui vull ser.



Sé que pocs ho entendreu i molts veureu falta de cohesió, per jo si que té sentit, molt.

PO'QÉ?

Per què, per quina raó etimològica, trimestre va amb "i" i semestre amb "e", quan tres va amb "e" i sis amb "i"?
Són preguntes d'aquelles sense resposta...

I demà, ja ho sabeu no? REVOLUCIÓ!

Tenc un problema, i és que començ a odiar massa coses i altres tantes moltes que me fan ràbia. No passa un dia sense que vegi o escolti o llegeixi cosa i pensi: "Quant d'imbècil amollat pel món". Es problema és que, a vegades i conscientment, jo també faig o dic o escric coses d'aquestes i m'entren dubtes:
Quanta gent que no me coneix, o no prou, pensa que som un imbècil d'aquests d'abans? Quanta gent entén realment que l'únic que faig és imitar irònicament conductes que consider odiables per ridiculitzar-les?
Només ho entenc jo?

Sigui com sigui, a vegades m'agrada que me prenguin per tonto, així els qui realment ho són se les donen de llestos i jo ric, fluixet, el doble. El triple en casos extrems.

LEMA NOU, RÉCORD NOU

Dues paraules senzilles i bones d'entendre: Divendres revolució!
En dos sentits:
- Revolució a ferreries i menorca en general perquè és es dia de sa meva tornada. Mils de persones vindran a rebre-me a s'aeroport de Maó amb pancartes i crits com "Àngel, ets un puta Déu!" o "Per tu vivim, per tu morim!". S'activitat laboral es suspendrà de 9 a 10 des matí per fer-me un homenatge a sa plaça de s'ajuntament de ferreries on, desde es vespre d'avui, ja hi ha gent que espera sa meva arribada. Finalment se me farà entrega d'un premi en reconeixement a sa meva gran trajectòria.
- Somnis apart, revolució a sa meva vida. Aquests seran els darrers dies de vessa perpètua i activitat nula. Començarà una nova etapa d'aprofitar as màxim es temps que, tot i que no ho sembla, passa ràpid es cabró i no avisa. Una etapa de recuperar tot lu que he perdut darrerament, que és molt. Una etapa durant sa qual i per damunt de tot, faré una cosa que no he fet en tres mesos: Viure.

Es récord el vaig aconseguir ahir vespre, abans, durant i después des partit de blancs contra blausvermells/granates i com a testimonis hi ha en Francesc, en Joan i na Neus. "Quin és, quin és?" No vus poseu nerviosos, que ara ho dic.
Major quantitat de quintos de cervesa marca aurum ingerits per jo, quinze. No sé si és récord de litres de cervesa amb un dia, però podria ser. Si colqú es sent capaç de guanyar-me, que me deixi un missatge i feim un face-to-face que diuen. S'única condició que pos és que hi hagi un pixaderu/váter a prop.

Salut i au

ESTRATÈGIA+ CONSELL

He sentit per sa tele que demà juguen uns de blancs i uns de blausivermells/granates a futbol. A jo els blancs me cauen la mar de bé i, tot i que els blausivermells/granates són millors, he ideat una estratègia per conseguir que guanyin. Consta de diversos punts:
1. Jugar amb Casillas; Ramos a la dreta, Cannavaro, Metzelder, Javi García centrals, Salgado a l'esquerra; Gago, Guti enmig; Drenthe per l'esquerra, Higuaín per la dreta i Raul.
2. A sa primera jugada s'ha de passar sa pilota a n'en Messi i foter-li una bona llesca, a veure si l'han de llevar oçò. Si expulsen un defensa no passa res, per açò n'havíem posat cinc, a més, es nombre de jugadors s'igualarà a n'es punt 3.
3. Es defenses que hi quedin, que es dediquin a dir-li a n'Eto'o: "Mono, mono, uh uh!". I, tot i que jo no som racista, n'Eto'o si que és tonto (és totalment compatible crec) i un moment donat fotrà una capada a un i ale, un manco. 10 contra 10.
4. A partir d'aquí, es jugadors del Barça perdran es cap darrera s'àrbit i es començaran a fotre llenya de sa qui crema bé, no es descarten més expulsions per part de cap dels dos equips (tipu Guti, Alves, Ramos, Abidal...).
5. Sa victòria no és segura, però sa derrota ja no estaria tant clara com sembla ara.

I ara vaig a telefonar en Juande a veure si me fa cas, tot i que fanta també me valdria...


I es consell és: No vus enfarteu, que fareu peste.

NADAL, FITXA TÈCNICA

Avui hi treuria una cançó de Helloween que es diu "I'm alive", sobretot s'estrofa que diu:
Look up to the sky above
And see the morning sun again
You got so much power inside
So cry it out my friend
A youtube hi és.
Han passat dies foscos, per açò sa manca de material publicat (res). Però, com dic, aquests dies ja no hi són, formen part dels molts de records que he acumulat, és un capítol manco per es final des llibre. Llibre que just ha començat, no passeu pena, que encara guarda moltes sorpreses i un final que ningú coneix.
Deixant de banda ja ses metàfores llibrístiques o llibraiques, passaré a n'es tema que m'ocupa avui.

Nadal.
1. Pinyes/torroles: Entre cinc i sis (perquè enguany vénen massa bé es dies)
2. Litres de cervesa ingerits: Més de vuit segur.
3. Litres d'Herbes Vidal ingerits: Més de tres segur.
4. Dinars/sopars: Entre sis i set
5. Quilos que engreixaré: 0, xD, es meu metabolisme és així de guay.
6. Dies clau: 19, 20, 24, 25, 26, 27, 31, 1, 5.
7. Objectius: Treure un bingo com a poc, veure tot es personal que fa tres mesos que no veig, reunir-se tots els quèvoldir en una gran orgia nadalenca, aguantar es tipu fins les 5 com a molt prest els dies 24 i 31 i lu que surti.
8. Nivell de felicitat esperat: 95%.
9. Nivell d'eufòria esperat: 100%.
10. Nivell de ganes de que arribi ja: 105%.

I de regal, un compromís: A partir d'avui escriuré amb una freqüència bastant més alta, segurament amb idees rares que me passen pes cap i xurrades i tonteries vàries i diverses.

NOMÉS PASSAVA

Acab de donar una volta per 4 fotologs que me solia mirar un temps i res ha canviat. Com podeu imaginar, els fotologs aquests que jo me mir són de gent més o manco culta, amb un cert domini de s'escritura i colque foto mona, per tant, vull deixar clar que no és a ells a qui mataria, sinó a tots els que deixen comentaris com: "Nomes pasaba, tatim*", "pasaba x aki, tkm*" o "saps k tatimuhh mt xulahh, pasaba*". Idò, passadors, vus diré una cosa: Jo un dia agafaré un camió/tractor/apisonadora i només passaré per damunt voltros, així en plan guay-xuli-mega.

Traduccions:
*Només passava, t'estim.
*Passava per aquí, te quiero mucho
*Saps que t'estim molt xula, passava.
Interpretació:
Sa meva intel·ligència no me dóna per escriure frases llargues, coherents i correctes, per açò sempre escric sa mateixa merda, perquè som subnormal.

I una petita exhibició d'un famós, que no conec, a password, concurs aquell de cuatro:
Es password era "ordeñar". C serà es concursant i FG serà es famós gilipolles.
C: - VACA!
FG: - LECHE!
C: VERBO!
FG: VACACIONES!
Pensau lu que vulgueu, però aquest tiu és tontu.
Prou per avui.

PELI DE S'ANY O MÉS

Si al·lots i jovenetes, ahir me vaig mirar sa millor pel·lícula que mai he vist. I en Francesc una estona també, però se'n va anar as llit de tant bona que era... "Uoo?! I quna és? Jo també la vull veure" Açò pensau, eh putes! Idò vus ho diré: REC. Si, rec, allò que posaven es vídeos amb un botó vermell i que quan pitjaves, es gravava lu que feien per sa tele, curiós si més no. Bonu, què deia? Ah si, idò, que as principi de sa peli en Francesc i jo mus hi pixàvem de riure perquè feia pena, però després, quan ell va anar as llit, m'hi descollonava jo tot sol perquè en feia molta (de pena). I tot seguit ses preguntes que jo me faig:
1. Com pot una peli de por fer-me riure més que moltes pelis de riure?
2. Com pot ser que una idea diguem "original" (està filmada POV*) sigui tant mal emprada?
3. Com pot ser que paguessin a actors per fer tal merda?
I ses respostes:
1 i 2. És una peli espanyola.
3. En realitat només hi ha dos actors que han cobrat: Sa tia a sa que li enfoquen més els pits que sa cara i es tiu de sa càmara, que traginar-la per amunt i per avall és un feinar. I els altres direu? Tot s'explica sa secció "cómo se hizo", a continuació.
- Cómo se hizo: Es director va anar a s'ajuntament d'un poblet de Déu sap on i va llogar un edifici de tres pisos amb persones incloses, el va triar multicultural perquè no li diguessin racista. En arribar allà els va tancar tots dins s'edifici i els hi va explicar un poc per damunt lu que havien de fer. Va anar fer tres cerveses a nes bar des cap de cantó i quan va tornar ja tenia sa peli acabada. Va anar a ca seva i, amb es paint, va fer 4 retocs de sang i esquitxos i au, ja està.
Sa broma li va sortir per casi mil euros, però ell esteia content dels resultats, hi ha diverses teories que expliquen que no vegués sa tal porqueria que havia sortit de peli:
1. De petit va caure per ses escales i li va sortir mig cervell pes nas. Quan li van recol·locar, li van posar al revés.
2. Es fot tanta droga que ja no sap si és viu o què.
3. Té un coeficient intel·lectual negatiu, per davall 0 s'entén.

I crec que açò és tot. Si la voleu veure, no vus ho prohibiré, però sabeu lu que hi ha.

*Point Of View.

Fa dies, més dels que fa que no escric, que estic cercant una cosa que no sé ni quan ni on vaig perdre: Sentit a tot. (Si algú té colque pista s'agrairà sa seva col·laboració)
No vull que me malinterpreteu, no estic cercant sentit a sa meva vida (un motiu per viure) perquè d'açò en tenc molts, sinó un per què a ses coses que faig i deix de fer. I mentres mirava per tots els racons he trobat una cosa que havia amagat fa temps. Res més que uns records de dies molt millors, de quan encara no m'havia equivocat en tantes coses, de quan em sentia feliç i probablememt també ho era. Darrerament, he desitjat durant moltes estones de solitud poder tornar a viure des d'aquells dies, tenir s'oportunitat de fer d'una altra manera tot allò que he fet malament. Només són dos anys...
I ara me vé as cap una pel·lícula: Vanilla Sky. Jo també vull es meu "sueño lúdico", encara que res sigui real, vull sa meva "Sofía", vull somniar que visc els millors anys per sempre, triant a cada moment lu que ha de passar.
Hi ha premi (una pomada s'estiu qui vé) per qui sapi quin dia, de tots els que ja he viscut, voldria començar aquest somni.

CP3

Diferent, superior. Després de veure es partit Lakers-Hornets d'ahir, així és com definiria en Paul. No tenia cap dubte que és es millor jugador ara mateix a s'NBA, per inteligència, per liderar es seu equip i triar sempre sa millor opció, per visió de partit, i en un segon pla queden ses seva capacitat tècnica i física, també increïbles.
Però després de veure s'exhibició de sa segona part d'ahir, en concret des darrer quart (16 p. i 5 ast.) quan va estar a no res de remontar 19 punts ell tot solet, he entès que no només és es millor sinó que no n'hi ha hagut cap de semblant. No dic que tengui es nivell den Jordan o en Magic, sinó que sa manera de jugar, de dominar es partit no s'ha vist mai. I no sé si serà enguany es primer, però a n'aquest nivell guanyarà uns quants MVP's seguits... S'anell és una altra història.

