EVENTS QUÈVOLDIR D'AHIR

Ahir es va celebrar sa partida des membres Quèvoldir estudiosos que fan camí a Barcelona en pocs dies. Jo entre ells.
Sa cosa va començar amb un més que interessant berenar s'hort den Cabrit. A les 3, o un poc més, mus menjàvem ses primeres costelles/pinxitos. Érem 7, més de la meitat, i sa primera ronda de coses cuites se'n va anar en poc temps. I direu... Berenar de costelles i pinxitos? I si, perquè es vespre abans havia estat intens i sa gent s'havia aixecat tard.
Després de berenar, sa cervesa va començar a retre. Es van fondre ràpid 6 de ses 12 litrones assistents. Una menció especial mereix s'aigua que, a causa dels sucs de civada de divendres, va ser sa primera a auxiliar sa nostra deshidratació. Com anava diguent, quan havíem begut d'una manera considerable, ses ganes de dinar, eren les 6, mus van fer encendre es foc altre pic i criar caliu. Poc més tard, acabàvem amb es darrer tros de porc que teníem.
No contents amb acabar de dinar a les 7, 4 personatges vam decidir esperar una horeta més per allà dalt abans de baixar. Temps suficient per deixar només tres litrones. Llavor va arribar s'hora de sa dutxa i d'anar a rock's, a trobar-mos 12 de 13 quevoldirs per sopar as Balear. No podia fallar, as darrer dissabte meu a Menorca en molt de temps havia de menjar un bocadillu de llom amb xampis, una tapa de pilotes i un pamball. Tot açò acompanyat d'una sangria amb un gust excessiu de martini... què hi farem!
No fa falta ressenyar que, en aquells moments, tos els qui havíem acudit a nes dinar estéiem ja bastant tocats. Però no mus vam aturar i a rock's va córrer primer sa cervesa, després ses herbes i finalment es whisky (a nes meu cas). Altres li donaven a n'allò que beuen es russos, que a jo me provoca un oi sincer. Passaven ses hores i va arribar en lluri. Per un moment vam ser tots, fins que en Tomeu, com sempre es primer, va abandonar s'expedició.
I va arribar un dels millors moments, 10 érem els qui vam decidir partir a Ciutadella (decisió errònea per part meva). Ningú me llevarà, però, sa cantada monumental dins es bus amb en Schuster per allà dins too (xD). Des que vam arribar, es dia va caure en una profunda depressió. I és que a nes port hi ha gent que no es mereix es meu respecte, molta. Són persones inferiors (no tots els qui van as port, jo sé a qui me referesc), que te les mires i no saps ben bé per quina raó van néixer. Diré més, no ho saben ni ells. Aquesta gent és sa que va aconseguir que, en vés de riure i xalar, comencés a cultivar odi i ràbia, que es van convertir en avorriment primer, i en una son mortal després.
Tot i açò, es dia va ser memorable, i va servir de despedida den Toni, en Lluís i jo, que som es primers a partir. També dels altres, però ells encara es tornaran a veure...

I res, dimarts men vaig, sa pròxima entrada serà, amb un 95% de possibilitats, des de Barcelona.