COSES QUE MOLEN

1. A s'Opencor hi ha Guinness.
2. Es paraigua, que ja m'ha ajudat a rescatar diversos bòtils d'aigua de davall es llit.
3. Cada setmana ser d'un equip diferent (sempre des qui juga contra el Menorca Bàquet/Salle de Mô subvencionat amb es durus des menorquins (que no és lu mateix. Hauria de ser com allò de s'esglèsia, quan pagues imposts pots donar o no una part a s'equip aquest). A lu que anava, mola per dues coses: Primera, que casi sempre guanyes, a no ser que facis un partit de puta pena, després de remontar una diferència que oscil·la entre 10 i 20. I segona que t'arriben a agradar casi tots els jugadors que hi ha, un dia o s'altre.
4. Anar amb bicing a una festa, agafar Via Augusta al revés i no enterart-te'n fins arribar a Balmes.
5. Anar a esperar s'al·lota a s'aeroport (sempre m'havia fet il·lusió).
6. Jugar un 21 amb en Francesc a nes mini-aro tirant només per darrera s'esquena. Van ser devés 3/4 d'1/1 oçò.
7. Barrufar en general.

LLUNA NEGRA

Quan bufa el vent... No saps que et parla?
Duu el gust del meu alè fins als teus llavis
Quan bufa el vent jo et vinc a veure
No puc sentir el que dius però sé el que sents...

1.Pink Floyd
2.Guns'n Roses
3.Sangtraït

Aquest és ara es pódium.

ÉS AVUI - NBA

Sembla que mil mesos después de ses esperades finals entre Celtics i Lakers torna lu que jo més he esperat. A continuació els meus pronòstics:
Espanyols:
-Pau all-star suplent. Lakers final oest.
-Calde all-star titular (suplent si n'Arenas torna a ser ell). Raptors segona ronda play-offs.
-Marc suplent partit de rookies. Grizzlies caqueta.
-Rudy titular partit de rookies (prop de rookie de s'any). Blazers primera ronda play-offs.
-Sergio es guanyarà més minuts a mesura que avanci sa temporada. Blazers primera ronda play-offs.
Premis:
-MVP temporada regular: Chris Paul
-MVP finals: Chris Paul
-Jugador defensiu: Dwight Howard
-Rookie de s'any: Greg Oden
-Jugador més millorat: Andrew Bynum
-Sisè home: Ginóbili
-Entrenador de s'any: Mike D'Antoni (Knicks a play-offs)

5 titular de sa lliga: Chris Paul, Kobe bryant, Lebron James, Dirk Nowitski i Dwight Howard.

Final est: Celtics-Magic
Final oest: Hornets-Lakers
Finals: Hornets-Magic
Anell: Hornets

Si me deix res o esteis en desacord en colque cosa mu deis i en xerram.


I per cert, com deien Guns'n Roses... "Yesterday's got nothin' for me". He guanyat.

FANTASMES

Transparents, inapreciables, indesitjables, morts se suposa...
I vénen de visita cada cert temps, mus diuen "ep! Jo som tal i si me podries fer un favor..." I noltrus que ham de fer, cony, te vé un tiu que saps que és mort i no fa gràcia.
Però no són aquests es més xungus, es xungus de de ve són aquells anomenats "los fantasmas del pasado", aquells amb els quals t'has enfrontar de tant en tant. I a vegades apareixen quan no t'ho esperes... Estàs allà tant tranquil dormint i de cop, no te'n dónes conta, i ja la dus. I t'aixeques diguent "òstia, i ara per què? Si quan me vaig dormir tot era ¡uoo! i de colors vius i me toques sa moral d'aquesta manera!"
I no és tant fàcil com vus pensau, amb es primers fantasmes basta amb tapar-se cap i tot i esperar que es cansin, en canvi, com ja he dit, amb aquests t'hi has de veure ses cares. Si intentes ignorar-los es fan més presents, si fuges te segueixen, si te tapes cap i tot, entren dins es llit amb tu i te mengen (metafòricament, no vus assusteu) es cap.
Quina és sa solució? Solucions n'hi ha diverses, per exemple sa cervesa, tot i que no és definitiva els assusta durant una estona. O sa música, fins que tornen en forma de lletra de cançó, es cabrons caben per tot! Sa solució definitiva... Potser escoltar-los, entendre lu que te diuen i demostrar-lis que no tenen raó, però a vegades açò no és possible, perquè si que en tenen de raó. Saben millor que tu com són ses coses, com vols que siguin i què te falta. Per aquest motiu no és aconsellable enfrontar-s'hi si no es tenen bons arguments. Tampoc pots viure amb ells per sempre, perquè cada dia es fan més grossos i els seus arguments més forts. Un atac ràpid i contundent, quan estan despistats, és sa tàctica ideal.
Jo no me sent amb forces per girar-me, mirar-los a sa cara i fer-los fora. De moment deix que m'acompanyin esperant dies millors, perquè ara mateix me guanyarien sense possibilitat de defensa...

Mentrestant... Burgen Pils!!!

OBRA D'ART POC APRECIADA

I és que per jo és sa millor cançó des vells aquests, llàstima que no la van fer as concert de Mô fa uns anys.


A un lado tu odio, al otro tu amor...

Pero dirán "tiene razón" cuando quizá sea tarde ya...

CP3

Si amics, si!!! Dues preguntes senzilles amb idèntica resposta... Qui és es millor base de s'NBA ara mateix? Qui m'ha firmat sa seva camiseta avui capvespre?
Si, ho hau endevinat (o no): Chris Paul!
I és que jo, quan ell encara era un rookie i just després de veure un partit seu per primera vegada, vaig decidir que aquest tiu seria molt bo. Per açò vaig demanar sa seva camiseta pel reis, sa groga. Camiseta que vaig deixar a Menorca... Però m'he comprat sa rèplica nova allà a sa botiga. I aquesta camiseta, amb sa firma seva, és sa que penjaré dins s'habitació:

Es dia que tengui molts anells, seré jo qui tindrà aquesta camiseta. I quan tothom el conegui com un mite des bàsquet, seré jo qui tindrà aquesta camiseta.
Estic convençut que aquest senyor passarà a sa història de s'esport.

SA BÍBLIA MODERNA: ES DARRER SOPAR

Jesús un dia va dir a nes seus deixebles:
- Avui sortim de festa que demà me crucifiquen.
- I què feim... Nam a dur 4 birres, pillam unes pizzes i llavor ja veim on acabam?
- Bonu, ja que és sa darrera mus podríem estirar un poc i comprar whisky...
- Si... I jo tenc un company que mus passarà bona herba a bon preu.
- Me sembla perfecte -va dir Crist-. I com quedam? A ca meva sobre les 9?
I així van quedar.
I ses hores se succeïren una darrera s'altra, com sempre, i les 9 van ser. Comença a arribar gent a ca Jesús...
- Uep Tomàs! Passa, passa...
- Judes bo i Judes dolent... D'on veniu juntets? Si munpare s'enterés!
- Pau, com dus sa budonya?
En ser tots arribats i asseguts, amb bona música de fons, Jesús va prendre sa paraula:
- Amics, avui no ha de ser un dia trist encara que a jo me matin demà, no vull "bajons" ni ploretes de borratxu, tots hau d'aguantar es tipu fins que jo me cansi. Ara vus mostraré un ritual que haureu de repetir cada vegada que vus reunigueu tots.
Jesús va agafar ses pizzes i, tot fent-les trossos amb es talllapizzes-des-xinus, va dir:
- Cada catxu de pizza és un catxu de jo, agafau-ne tots i que no en quedi res.
En acabar de menjar, va agafar 13 gots i els va omplir fins dalt de whiky baratu, tot dient:
- Sant Hilari, Sant Hilari, fideputa qui no s'ho acabi.
Quan tots havien apurat sa darrera gota, i per acabar, Jesús es va liar un porru i va anunciar:
- Ses drogues ja no me mataran, ho faran aquells demà.
I en mancu d'un minut se l'havia fus ell tot sol.

Més tard, quan ja no hi quedava casi res i esteien tots ben tocats, Jesús va tornar a obrir sa boca... Aquesta vegada per fer un pato. Com que ja no s'aguantava dret, van decidir que ell no podia sortir i entre en LLuc i en Joan el van posar as llit amb sa corresponent buola as costat. I els deixebles van partir cap as local que es seu mestre els hi havia recomanat: Es puticlub des cap de cantó.

Ensoldemà, sobre les 11, van tocar a sa porta de ca Jesús... Però açò ja és una altra història que tocarà un altre dia.

NO DORMIR TOT SOL

I és que, si fós possible, no tornaria a dormir tot sol mai més.

Avui m'hauré de conformar amb abraçar es coixí... però es coixí no m'abraça a jo...

TOMEU IDÒ

Ja el tenim aquí a nen Tomeu! Va arribar ahir migdia dins una capseta de cartró, li vam aclarir un poc sa casa i li vam posar. Qui és en Tomeu deis? Qui ha de ser? S'esquirol des pis, que vam comprar dissabte passat via internet, amb sa seva gàbia i es seu menjar corresponents. Ahir es va passar es dia amagat, però avui matí ja ha sortit de sa caseta i s'enfilava i, com no, li he fet colque foto. Una, per exemple:



Dos afegitons només:
1. Idò és es llinatge den Tomeu, per si no quedava clar.
2. Lu que es veu a sa part de baix a la dreta no és un tros de dit amb sang, és un cosa perquè en Tomeu mossegui si li vé de gust.

PETITA HISTÒRIA+PETITA REFLEXIÓ

De petit, ell somiava amb el dia que seria gran. Quan es va fer gran, somiava amb poder tornar a la infantesa. Potser no va poder acceptar que la vida de gran no era allò que ell somiava de petit i desitjava tornar enrere en el temps per continuar somiant per sempre. I així ho va fer, va convertir la seva vida en el somni d'un nen, el nen que ell recordava haver estat anys abans. Tot era mentida, però ell es sentia feliç. No és millor sentir una falsa felicitat tot i ser infeliç que ser realment feliç i no sentir-se-hi?
Poques coses em mantenen lligat a aquest món real i, si un dia es trenquen aquests lligams, jo faré com ell.
De moment, tot i que no sé si ho sóc, m'hi sento... feliç. Per què? Perquè l'amor, tot i no ser condició suficient (en alguns moments he arribat a pensar que si), si que és condició necessària del sentiment de felicitat.

AQUELLA BUIDOR QUE SENTIA (EN CATALÀ)

Si, des del dia que vaig arribar a Barcelona havia sentit com a dintre meu anava creixent un buit que lentament, dia a dia, aconseguia allunyar-me de la sensació de felicitat amb la qual havia partit de Menorca. Jo notava que em faltava alguna cosa, però no aconseguia endevinar què era... No era solitud, no era nostàlgia, no era por.
Tot això ha canviat fa uns moments. Després de tres setmanes he aconseguit fer anar l'emule aquesta tarda i ara, quan ho he mirat, he vist que ja s'havia davallat alguna cosa: Dark side of the moon i Animals, dos dels millors àlbums de Pink Floyd. Ho necessitava, necessitava poder-me asseure aquí i escoltar. Sóc addicte i el que em faltava era la meva droga.
En poc temps, la buidor s'omplirà de música i no em faltarà res.

RETXES

Tot són retxes...
Dissabte me van menar de compres per aquí, per es tros de Portal de l'Àngel i aquella zona. Sa idea havia estat meva, me feia falta un poc més de roba per s'hivern i unes altres coses per posar-me as peus, i vaig demanar a s'experta/Marga si m'acompanyaria (estic casi convençut que un dels somnis de qualsevol dona és que s'al·lot li demani per nar de compres).
No diré on vaig nar exactament perquè seria publicitat gratuïta i no m'agrada fer-ne, però ho podeu imaginar segur... Sa qüestió és que ses botigues, si encara no hi estan, s'haurien de pintar de retxes, per advertir a nes comprador que, si volen una cosa que no sigui de retxes, no entrin. I no és que no m'agradin, que de fet els hi he agafat carinyu, però sa varietat mai ha fet mal a ningú. Per sort, lu de ses retxes només passa amb camisetes, i me vaig poder comprar dos calçons (aquí hi ha sorpresa, ja ho veureu).
Per jo, que no tenc entrenu, s'esforç mental va ser brutal, me va deixar com si hagués fet sis exàmens seguits. Si teniu pensat fer com jo i no teniu experiència, vus recoman que vus mentalitzeu bé es vespre abans i que descanseu molt (res de sortir ni res que requereixi energia).
Jo no hi pens tornar fins sa primavera, si és possible.

Per cert, un professor que encara no havia tingut coneix el papa, en Ratzinger, va anar a sa mateixa escola (Frankurt) que ell, i diu que no era molt simpàtic. Ja li demanaré que me doni es mòbil per enviar-li es següent SMS: Q pssa crack?D fsta loca ahi?... o cosa així, me fa com a il·lusió.

I res, que n'Alonso ha guanyat.

HE COMENÇAT

L'afirmació "la neu és blanca" és certa si la neu és blanca.
Direu: Lògic! Exactament és açò, lògica, lu que mus mostren a introducció a la lògica. I és divertit, perquè en realitat, lu que hem vist fins ara, no són més que senzilles equacions que es resolen mitjançant... lògica. Cosa que a jo me vessa per tots els forats desde que tenc memòria, i per açò m'agrada, perquè és Fàcil.
De lu altre no puc opinar encara, ses classes de ve no han començat de moment, només sé, i me preoucupa, que hauré de llegir un bon tros de Sant Agustí d'aquí poc...
Es veu, per lu que he sentit, que es professor d'història de la filosofia medieval és un xiste amb potes i barba, en realitat es primer dia ja va demostrar per què el veuen així. "Hi ha filòsofs (pocs) que diuen (i s'equivoquen) que s'edat mitjana en filosofia no va existir..." xD, lu millor sa cara de despreci que posava.

Bonu, universitat apart, es cosí meu ja remena per aquí, en Francesc clar, s'altre ja hi era, i ha estat una injecció de vida a nes pis, que ho necessitava perquè me tindria a jo tot sol tot es dia només, sinó. I de jo que vus puc dir que no sapigueu ja? Que me volia comprar un rellotge de paret de Pink Floyd (dark side of the moon) que vaig veure una vegada i no l'he trobat...
I que tenc molta sort, després de veure com ho tenen altres o com ja no ho tenen, de tenir aquí a tothom (mancu en cabrit) que vull i necessit.

HI SOM

Fa dies que he arribat, i encara hi som. No m'han vingut ganes de tornar cap a s'illa de moment, gràcies sobretot a què encara no he dormit tot sol (avui tocarà, a veure si en sé).
Per tots aquells que pensaven que en 2 dies estaria ja fins es collons de fer menjar, rentar roba, estendre, fer net, col·locar roba... Pues no! És molt divertit, m'ajuda a matar ses estones que no tenc res a fer. Cert és que encara no he començat classes, tot i que tampoc me preoucupa en excés. Temps me'n sobra. Xistós dia ahir, no per sa festa en honor den Joan (24 anys), sinó per es Póker des capvespre amb en Toni, es propi cosí i un parell d'amics seus, amb es whisket sempre a mòs.
Mola perquè es Caprabo-Eroski és a mancu de 2 minuts de casa, i si te vé gana de cop, vas allà i te compres qualsevol cosa. No vol dir que ja ho hagi fet, de moment aguant amb lu que vaig comprar entre dimarts i divendres, però si és necessari es farà, no ho dubteu.
No me falta res, per si algú pensava dur-me cosa...

I és que, a vegades, escoltant cançons de lletra trista, t'adones que no les canten per a tu, ja no.

EVENTS QUÈVOLDIR D'AHIR

Ahir es va celebrar sa partida des membres Quèvoldir estudiosos que fan camí a Barcelona en pocs dies. Jo entre ells.
Sa cosa va començar amb un més que interessant berenar s'hort den Cabrit. A les 3, o un poc més, mus menjàvem ses primeres costelles/pinxitos. Érem 7, més de la meitat, i sa primera ronda de coses cuites se'n va anar en poc temps. I direu... Berenar de costelles i pinxitos? I si, perquè es vespre abans havia estat intens i sa gent s'havia aixecat tard.
Després de berenar, sa cervesa va començar a retre. Es van fondre ràpid 6 de ses 12 litrones assistents. Una menció especial mereix s'aigua que, a causa dels sucs de civada de divendres, va ser sa primera a auxiliar sa nostra deshidratació. Com anava diguent, quan havíem begut d'una manera considerable, ses ganes de dinar, eren les 6, mus van fer encendre es foc altre pic i criar caliu. Poc més tard, acabàvem amb es darrer tros de porc que teníem.
No contents amb acabar de dinar a les 7, 4 personatges vam decidir esperar una horeta més per allà dalt abans de baixar. Temps suficient per deixar només tres litrones. Llavor va arribar s'hora de sa dutxa i d'anar a rock's, a trobar-mos 12 de 13 quevoldirs per sopar as Balear. No podia fallar, as darrer dissabte meu a Menorca en molt de temps havia de menjar un bocadillu de llom amb xampis, una tapa de pilotes i un pamball. Tot açò acompanyat d'una sangria amb un gust excessiu de martini... què hi farem!
No fa falta ressenyar que, en aquells moments, tos els qui havíem acudit a nes dinar estéiem ja bastant tocats. Però no mus vam aturar i a rock's va córrer primer sa cervesa, després ses herbes i finalment es whisky (a nes meu cas). Altres li donaven a n'allò que beuen es russos, que a jo me provoca un oi sincer. Passaven ses hores i va arribar en lluri. Per un moment vam ser tots, fins que en Tomeu, com sempre es primer, va abandonar s'expedició.
I va arribar un dels millors moments, 10 érem els qui vam decidir partir a Ciutadella (decisió errònea per part meva). Ningú me llevarà, però, sa cantada monumental dins es bus amb en Schuster per allà dins too (xD). Des que vam arribar, es dia va caure en una profunda depressió. I és que a nes port hi ha gent que no es mereix es meu respecte, molta. Són persones inferiors (no tots els qui van as port, jo sé a qui me referesc), que te les mires i no saps ben bé per quina raó van néixer. Diré més, no ho saben ni ells. Aquesta gent és sa que va aconseguir que, en vés de riure i xalar, comencés a cultivar odi i ràbia, que es van convertir en avorriment primer, i en una son mortal després.
Tot i açò, es dia va ser memorable, i va servir de despedida den Toni, en Lluís i jo, que som es primers a partir. També dels altres, però ells encara es tornaran a veure...

I res, dimarts men vaig, sa pròxima entrada serà, amb un 95% de possibilitats, des de Barcelona.

VACANCES MENTALS

Oh! I açò? Què és s'espècie de web aquesta on hi ha coses suposadament escrites per jo? Aaah...si, que tenia un blog! Equisde!
I és que ses vacances més absolutes han durat deu dies, des d'un poc abans de Sant Tomeu, fins ahir; he fet es mínim de coses possible que me demanessin un esforç mental de més de nivell 2 en una escala de 10 (tot requereix un esforç mental, sinó seríem vegetals, tot i que colque estona segur que ho semblava jo). No puc negar que, en moments determinats, he superat aquest nivell, però han estat ses menys vegades possibles. Bonu, perdonau-me si m'hau trobat a faltar, però he tornat i a sa pròxima avisaré abans de desaparéixer. Aquesta és sa idea principal d'avui. No s'única.
Dia 9 és es dia clau, es dia D, es dia que me'n vaig per sempre fins que torni de Menorca a Barcelona. Tots aquells/es que desitjin desitjar-me una bona aventura en aquest nou viatge, tenen diverses opcions:
1. Tenc un mòvil amb fam de rebre missatges encoratjadors i telefonades tristes per sa meva partida. Estaria sincerament content de saber que hi ha algú trist perquè me'n vaig.
2. Molt probablement, o divendres o dissabte seré a rock's, disposat a despedir-me d'una manera més propera de tots els presents, amb llàgrimes fingides i tot, si demanau cita prèvia i em puc preparar bé.
3. Casos especials (membres quèvoldir, Núria) han sol.licitat, o ho he fet jo mateix, una darrera cita, que pot ser un sopar, un dinar o una estona allà on es pugui. Sempre sou a temps a provar sort...
Tot clar? Idò, 7 dies me queden aquí... Ja contaré ses meves darreres experiències menorquines.

AUTOESTIMA DEIS? BÉ, GRÀCIES

M'agrada sa meva vida. No m'havia aturat a pensar-ho mai però, si pogués decidir, no canviaria res de com és ara. Molta gent desitja ser com altres, o com a mínim en alguns aspectes assemblar's-hi. Jo no. Jo, si fos una altra persona, voldria ser com n'Àngel Florit Pons, però com que ja ho som... cap problema. Ai! Qui pogués ser com jo, que content que estaria... Somiau, somiau, talvegada en somnis aconseguiu convertir-vos en un servidor i sentir-vos realitzats.

Si no vus dur molt de temps fer una miradeta a la dreta, veure-ho que en Bolt m'ha inspirat (as cap de mil) per una nova enquesta. Pitja-ho cosa, que no hi ha res més fàcil i me feis una brusca més content.

MAL PES FRONT

Amics, amigues, altres:
Començaré diguent que tothom té dret a opinar i a defensar allò que creu, sempre que ho faixi desde es respecte i sa coneixença de tot el que rodetja sa seva opinió. I m'explic. Quants antifeixistes desconeixen es feixisme? Quants anticatalanistes desconeixen es catalanisme? I pos aquests dos exemples perquè són els que m'han duit a escriure açò. Sa quantitat exacta no la sé (ja seria...bonu!), però estic segur que molts no saben que vol dir lu primer o quines són ses bases de lu segon. Bé, deixat aclarit aquest punt, diré que, de sa mateixa manera que tothom té dret a opinar, tots tenim també dret a riure de ses opinions alienes (sempre desde es respecte, clar).
-"Àngel... Què és es palu aquest que mus fots després de mil sense escriure?!"
-"Paciència, ara ho veureu."
Motiu de s'entrada
Abans de llegir sa continuació, m'agradaria que us miréssiu es fotolog des link.

Ja? Seguim.
Haureu pogut observar es dibuix, lu primer que es veu. Segons ells, lu que volen és defensar que ses Illes no són catalanes i que es balear és una llengua en si (no sé si volen donar a entendre que evolucionada directament des llatí o què).
A veure, no els hi llevaré sa raó en lu primer:
No som catalans, no formam part dels països catalans. Si que som catalanoparlants i formam part dels territoris de parla catalana. Ses coses són així, es dia que hi hagi un país que es digui Països Catalans i que estengui ses seves fronetres fins a ses Balears, me consideraré català. Mentrestant, no formem part de Catalunya. Clar fins aquí? Una passa més idò.
A jo, per molt que me citin un senyor que ha escrit un article "molt famós" i me'n posin un tros no me basta. És innegable sa nostra ascendència catalana, vam formar part de sa corona catalanoaragonesa i d'aquesta època són ses bases de sa llengua que empram. Potser alguns reconeguin es balear com a llengua (que no vol dir que ho sigui, ja que a vegades són difícils de definir els límits entre llengua i dialecte), però ningú que conegui un mínim molt petit de història pot negar que es balear ha evolucionat des català i que a poc a poc ha anat adquirint característiques pròpies, com ha passat sempre.
Si es balear va tenir diccionaris i gramàtica ja a nes segle XIX va ser perquè ses Illes van tenir una més ràpida recuperació després des Decrets de Nova Planta, imposats per en Felip V a nes segle XVIII i que van suposar un període d'opressió per sa llengua catalana i ses seves variants. Fins a arribar a nes període d'esplendor de sa Renaixença, es català no va ser capaç de recuperar tot es temps que li havien pres tants anys de persecució.
Que sa RAE ratifiqués l'any 1959 es balear com a llengua me sembla una tonteria mencionar-ho, quan sabem de sobres quina època es vivia en aquells moments i en quina situació es trobava es català.
Es punt 4, tractant-se d'una enciclopèdia universal, me sembla inútil, ja que no han estudiat es procés ni un 1% de lu que ho han fet a Espanya.
5 i 6 pitjor encara: Simples frases soltes que mencionen es balear com a llengua casi sense voler, xerrant de ses característiques de ses llengües romàniques. I no veig quin recolzament donen ses dues darreres frases a sa teoria que ells exposen. Qui no sap que a cada illa es xerra diferent?
I aquesta és sa meva opinió.

Se m'ha oblidat mencionar sa intel·ligència abrumadora des senyor que s'ha currat es dibuix, posant una esvàstica damunt s'estrella de s'estelada. Molt bé tiu! Il·lustra de puta mare sa vostra opinió! xD, com si sa bandera de ses balears tingués es símbol nazi a colque rincó. Basta veure es dibuixet per saber quina classe de gent ha creat aquest fotolog, no fa falta que us amagueu darrera màscares.

I a sa gent que li importa una merda tot açò, li deman perdó, però no ho he pogut evitar.

M'ENCANTA

Sa foto aquesta. No me'n record per què, però no podíem més de riure, com es pot apreciar perfectament. Només per moments així...




Diuen que demà hi ha festa pomada a ferreries... I haurem de fer un guait me pens, tant a rock's com a sa font. Isis queda un poc enfora des nostru rodol. Objectiu: Un gorru de sa font (5 petites) i una camiseta de rock's, que nosé com anirà encara. I lu bo, o lu millor, és que a les 9 des matí de divendres haurem de ser a Cala Galdana per participar (mai més ben dit, quan saps de sobres que no guanyaràs cap puta partit) a nes campeonat de Volei platja. Es cosí mitjà i jo... Esteis convidats a s'espectacle!

PRINCIPI I FINAL

Comencem pes principi...
Havia de posar una nova enquesta fa uns dies ja. De moment, però, no m'ha arribat s'inspiració per cap medi, he tingut es cap massa ocupat en altres coses. No hau d'estar preoucupats perquè sinó és avui serà demà que cosa vus demanaré, atents!
Una de ses històries que m'han mantingut ocupat ha estat s'inici dels Jocs de Pekín. Si m'haguéssiu vist botant per ca meva, quan en Sànchez va fer Or, me miraríeu d'una altra manera segur. I és que no hi ha res com viure una cosa així, en es sentit esportiu clar. Ahir també vaig xalar i passar pena amb es senyor de s'esgrima, una medalleta mona va treure es tiu. Totes sumen, i jo vaig dir 22 - 8 d'Or. Com a poc hi faré prop.
No sé si colqú va anar a Lô i es va sentir com jo, en un poble estrany on ses festes ni són ni es viuen igual que a nes Ponent Imperial (Es troç d'enmig cap a l'esquerra de Menorca). Va estar bé, no es pot negar, hi tornaré l'any qui vé, però no es pot comparar amb cap de ses anteriors. A més, es meu mòvil va decidir que s'havia cansat de jo i, quan no mirava, es va tirar de sa butxaca es molt cabró. Estic seguríssim que no me va caure, es va tirar ell! Ara en tenc un de blau molt monu (mateix nombre a nes moment en què m'activin es duplicat o lu que cony sigui que faixin que tarden tant, gràcies per demanar). Ja el lluiré...
I acabem pes final...
I es final no és cap altre que una nit d'aquelles que deixen una petita marca en tu. No pens explicar res, però tampoc podia evitar mencionar-ho. Esper que quedin moltes més nits i matins i capvespres. I esper també que es pròxim ¿pa amb truita? sigui com a mínim tant bo com es d'ahir (demà: Pasta, 2n intent).

P.S.
Acaba de telefonar una senyora de Lô que ha trobat un mòvil!! Equisde!

AIXÍ QUE EN GOKU EH!

Si, si... Lu que passa és que no sabeu qui és n'Auron, que amb ses habilitats "expansión de vida", "expansión de daño" i "XP x 3" pot arribar a tenir 99.999 de vida, a fer 99.999 amb cada atac i potenciar tots els paràmetres a 255 (màxim). Així que res de Gokus (en primer nivell) ni Harryspotters, ni tan sols en Chuck Rock podria amb ell. És més, n'Auron és inmortal perquè ja és mort, i si ho voleu entendre jugau a FFX, que per cosa l'han fet, no per sentir-me a jo xerrar-ne.
Segons els somnis d'avui, demà posaré una nova enquesta.
Ja que Pekín 2008 comença divendres, seria interessant fer un petit comentari, només perquè sapigueu sa meva opinió sobre els diversos temes de moda relacionats amb ses olimpiades. Ara que manifestacions protibetanes, terrorisme i, fins i tot, esports estan en boca de tothom, jo no hauria de ser manco i dir sa meva. Però açò seria massa llarg i, per tant, vus esper a rock's es dia que volgueu i allà exposaré ses meves idees sempre conflictives.
Tant de rollu... "i sa teva vida què?!" diran colquns. Amics meus i altres persones (o no) que llegiu açò: Sa meva vida mola un d'allò redó d'aquells!

HI SOM

Si...feia mil que no actualitzava, però tenc ses meves raons. Sa primera és sa manca de temps que he sofert dies enrera, molt ocupat en dormir, menjar, beure, mirar tele, anar a sa platja i altres coses així, totes molt importants que m'han impedit mirar-me açò. Estic content perquè a falta de molt poc per acabar es període de votacions, s'ha superat sa participació anterior. Només falta conéixer es guanyador, molt disputat entre en goku i en harry potter (qui cony vota en harry?!).
I demanareu què va passar per Migjorn... Poca cosa, van ser unes festes com unes altres. De 7 a 9 beure, de 9 a 1 memòria borrosa, de 1 a 4 verbena i de 4 a 5 darrera bus. Esquema bàsic d'unes bones festes.
Ah, sa segona raó per sa qual no he actualitzat està oberta a sa vostra imaginació, pensau lu que vulgueu. I si creis que n'hi pot haver tres... voltrus mateixos.

SOMNIS

Avui he somiat amb aquest senyor, es seu bidó de whisky (a la dreta) i sa seva Masamune:



Feia estona que no m'ho passava tant bé dormint i feia estona que no recordava amb tanta claretat un somni. Érem ell i jo per dins una casa i mus carregàvem (jo amb una espasa molt xula) uns bitxos verdosos amb forma humana. As final ha aparegut en Kimahri (Ronso) i també ha acabat com es verdosos. Res... és lu que té ser un friki de Final Fantasy!
I es somni m'ha inspirat també una nova enquesta, després de s'empat entre en lluri i en mir a s'anterior. Esper que es nombre de vots segueixi pujant!

QUÈ VOL DIR FORNELLS?

Me va faltar es gorru taronja (eh?), però vaig superar sa seva absència i no es va notar gaire gràcies a un mocador de la ONCE convertit en cinta que duia pes cap.
I amb ell i uns quants Quèvoldir mus vam fotre a la mar quan ja era fosc, tal i com és tradició, a una espècie de platja que mumare diu que es diu "es clot de ses senyores", que ja té cuons... Si s'acord és general, ses fotos de noltrus en pèl (censurades) es podran veure a quevoldir.com en uns pocs dies. I entre sa nedada i sa gran verbena, es primer grup, estan es millors record des vespre, sobretot s'estona den Musculman, n'Arale i Bola de Drac Z tot seguit (ses cançons). Es pròxim objectiu és veure 4 cavalls a Migjorn, que els tenc un poc abandonats.


I vus desvetllaré una de ses meves preoucupacions de quan era jove... No poder viure mai un moment com es següent perquè duc lentilles i no puc obrir ets ulls davall s'aigua, i perquè sinó no hi veig. Me vaig menjar molt es cap culpa d'açò, però ara ja estic recuperat...
No fa falta dir que és també una de ses escenes de joc que passarà a sa història.

Tidus & Yuna - Lago Macalania

SÚPERFRIKI (NIVELL 1)

Ahir me vaig matricular ja a Filosofia a sa UB, esper que, a final de curs, me pugui convertir sense massa esforç en súperfriki, tot i que podré tornar a nes meu estat normal sempre que ho desitgi. S'objectiu final és poder arribar a nes 4rt nivell en acabar sa carrera, de tal maqnera que sigui casi impossible ser més filòsof que jo equisde. En cas que n'hi hagi de millors, me fusionaré amb en Fuguet (presi del GOB) i junts salvarem el món de sa ignorància.
I, apart de tot açò, si dissabte en Sastre aguanta es seu 1 30 de diferència, sa celebració a Sant Fornells serà com sa den Contador a Migjorn l'any passat.

DESCANS

Avui es dia de descans, i només a nes tour, sinó per tot en general. En es meu cas, més que descans és avorriment, amb es vent que fa no es pot anar a sa platja i, si res a fer tenc, és tard, cap as fosquet. Ja que he comentat des tour, afegiré que en Sastre demà el deixarà casi aclarit, a favor seu clar (somiï un poc).
Sant Martí va estar la mar de bé, primera experiència en uns Drinking Games, sa pròxima tindré una millor actuació, que dissabte vaig acabar per dins uns batzers (sa mata aquella amb pinxos i pues, que no sé com es diu) i es dia de platja densoldemà vaig sofrir colque estona. Per lu demés tot bé, lu explicable clar... que sempre hi ha coses que no es poden escriure aquí, sinó què seria de sa meva intimitat?
I ahir platja deis? Idò si, amb molta moral me vaig aixecar a les 10 30 i, amb molt bona companyia, vaig partir cap a dinar prop de la mar... Què hi ha millor que açò?

En vista de s'èxit de s'enquesta, 6 vots totals, en penjaré una altra. A veure si participau tots, serà més senzilla.

REVOLUTION RENAISSANCE

No són Stratovarius, ningú pot substituir-los, però en Tolkki en sap una estona de música, una estona llarga i, com a mínim a nes primer Cd des grup nou aquest, ho demostra. A més, acompanyat de veus com en Sammet, en Kiske... sempre és més fàcil que soni bé. És més, aquesta, Last night on Earth, me sona un poc a Paradise, amb tots es respectes.

We are magic, we are stardust, just reflections of eternity... (aquest tros no és de sa cançó, però bonu)

I demà me'n vaig a veure sos alorencs perquè, no ho havia dit crec, m'han acceptat a Filosofia a sa UB i he de tramitar es canvi d'expedient per poder-me matricular dia 23. Si, a un pas de concertir-me en superfriki (jo hagués preferit superguerrer, però no tenia prou nota).

COSES DIVERSES

Vus demanareu què va ser de s'Stratofesta... i vus diré que va ser brutal, però que no puc posar ni vídeos ni fotos perquè són massa espantosos. En realitat, colqun en podria penjar, però no vull donar una imatge des racó de cosins que no és sa real. Som bona i sana gent, no sempre ho sembla però bonu.

No era d'açò de lu que volia xerrar, sinó d'altres vàries.
Primer des Tour, que ahir me va fer moltes il·lusions, després de s'exhibició den Riccó. Vaig pensar que ja ho diria avui, quan la tornés armar per Hautacam, però m'ha decepcionat tothom. Vaia ranxu vagats sa gent aquesta, que en teoria volen guanyar llavor, sense fer res en tota sa puta carrera. Sembla que juguin a a veure qui si es mor colqú i així no han de fer cap esforç. He trobat a faltar... fàcil no? En Contador!
Segon des sopar d'avui, es darrer sopar de bàsquet. Bon dia per riure recordant totes ses tonteries que ham arribat a fer de viatge i dins sa pista. A veure si hi ha prou cervesa i sa gent s'anima, encara que tingueu feina demà!
I finalment d'una cançó, aquesta:



Certa persona me la va fer escoltar i ara estic enganxat... a ses dues.

STRATOFESTA

Ha arribat un gran dia per es racó de cosins, s'esperada festa en honor d'Stratovarius, que es celebrarà per recordar els seus anys de glòria (95-04) que tanta i més bona música mus van donar. Ells són els nostrus inicis powermetaleros, cada ú a nes seu moment, ells són els pares de Kamelot, Sonata Arctica i molts més, ells són déus. O ho van ser a nes millors moments.
Per açò, avui, durant més de dues hores, a ca meva sonaràn ses seves cançons (visions, father time, destiny...), acompanyades de bona pomada.
I a Mercadal a fer un guait més tard.

RIURE NOSTÀLGIC

Avui he llegit un xiste d'aquells que esteien molt de moda:"¡Albóndigas! Y Albón dijo: Gas."
I he decidit fer una petita llista.

Chutad a gol... Y gol murió de sobredosis
Comeos el bocadillo de tortilla... Y tortilla se quedó sin bocadillo
Tiraos a la piscina... Y piscina se quedó embarazada
No juguéis con fuego... Y fuego se quedó sin amigos

Jo! Un temps en sabia deu o més... quina decepció!

I he afegit una petita enquesta a la dreta, a veure què surt!

PER QUÈ??!!!

És senzilla sa pregunta: Per quin puta motiu afegeix sa gent lletres (principalment vocals) a ses paraules quan ja en tenen prou??!! A jo, que escriguin "t'estim" a tot déu ja me treu de puestu, però a sa gent que sembla que se'ls hi dorm es dit damunt es teclat, és que la mataria... Prou pena fa ja llegir-ho, com perquè a més posin "teeeeestiiiim", o "holaaaaaa cariiiñuuuu com vaaa?", que faltaria afegir: "Joooo som tontuuu i lentuuu peròooooo no passa reees perqueeee ho puuuc demostraaaaar a tothoooom quaaan escriiic"
Sa primera teoria és que aquesta gent no sap gaire paraules, i sempre els hi queden es comentaris curts. Per tal de semblar més intel·ligents, afegeixen lletres per allà on troben i així multipliquen per tres sa longitud des comentari, que, a diferència de lu que creuen, els fa semblar el triple de curts.
Sa segona teoria diu que tota persona tonta, estúpida, imbècil i ignorant tendeix a fer tonteries, estupideses, imbecilitats i a demostrar ignorància. És sa més acceptada entre es millors científics del món, però només és una teoria.
Jo vus anim a formular-ne de noves, tothom té dret a teoritzar! Esper...

TRUNKS-FREEZER

No me'n record, però sa primera vegada que veus aquesta escena deu ser un des millors moments de sa vida, llàstima que fos tant petit i se m'ha esborrat.




I sa bona vida va a més.

COMBINAR

Després de nits com sa d'ahir, amb una combinació de bona música i bona companyia, no es pot dubtar. S'única cosa que me preoucupa és aconseguir mantenir s'equilibri que m'ha costat tant, no vull perdre res de tot lu que ara tenc, de totes ses coses que m'envolten, que són moltes.
Per açò, avui toca una vesprada totalment diferent, ni pitjor ni millor, simplement diferent, amb una altra combinació igual d'efectiva, que mai falla: Quèvoldir? + alcohol.
Idò, no sé on, però si me trobau, mus veurem.

VESSA MATINAL

Anava a escriure sobre com he trobat finalment estabilitat, però m'ha agafat vessa i he posat un trocet de cançó que reflecteix sa idea que tenia.

Sun is shining
Sky is so blue
I'm filled with hope
It's promising
The course my life is taking
Searching of my truth has brought me here
Facing things with confidence
That all will be OK
Past is gone
Life goes on
Memories remain
I break the chain of misery and pain
...
I'm standing here today and understand
There is no reason to hide anymore
So many things to see so many things to gain
My life is not in vain

ES MEU MSN

Colquns ja ho sabeu, aquells a qui tenc més confiança, però ara ho explicaré a tots es qui ho volgueu llegir.
Hi ha 4 grups de persones a nes meu msn:
1. Amics: Qui estgui en aquest grup es pot sentir molt bé, són persones a ses que apreciï especialment, per una o altra cosa. No vol dir que siguin "amics", que d'açò n'hi ha ben pocs, sinó que si me'ls trob un dia pel món, estic content. Aquí hi ha, per descomptat, tots es membres "què vol dir?" i uns quants més, no molts.
2. Família: S'explica tot sol me sembla.
3. Gent rara: Gent que no conec prou per jutjar-la segons es meu criteri, o que no conec de res directament. Si sou aquí... per què me llegiu? Equisde!
4. Imbècils/es: Nombrós grup on es concentra de tot, desde gent que no m'inspira confiança fins a odioses persones ignorants i despreciables. Per què no els elimin tots i esborr es grup? Perquè m'entretenen ses tonteries que posen de nick, bàsicament.

Aclaració: Sa majoria de ses vegades que arrib a conéixer bé un de "gent rara", sol anar a parar a imbècils/es. I una altra cosa, no penseu que som mala persona per fer açò, simplement som realista i si vus hi fixau veureu que voltrus podríeu fer lu mateix, si destriéssiu un poc es contactes.

DEFINITIU: TOBIAS SAMMET NOU ÍDOL

Sobre es nou CD d'edguy que sortirà es Novembre, en Sammet, es puta Déu des compositors de metal, diu lu següent:

"The title just refers to the wall of sound that will bulldoze you. Let’s be modest: We have ten extraordinary songs and this new album is gonna be our ticket to the hall of fame alongside with LED ZEPPELIN, BLACK SABBATH and AC/DC. There won’t be a hit-single this time, not even a flop-single, haha; not only because most songs are too long for a single, but also because for a single we had to produce way more stuff, lose money and need a time frame to release it. The album would come later then and that would suck. For the record: Musically, we don’t go back to the roots. It's not the "Legacy of Mandrake part 2" and it’s not a little brother of Rocket Ride either. It's a new album and we’ve set off to new horizons once more! The stuff sounds really broad, very anthemic, heavy and ballsy. We've kept our trademarks and still there are a lot of elements that are different to anything we've done before. I know what some fans may think, because if my favourite bands would have come up with statements like that I would have been scared to death, but in our case I am sure this could be the album we'll be measured by in the future."

Per qui no en sapi prou, bàsicament diu que aquest nou disco els durà a nes hall of fame juntament amb Led Zeppelin, Black Sabbath i AC/DC (casi res), que totes ses cançons són massa llargues per treure un single i que a més retrassaria sa sortida des CD, i açò és una merda, segons ell. Xerrant de sa música, explica que serà bastant diferent de tot lu d'abans, i que en es futur serà molt valorat.

A veure si és cert...

"QUÈ VOL DIR?" SOPAR

Ahir es va celebrar sa segona edició des sopar "Què vol dir?", sa primera amb aquesta denominació, a ca meva. Sa cosa va comença fluixeta, amb un poquet de música i un poquet de cervesa, fins que van arribar ses pizzes. S'ambient era bastant calmat i ningú es decidia a fer una passa envant. Però tot va canviar després de sopar, quan mr. David va decidir que ja era hora de nedar una estona, i uns quants més el vam seguir. En aquells moments, es començava a forjar una nit èpica. A continuació, va fer acte de presència es whisky i alguns van abandonar en vista de lu que s'apropava. Es volum de sa música va pujar i amb açò s'ambient festiu. Llavor va arribar mr. Rafel que, amb una facilitat increïble, va apurar casi mig bòtil de vodka en mitja horeta curta. En Lluri, que partia avui matí a les 7 cap a bcn, voltava per allà ben torrat, igual que lamu, en cabrit i jo mateix, mentre que en Natxo i na Paqui jeien un tros enfora. Aquests érem, i escoltàvem Mar de Dioses de "Sphinx", quan van aparéixer dos elements estranys per allà, reclamant que aturéssim sa música i a s'encarregat, jo, que mostrés es DNI. Potser, si haguéssim estat en millors condicions, hauríem reparat en què havien entrat de manera ilegal, sense autorització i que podíem fer-los fora i denunciar-los. Però a ningú se li va ocórrer fins que ja havien partit. En favor seu, diré que van venir de bon rollu i només a avisar, per tant, tampoc hi ha cap problema. Després d'açò, vam fer un poc net i cap a rock's i es sopar va acabar aquí. L'any qui vé més.

PROU D'AÇÒ, MÉS DE TOT LU ALTRE

Quin festival més divertit que mus vam muntar ahir per es blog, casi vaig plorar d'alegria en veure sa unió de tots voltrus contra s'estupidesa i sa demostració de capacitat mental d'una certa persona (si, tu! sa que me seguirà llegint per molt que arribi a dir). Només volia demanar perdó a tots aquells que ho heu hagut d'aguantar, promet que es sa darrera vegada que faig menció a aquest tema, està tancat per sempre. Si colqú vol dir una darrera opinió sobre es mateix, o fer una petita anàlisi, o directament felicitar-me per es gran esforç que vaig realitzar ahir, aquest és es darrer post on ho pot fer. Per part meva, dir que açò havia d'acabar així un moment o un altre, agrair s'ajuda inestimable d'algunes persones i esper que açò no es torni a repetir, si esteis avorrits i sa vostra vida és bàsicament depriment, vus tirau per un barranc i a jo me deixau fer. Una cosa aclarida.

I vus en volia contar una altra: Segons s'equació que he solucionat avui capvespre, en sa qual hi participaven molts factors i diverses incògnites, vida meva=felicitat·I. Si aquestes incògnites es resolen favorablement, seré finalment una persona feliç, com mai abans. Tots ets elements són ara mateix favorables perquè sigui així, només he de mantenir es cap fred i deixar que es temps corri a favor meu...

I a dormir, que demà serà un dia molt llarg!

AHIR 24

Encara no havia escrit res de Sant Joan (dia 24) i trob que ja és hora.
Va començar fluixet es vespre, amb una pomada calenta que costava molt de fer passar i es jocs des pla, que si no hi ets a prop, tampoc és lu millor. Però va ser trobar n'Andreu i en lluri i poc després en David i fer 5 ginets en 5 minuts casi, i a partir de llavor vam riure molt, sobretot amb es mallorquins antimallorca i promenorca, que estaven fins es collons d'hotels, guiris i demés.
A les tres o així me vaig despistar i vaig quedar tot sol, però per sort me van rescatar i cuidar fins que dos des tres d'abans van aparéixer de nou... I esperant es darrer toc, tot tirats a prop de ca sa policia, mul vam perdre, equisde. Sa gent ho va celebrar i va partir a dormir i noltrus cap as bus. I açò és, molt per damunt, dia 24. Ses coses més interessants, com sempre, me les guard per contar-les en s'intimitat.
Per cert, ferreriencs, ham de fer una instància a nes senyor batlle perquè pugin es pressupost per comprar focs artificials per Sant Tomeu, que es de ciuta mus guanyen de molt.
Me'n vaig a descansar, que m'espera un cap de setmana molt dur (ja sé que hi falten dos dies, però és que estic mort), amb sopar doble i altres.

APTE

Siiii!Sobrat, jajajaja!
Es secret deis? Per fer una selectivitat digna, sense cercar nota, no fa falta estudiar una puta merda, només fer sa vessa dues setmanes seguides sense descans. Idò ja ho sabeu, l'any qui vé, sens dubte, me veureu a Barcelona.
Per cert, sa nota de selectivitat és un 4.7, i sa mitjana amb batxiller un 5.78.
Qui hagi aprovat que digui joooo! Equisde!

Canviant de tema, d'ahir contaria moltes coses, però sa vessa me pot. Crec que vaig deixar ses tonteries de banda i vaig fer lu que havia de fer. Però bonu, time will say, que diuen.
Només explicaré que va passar en arribar a ferre: Vaig anar a berenar a les 5 i mitja o així i després vam anar a casa amb so cosí meu mitjà, Don Xec, a viciar a nen Sonic amb sa Ps2. Que bo que va ser, equisde!
I avui claríssim que s'hi torna a Sant Joan, no hi ha dubtes i si massa coses a celebrar!

FINS BAIX

En una hora com a molt partirem cap ciuta... i açò vol dir que seran 12 hores de beure pomada, minut amunt minut avall. Avui si que ham d'aguantar es tipu!
No es poden cometre tonteries com ses des bè, només en cas que es vagi molt torrat. Molt però!
Idò, ànims, i demà un petit espàs a nes fets més destacables.
Devés 8!

"AMOR"

Em veig obligat a esciure per tercera vegada avui (serà que tenc vacances i m'avorresc). Aquesta vegada és per riure'm del suposat "amor" que alguns diuen que senten. I ho faré en català, perquè si, perquè vull.
Em fan sentir vergonya aliena les mostres públiques d'un amor inexistent, les paraules buides de sentiments pronunciades sense reflexionar i les persones que pensen que estaran juntes per sempre perquè s'"estimen tant" (o més i tot). Reconec que he estat enamorat, però sempre he mesurat les meves paraules per tal de no mentir sense necessitat, mai vaig somniar que estaríem junts per sempre i, tot i que vaig estimar-la molt, mirant enrera m'adono que el que sentia no era tant fort. Però aquesta és una altra història, el que vull que entengueu és que tots aquells que, sense pràcticament conéixer-se, tant diuen estimar-se, un moment o altre acabaran per descobrir que s'han deixat endur per sentiments confusos, que ni ells mateixos comprenien prou bé.
Gran part de culpa d'això que passa és del canvi que ha sofert la societat en els darrers anys. Amb tots els nous mitjans que ens permeten relacionar-nos sense veuren's, sense poder observar com realment som, que deixen massa lloc a la imaginació i a la idealització, les declaracions d'"amor" s'han multiplicat considerablement. Ja no és necessari mirar-se als ulls, somriure's i pronunciar el que sents realment. Ara és suficient amb teclejar dues paraules mal escrites (que ja s'ho podrien currar i no fer faltes per lu poc que escriuen) i pitjar enter.
L'amor, que ha estat protagonista de tantes històries èpiques, ha perdut aquell color diví que tenia, víctima de la ignorància de molts, que han estat incapaços de distingir entre aquest i els sentiments terrenals. Degut a això, l'amor s'ha mesclat, s'ha difuminat entre la boira de les banalitats. Poca gent és capaç de distingir-lo entre tanta brutícia, i aquests pocs han perdut la capacitat d'expressar-lo.
Per poder-ho fer, haurem d'inventar una nova paraula per dir "t'estim", ja que aquesta ha perdut també tot el seu significat, després d'emprar-se equívocadament en excessives ocasions.
Mentrestant, resistirem exprimint el llenguatge per tal de trobar paraules pures, que no estiguin encara contaminades per els humans inferiors.

Aprofit per demanar perdó per el que vaig escriure ahir vespre i que he intentat aclarir avui matí, no és culpa vostra que a Rock's me donin cervesa.


I, després de sa parrafada, me'n vaig a agafar una pinya as bè!

EXPLICACIÓ DES Post-torrat

Anava torrat, pot ser cert o pot no ser-ho, però en aquells moments no val res lu que escric, no li fagueu massa cas. Estic content, però, que me diguis que m'estimes, i saps que jo a tu també, i si no t'ho havia dit és perquè ho donava per sabut, hi ha molta gent a sa que no fa falta que li digui. Lu d'ahir és més bé una expressió de sentiments provocats per una cançó, i no de sentiments reals, sa primera frase n'és sa prova.
Ja escriuré des bè demà, si puc explicar colque cosa. No tombeu, és sa clau!

Post-torrat

I'm just a loser in the game of love
T'estim a tu, i a tu també, però mai ho sabreu. Tant boig som que mai vus ho diré, equisde.
Ha faltat gent a s'intent de festa a Rock's, però ha estat bé... i més equisde's per tots! Equisde!

NO VA NEVAR, I JA FA SOL

Selectivitat ha estat molt divertida, encara no vus puc contar es secret perquè no tenc ses notes però estic convençut (99,9% o més) que he aprovat. Divertida he dit? Si. Gràcies a nes dinars post sessió matinal, dedicats a beure cervesa, herbes, whisky... i a riure una bona estona fins s'hora dets exàmens des capvespre, que no han anat malament, crec. També he vist gent que feia estona que havia perdut un poc i no esperava trobar-los precisament allà. Així que sa meva valoració és positiva, són tres dies que passen ràpid si saps com omplir ses estones buides i si estàs tranquil a hora de fer ets exàmens. Per tant, cridem junts... AMUNT SELE!!!

I avui, es dia acompanya allò que molts sentim, llibertat, il·lusió, visió d'una nova vida enfora d'aquí, o aquí mateix. Només ens queda aprofitar ses que seran ses millors vacances d'estiu, amb aquesta idea partesc, i aclarir quatre papers per entrar allà on volem.

En realitat, però, una cosa em preoucupa... Seré capaç de complir ses meves promeses?

RESEM JUNTS

Perquè aprovi, amèn. I si as final ho aconseguesc, vus contaré un secret.

AÇÒ ÉS ALLÒ

Com ja vaig avisar, divendres, és a dir, avui, havia de dur a terme aquella cosa que ha obligat a molts de voltrus a rompre-vos es cap dia i nit intentant imaginar que podia ser (esper que no). Es moment de descobrir-ho finalment ha arribat, si creis que no esteis preparats, no mireu més avall, pot provocar danys crònics d'aquests, equisde.
Si colqú vol que li expliqui què vol dir, que m'ho demani, com sempre.




Infinity - Where do we go from here?
Infinity - Where do we go?
You make your own way as long as you are here
Find your place in life
Make your dreams come true
There's so much more than this
A million ways to live
Unlock the door
To the universe with love
Free your soul
Infinity...

LLAAARG

S'està fent llarg aquest període presele. Tens ganes de fer mil coses, s'estiu, es millor estiu de sa història, és més aprop que mai, però has de quedar a casa sa major part des temps, preparat per estudiar. No és que me passi es dies estudiant, ni de broma, però una horeta ara, un poquet més després i no tant més tard, as final una part des dia li dedic. Són dies buits, que intent omplir amb els recursos que tenc, dies de contacte casi nul amb lu que no és ca meva; necessit ja sa taula de cerveses proposada per divendres. Però, com diu sa cançó, abans dels somnis tornarà a nevar, o cosa així.
M'alegra, però, saber que hi ha gent que ja no pot des nirvis quan encara hi falten 6 dies, mentres que a jo no és açò lu que me preoucupa.

ES DIA DEN FRY DE FUTURAMA

Aquest és es dia escollit per dur a terme allò que tenia decidit ja. Què deu ser?

I demà comença realment s'estudi per selectivitat, amb una primera jornada molt interessant durant sa qual es podran veure esforços importants per aprendre, o recordar, tot lu possible sobre història de l'art. Serà un dia dur, i segurament hauré de rematar dimecres. Però s'etapa reina està dividida en dos sectors, es primer dijous, on es podran veure uns quants de temes de geografia, 6 o així, i es segon divendres, que acaba amb una empollada impressionant de 150 conceptes o més. Després de 4 dies molt durs, tocarà un petit descans dissabte, dedicat a rememorar es llibres llegits a catlà i castellà. Finalment, entre diumenge i dilluns m'hauré de currar català i castellà, sobretot sa literatura, i fer un petit repassó de filo.
Qui diu que no me sé organitzar? Equisde, si ho complesc faig una festa.

Recomanació d'avui: Escoltar a nes meu reproductor una cançó que es diu "Before the Winter".

ESTAFA

Una de ses majors estafes de sa tele es produeix a unes hores poc habituals. A partir de les tres de sa nit, més o mancu, s'acaba lu que és sa programació normal i, en lloc de posar sa carta d'ajuste com abans, lu que fan és guanyar pasta a costa de sa pobra gent crèdula i, perquè no dir-ho, imbècil i estúpida que participa a nes "concursos" que fan. Desde La Sexta a A3 tenen a un o dos tius allà posats que diuen: "Llama, tú, que estás ahí, que lo sabes seguro! 200 (oçò) euros garantizados". Però telefonar no vol dir res, perquè te tenen allà esperant, i si no te canses te deuen tenir allà fins que acaba es programa a les 6. No ho dic per experiència, tant tontu no som, sinó perquè es veu. Te posen sa resposta davant es nas, t'ho diuen i t'ho repeteixen, i jo no me crec que ningú telefoni, que és lu que ells volen fer veure. "No me dejes sola!" diu sa de lasexta, que fa ganes telefonar i digar-li: "No estás sola, cariño, siempre estoy contigo", però saps que per molt que telefonis no hi ha res a fer.
I si vus demanau què faig jo mirant açò, sa resposta és senzilla, quan hi ha un temps mort o cosa a s'NBA, pues ho pos per riure una estona, equisde.

13

Dies per a trobar sa felicitat, sa calma definitiva, s'estiu. Calma entesa com una festa constant, un noturar mentre hi hagi cosa a celebrar.
Però mentrestant i fins llavor, el món, increiblement, segueix rodant es cabró. En Nadalet juga sa final demà i mig, i na Ivanovic mig, en Gasol perd com ha de ser i Espanyeta de futbolet s'estrena no-sé-quan. Tot i aquests esdeveniments, jo demà m'estudiaré, com a poc, 5 autors de filo.
I si aquests dies es meus posts són curts o desaparesc per un temps, ja sabeu, no és perquè estigui estudiant.

MUNTS

Ja ha començat sa meva feina cara a selectivitat o "PAU" pes bons. He fet munts, és a dir, he agafat tot lu que tenia dins sa carpeta, assignatura per assignatura, i ho he posat damunt es llit. Ordre? Cap. Duració: 25 minuts. I estic molt cansat ja, demà seguiré. És més, no sé on dormiré perquè tenc un bordell (que no burdel) muntat dins s'estudi impressionant.
Ara intentaré seguir ses instruccions des meu cosí sr. Francesc per posar un reproductor se música a nes meu blog, de tal manera que pogueu sentir cançons extremadament bones, com vindria a ser aquesta:

OR OR OR!

SIIII! Com no podia ser d'altra manera, i tot i que no ho vaig poder veure degut a que no era a casa, en Contador va guanyar es giro i es va convertir en es segon espanyol que ho fa i en es primer estranger en 12 anys. Sa veritat és que no ho he pogut disfrutar, però açò es celebrarà pes bè. I esper que també es 4rt Roland Garros den Rafa.
També us faig saber que es Celtics guanyaran sa final i en Garnett no serà MVP, sinó en Pierce, per una simple raó: El defensarà en Radmanovic i, per tant, li farà lu que voldrà.

PRIMERS CONTACTES

Amb lu que serà s'estiu.
He tornat viu després d'anar a bodes a Barcelona, cosa que semblava poc probable si es té en compte que havia de celebrar sa boda i que ja havia aprovat 2n de Batx. I sa cosa es va posar encara més difícil quan a a 1 des migdia ja bevíem pomada. Després va venir es dinar, es puru i sa barra lliure, on va tocar més gin, a sa boda, però, vaig aguantar bé es tipu i a les 9 tornava ja amb es bus cap a ciutat. Lu xistós va ser que un tros de racó de cosins va decidir sortir (en Francesc i jo en concret) i va anar a la musiqueta a fer unes gerres de... clar, Pomada! equisde. I llavor si que ja no vaig aguantar es tipu, ni obrir s'ull ni res de res. Tot i així vam durar fins les tres per allà dins i després cap a s'hotel.
Per sort, com he dit, només vaig beure sa nostra beguda, i gràcies a açò no vaig tombar perquè sa forma de s'estiu passat no l'he perduda del tot.
Podríem dir que va ser com un entrenu cara as bè, una primera presa de contacte amb lu que s'apropa, un ensai general de sa funció que es dirà, com cada any: Estiu; sol festa i alcohol.
I quan passi ses fotos ja en posaré colquna...

B .A. i A.

Where are you now? Alone just like me and the Venus in the Morning?

S'ha acabat tot. Només me falta estudiar un poquet més per selectivitat i ja està.
Han estat dos anys que, per damunt de tot, m'han canviat molt, com ja vaig dir fa poc. Anys de contrasts, he viscut lu millor i lu pitjor i tot m'ha ajudat a créixer. Molta gent va sortir de sa meva vida, altres van entrar i van sortir un temps després, alguns de nous han aconseguit quedar i, com no, n'hi ha que ja hi eren, encara hi són i esper que hi siguin sempre.
I no fa falta dir res més sobre açò, crec que he xerrat prou clar a tothom quan ha estat es moment, i sinó sempre he rectificat a temps.

All the sorrow and the pain will be washed away by rain.


I ara tenc nou amor. Si us interessa demanau, no pens que sigui necessari escriure-ho aquí, jeje... Probablement no durarà molt, però sempre és millor que res.

Es racó de cosins és més aprop que ahir!

DOLOMITAS

Després de ses tres primeres de gran muntanya, es resultats no podrien ser millors. Contador 1er, Riccó 2n a 41" i, Déu meu senyor, Gibo Simoni 3er a 1.21. Sembla que tothom va molt just, però estic segur que amb es fondu que té en Simoni arribarà a ses tres darreres etapes, sa forauna amb Gavia-Mortirolo tot seguit, amb un puntet més que els altres. I encara no sé qui vull que guanyi...

CRISI

Ahir me van enviar es següent sms: "k??? k nu pujes? Jdr pk? Waia merdaa astarem un mr sns veurns pk ja fa 2 fnds k nu vnk... Jodr!a pujare algn day pk si no..i am l p.. k? Knt tk" No sé qui me'l va enviar, no tenc es nombre, però com a bona persona li vaig contestar: "sper q lagis kgda i no fos per jo aqt sms pq no u e entes.ekisd.un beso!jo tb testim." I seguesc esperant notícies... Però me preoucupa, perquè té tota sa pinta de ser una parella en crisi, estaran a punt de deixar-ho? Aquest/a que fa dos findes que no puja... se n'estarà barrinant un/a altre/a?
A veure si puc descobrir de qui és es nombre i riure una estona...equisde!

ÉS NOMÉS ES PRINCIPI

New Orleans ha perdut, en Paul ha perdut, però no és, ni molt mancu, es final de res.
Era molt difícil que sa primera vegada que entren a Play-Offs aconseguissin cosa important, i més tinguent en compte que en general és un equip jove. S'esperança hi ha estat sempre, tot i que sabia que era casi impossible. Fa més mal per ser un 7è partit i per es triple per empatar a 83 que ha tingut en Pargo i per moltes coses, però, com he dit, aquí no s'acaba res, sinó que comencen uns anys de lluitar sempre per lu màxim, uns anys en què en Paul serà es millor base de sa lliga, i qui sap si es millor jugador. Aquests partits m'han servit, per damunt de tot, per no dubtar a partir d'ara de qui és es meu ídol més admirat, aquest senyor de 23 anys:



Per cert, no se´per qui fer ara... SA no, LA que guanyin a SA, però que perdin amb DET a sa final, cosa aixó, equisde.

I demà, si aconseguesc no adormir-me as migdia: Or! Or! Or! Alberto Contador!!!

JA ESTÀ

Feia estona que m'havia decidit, però no trobava lu que volia. Avui finalment ho he aconseguit i en poc temps ho duré a terme, així després de selectivitat ja estarà aclarit. Estic segur que a segons qui li agradarà...

I mentres esperau, disfrutau una altra vegada d'un vídeo que uneix dues coses que han marcat es meu camí: Stratovarius + Dragon Ball.

GIRO 08

Ja fa uns diets que ha començat, però realment és com si comencés demà. A partir de s'etapa de demà i fins dissabte 31 es podrà veure per Eurosport un espectacle que per jo és imprescinible any rere any. Com a bon amant de sa millor muntanya, sa que ofereix es Giro és sa primera que no me puc perdre, sinó, qui seria?
Dos ciclistes seran els que seguiré de prop: Simoni i Contador. Poques opcions per tots dos, per diferents circumstàncies, però esper que puguin demostrar, es primer, perquè ha estat es millor escalador de sa darrera dècada i, es segon, perquè és es millor actual.
Si es personal està disposat a atacar sempre que tengui forces, aquest esport es pot convertir en una història èpica. Esper que me faci recordar aquell Giro, no sé si era el 2003 o el 2004, des qual record una etapa inoblidable. En Simoni atacant, vestit de rosa, a un port (Gavia crec) tot nevat i en Pantani responent quan encara era viu (lògicament). Aquell dia va guanyar en Gibo (Simoni) i va marcar ses diferències definitives per guanyar as final sa carrera.
I com sempre, jo vus anim a que vus mireu aquest esport tant poc apreciat a Espanya, i en concret, recoman dissabte dia 24, que hi ha açò:





I ara, a estudiar una estona i a dormir fins les 3, que juga en Paul! 4-2 4-2 4-2 4-2

MÉS TE VAL LLEGIR-HO

Comunicat oficial de TK, JM, JJ i LP.

Resposta den TT.


Açò és lu que ahir reclamaves no? Jo ho he llegit tot, són dues bones parrafades, però diuen coses interessants. Me crec es primers, en Tolkki es contradiu cada vegada que xerra, sinó fixa't amb es comentaris de baix., i també perquè en Kotipelto és un dels meus ídols, i vull creure que lu que diu és cert.

Would you wait for me FOREVER?

LLUM

No volia escriure més avui, però as final ha estat necessari. Aquests quatre: Timo Kotipelto, Jens Johansson, Lauri Porra i Jörg Michael (tots ex-mebres d'Stratovarius), han fet públic un comunicat on, a més d'avisar que formaran un nou grup, diuen sobre es desfet grup i en Tolkki: "Es la historia de Fausto, la historia de la locura, del declinar natural y lento de una banda, pero al final algo mundano: la historia de un narcisista supremo rompiéndose y traicionando a los que fueron sus amigos desde hace doce años, quienes le ayudaron a salvarse pocos años antes"
Si ja ho deia jo que sa culpa no podia ser més que des locu den Tolkki, equisde.
Es veu llum.

VIENTOS DEL SUR

Feia moltíssima estona que no escoltava aquesta cançó i ja no me'n recordava de que era una de ses meves preferides, s'única d'Avalanch que la iguala és Ecos de Vida, però totes dues fan posar sa pell de gallina.




I açò és tot, esper que vus basti per avui.

COMPENSANT

Sa sortida d'ahir, es semi-sopar de classe de 8+1, que havia d'acabar en festa per Cala en Blanes va tenir es seus bons moments, però bàsicament va ser una merda. NO hi tornarem, NO.
Però es dia d'avui compensa de sobres, i no és ni per n'Alonso, ni pel Madrid, ni perquè es Lakers perdin. Amb molta diferència, lu millor ha estat sa victòria impressionant den Sergio García a nes The Players. Realment, sa nit de golf que més he xalat, i no han estat poques ses que he viscut tot i sa meva curta edat.
A veure si a partir d'ara torna a espavilar i guanya colque Major enguany.
Per cert, diu en Sregio, quan es senyor que l'entrevista li demana si vol agrair res a ningú: "First of all, I want to thank Tiger (Woods se sobreentén) for not being here" Vaia crack, equisde.

TOCA SOPAR

O açò és lu que me van dir ahir, que partirem amb no sé quin bus i després taxis fins a cala en Blanes. Des casi 40 que érem a 4rt, seguramnet serem uns 15, as final serà un sopar de noltrus més elles, és a dir, Pau, Toni, David, Natxo, Fel, Tomeu, i demés personatges d'aquests, més Júlia, Carme, Auxili, Laura i... no sé si ningú més.
Però bonu, així es percentatge de torrats serà més elevat que si vingués tothom, equside. Per cert, Julieta, si vols, avui podem fer es partit de tornada, a veure si ets capaç de remuntar...

Un regalet que m'ha fet ganes posar. El día de la bestia (Extremoduro).



Ví a la virgen María, cansada de ser virgen,
metiendo en un portal.

HORA D'EXPLICAR UN PETIT DETALL

Res queda de qui era fa un temps, tot allò que fins fa poc em perseguia, aquelles coses que em fermaven a un passat que no em deixava viure tranquil han desaparegut, juntament amb alguns records que no necessitava.
Em parlava, em deia a mi mateix que ja n'hi havia prou, però no aconseguia treure'm de damunt aquella càrrega, que es feia molt pesada alguns dies. No parlo de res en concret, eren moltes coses les que havia de deixar enrera, havia passat la primera etapa en què era conscient de la meva vida i per començar-ne una altra era necessari esborrar les marques, escopir els verins que m'havien donat i els conseqüents antídots que m'havia pres, tancar ferides i pintar cicratius. No ho vaig eliminar tot, algunes coses quedaran per sempre, hi ha bons i mals records que, per molt que un vulgui són, per tota una vida, no així d'altres que no em servien per res i vaig deixar fugir. No es tracta de començar de nou, sinó d'intentar continuar sense cometre els mateixos errors d'abans, és, essent el mateix, ser millor.
Tot el que havia fet fins aquell moment condicionava el que faria a continuació, i havia d'acabar amb aquesta situació. No és res inusual, tots ho feim un moment o un altre, encara que potser no tots ens n'adonem.
I ara comença la segona etapa de consciència de la meva vida, o més ben dit, ja ha començat. Sé que m'espera, sé que vull, i també sé que no podré aconseguir tot allò que desitjo, però ho faré de la millor forma possible, tinguent en compte sempre el que per a mi és més important, aquelles coses a les quals més valor concedesc.
Ja veurem que sortirà...

Sé escriure en català, equisde!

Nº 100

Aquesta és s'entrada nombre 100, equisde, me feia il·lusió posar-ho.

Crec que vaig dir que explicaria dissbte què... I més o mancu lu que va passar va ser que mus vam torrar a rock's, i a les dues i mitja vam anar cap a ciuta amb taxi. És interessant comentar que vam posar Stratovarius abans de partir, quan ja hi havia molt poca gent, Paradise en concret. I açò va ser lu millor des vespre, de ciuta poc a dir, com sempre... Detalls no vus en puc proporcionar molts, sa veritat, demanau-ho per colque banda.

Però açò res, va ser fa molt, lu realment important va passar ahir, quan es va produir sa segona victòria de New Orleans amb un Chris Paul a nes nivell d'un MVP, que no li donaran, amb 30 punts i 12 assistències. Ara cap a San Antonio a veure si podem guanyar un dels dos partits allà i acabar a casa amb un 4-1!

I res, ses coses es van aclarint poc a poc, i ses preoucupacions se'n van sense massa esforç, és xistós, tot és qüestió de confiança i res més. Dues setmanetes i mitja sense passar pena i ale...

FESTOTA

Sa primera va ser aquella que posa "açò són festes", que més bé s'hauria de dir "açò són ponts", perquè dijous sencer va ser una festa. Primer a Cala Mitjaneta, de les 12a les 18 bevent cervesa i un poc de Cardhu (li vam fer una bona osca) de sun pare den Pau. Després, descans fins a les 21 i cap a sa festa des 18 de na Núria F. (companya de classe de tota sa vida) i allà, com no, hi havia més cervesa, i sa pinya que vam agafar en Fel, en Pau (ells també eren per Cala Mitjaneta, lògicament) i jo va ser impressionant. I res, que vaig arribar amb sa intenció d'escriure-ho, però no me'n vaig sortir segons he vist... Equisde.

Sa segona festota tindrà puestu avui, un poc a Rock's i un poc a Ciutadella, amb so cosí meu en Francesc. I com no, es detalls contables arribaran demà, o demà passat o s'altre, més ja no. A veure que succeeix.

I pos una foto per il·lustrar lu que va ser dijous, més o mancu, en Lluri bevent Powerade, trob:

WATCHING OVER ME

Qui va decidir unir una cançó com aquesta amb FFX és Déu. I no diré res més, disfrutau...




I had a friend many years ago
One tragic night he died
The saddest time of my life
For weeks and weeks I cried
Through the anger and through the tears
I've felt his spirit through the years
I'd swear, He's watching me
Guiding me through hard times

We shared dreams like all best friends
Blood brothers at the age of ten
We lived reckless, he paid the price
But why? Why did he have to die?
It still hurts me to this day
Am I selfish for feeling this way?
I know he's an angel now
Together we'll be someday

I feel it once again
It's overwhelming me
His spirit's like the wind
The angel guarding me
Oh, I know, oh, I know
He's watching over me
Oh, I know, oh, I know
He's watching over me

AÇÒ SÓN FESTES

VICTÒRIA MORAL, DERROTA REAL (MADRID, EQUISDE)

El Barça ha perdut. Ha perdut. I no ha passat. No ha passat. Han jugat bé, si. No han xutat, no. El United ha jugat malament. Ha fet un gol. El Barça cap. Cap. Ni aquí ni allà. Mereixien passar? No. Mereix passar qui fa gols. N'Scholes ha xutat una vegada. Ha fet un gol. Equisde. De. De. Es futbol és divertit. Si perd el Barça. I guanya el Madrid.


Avui vespre New Orleans 4-1 (esper).

OBRE S'ULL!

Expressió que diu una persona torrada a una altra més torrada quan, a causa dels efectes de s'alcohol, a sa segona persona li és difícil mantenir els ulls oberts. Ex:



En aquest cas, o jo (personatge de l'esquerra) o colqú que no apareix a sa foto hauria d'aprofitar s'ocasió per dir-li a nen Natxo (personatge de la dreta): Obre s'ull!!
I sa foto resumeix un poc també lu que va ser dissabte sa festa que van armar per rock's, encara que no tot, clar. Com sempre, si voleu informacíó sobre qui va acabar més torrat, no dubteu en posar-vos en contacte amb jo.


Es cap de setmana va ser positiu diria jo. En Nadal, en Valverde, el Madrid de Bàsquet i de Futbol, el Menorca i etc. van aportar alegria a sa meva vida, i no sempre és així... I a més, sa setmana aquesta només té tres diets d'escola i ja en duim un, i dijous vénen so meus cosins, tot i que es racó de dissabte només podrà ser 2/3 des total, però bonu, serà més que suficient per fer-la grossa!

Au!

DUBTE EXISTENCIAL RESOLT

Rock's. Per què no m'ho demaneu, però rock's.
Sort.

DUBTE EXISTENCIAL

As final sa festa a rock's és demà, dissabte. Demà, dissabte, hi ha una de ses millors sessions de NBA que pugui veure, o més ben dit, que me faci més ganes veure. Què faig? A les 9 Toronto-Orlando i a les 11.30 Denver-L.A. o festa a rock's? Sa veritat és que sa balança està inclinada cap a s'NBA. Si no n'hi hagués (no donéssin es partits), partiria cap a rock's sense dubte, però, tinguent en compte que la setmana qui vé hi ha pont i vé es cosí meu (tots dos, però amb en Francesc sortirem de festa) i que si que dónen NBA, estic casi segur del tot que quedaré per aquí...
I avui també, que a les dues juga en Paul! Equisde, no es pot viure sense açò!

JA LA DUIM

Equisde! Ses expectatives s'han complert i han arribat notícies de s'hotel. Diuen que volen pasta, en concret 800 €, per poder destrossar un poc més ses nostres costes i ses des mallorquins. Per si no ho sabíeu, era de sa cadena Sol, com es de Cala Galdana, és a dir que imaginau sa falta que els hi fan es nostrus dogbers, si ja ho sabia jo que l'havíem de cremar, com tots es hotels de totes ses costes de ses illes. Un dia ho farem, i mus carregarem com més guiris millor, i ja descobrirem una altra manera de guanyar-mos sa vida, que aquesta no és prou digne. Estic segur que colcú crearà una ONG per poder unir-mos tots i acabar amb aquesta plaga.

I què més? -En Paul no en va tenir prou s'altre dia, avui: 32p, 17a, 5r i segona victòria. No hi ha ningú que el pugui aturar ara mateix, només ell mateix.
-Divendres festa a Rock's, tothom cap allà, lògicament.
-Existeix sa possibilitat que el Madrid sigui campió aquesta setmana, a veure que tal.
I fins aquí ses notícies, gràcies, ara sa predicció des temps:
Prest es farà fosc.

DE DIA I DE NIT

La vam armar sense descans ni treva, que diuen. Quan m'arribi es vídeos ja en posaré un. Segurament es millor és es des (que bo es menorquí) llit, ja veureu ja... equisde. I com he dit, tant de dia com de nit, tot va començar divendres dematí quan vam descobrir que es paper de cul vola amb es vent, va prosseguir es mateix capvespre amb s'escena des llit, que es va quedar sense 4 potes, i en tornar de festa un poc torrats es telèfon va deixar de funcionar (es va intentar un "empalme" fent un nus a nes cable esmitjat, però seguia sense anar). Diria que dissabte va ser es dia més tranquil, però només mentres hi havia llum. A partir de les 11 o així, sa cosa va millorar, ses butaques van començar a pujar a nets ascensors i molt prest ses taules les van seguir. Un petit descans per anar de festa, fer uns quants de WK7UP, fer un poc es locus, primer a un bar de guiris i després a un pub ple de quillos i quillas, i, finalment, abans des punt clau de sa història, fer un kebab per recuperar energies. Just acabat es kebab, vam robar es cartell a s'homu antipàtic que mu l'havia venut i vam tornar a s'hotel, escenari duns esdeveniments importants. Encara no tenc massa clar com a recepció no mus van dir res quan vam entrar n'Andreu i jo arrossegant cartell, però bonu, sa qüestió és que vam arribar a nes nostru pis (7) i lu primer va ser, lògicament, tirar-lo de dalt a baix. Es quadro de s'habitació, molt monu i prou gros, va ser es següent en anar de dalt a baix, i va fer una renou xistosa, a vidres romputs. Però no podia quedar així, i es va decidir que sa millor manera perquè no veguéssin es llit fet una merda era tirar-lo també, i així es va fer. Crec que va ser llavor quan va sortir una guiri a guaitar a veure que era tanta renou, però no sen va enterar de res. Sa darrera cosa d'aquell vespre és menor, ja que una butaca des pis nosequin també va volar, per diversió només. No fa falta afegir que van passar més coses, que no són escrivibles, i si vus interessa podeu fer dues coses: Demanar'm-ho dissabte qui vé a sa festa de rock's o, si vus apreta, telefonar a nes següent nombre: 906 12 12 34. Aquí, segons diu sa propaganda, vus atendran molt bé, i podreu passar es temps fins que arribi dissabte vespre. Tambés vus contaré amb detalls lu que va passar diumenge, vus adelant que té a veure amb una cosa de color vermell que es penja a ses parets...

Ah, vam fer 3ers.


Per lu demés, CP3 35p-10a-4s i victòria. Si, es Play-Offs han començat, i en fesol ahir va fer matx/ch. I jo vus informaré de qui vull que guanyi cada eliminatòria de sa primera ronda: Phx, N.O., Den, Hou a l'oest i Bos, Phi, Tor, Was a l'est. Seguramnet en passarn 2 o 3 com a molt, però bonu, si New Orleans arriba sa final i es barrina Boston me basta.
Salú dame lo ca brón ceado.

NEGOCIS

Resulta que, sense sabreu, es xinus que han obert sa nova botiga de roba han triat un molt bon puestu... Per què? Perquè just devora hi ha es nou forn aquell que van obrir fa un any o no tant o un poc més, i es forn, as mateix temps, també ha tingut sort. I aquí arriba s'explicació:
Es xinus han posat un cartell a nes mirall que posa "Tallas grandes", és a dir, roba per gordos. Per tant, es gordos que vagin a comprar roba per gordos, com que sa botiga o és molt petita o hi ha tanta roba que sembla molt petita (com a molt hi caben dos gordos), hauran de fer coa, i mentres facin coa faran un "mosset" a nes forn nou, que és a dues passes i no els hi farà res anar-hi. I a l'inversa, com que es forn nou també és inmens, tant que, quan un gordo entra, véssa, lu que faran ets altres gordos mentres un compra "un poc" de menjar serà anar a mirar roba per gordos a cas xinus, però com que cas xinus és molt petit, hauran de fer coa i mentres fan coa, ja sabeu, hi ha es forn allà devora... I ara a Ferreries hi ha un carrer que sempre està petat de gordos.

I, de pas, un trosset de sa primera estrofa d'un sonet que d'aquí molts anys publicaré:
Es passat me fa somriure
Es futur me fa somniar
Es present és una merda
que molt prest acabarà


Ah, i demà anam a Palma a veure si no feim darrers, però açò es secundari...