28 feb 2008

LOOM (EL TELAR DEL DESTINO)

I quants any feia que no pensava amb aquest joc, i ahir, déu sap perquè hi vaig pensar. I, lògicament, avui me l'he davallat i me l'he passat en 3 horetes. Devia fer 6 o 7 anys que no hi jugava (és del 1992 es joc), però recordava tots els escenaris encara i gran part d'una gran història, per exemple, que s'havien de tornar es bèns verds i que s'havien de tancar es forats de tots es móns (eh tu!?, uooo que bo que era i és).

"Es hora de volver a tejer nuestros destino" li diu sa mare convertida en cigne a nen Bobby Threadhead. I jo he teixit es fils per convertir-lo en cigne a nen Bobby i se n'ha anat amb sa mare. Quin gran joc, sa base de moltes aventures gràfiques posteriors, encara que no sigui es meu gènere preferit.

26 feb 2008

20 (FINS ES MINUT 4 NOMÉS)




Poca gent que escolti aquest poema queda indiferent, no per es tema que tracta o per sa història que conta, que està ja un poc repetit. En aquest poema, Pablo Neruda arriba a s'apogeu de s'expressió dels sentiments sorgits d'un amor perdut, i açò m'acaba de venir a nes cap i meresc un petit reconeixement per aquestes paraules.

24 feb 2008

ENTENENT, GRÀCIES

He tocat dalt, i ara estic per damunt sa majoria, encara que no tot sol. Per sort hi ha gent que m'acompanya, tot i que no siguin a prop. M'agrada veure ses coses d'aquí dalt, jutjar, com a Déu que som de sa meva vida, els actes dels éssers que hi ha baix. És divertit observar com ses coses més insignificants perturben s'existència d'aquells que són incapaços de descobrir qui volen ser. Desde es meu regne, on esteis convidats a apreciar ses diferències que ens separen, entenc que no tots som iguals, per sort.

No mu tingueu en conta, centrau-vos en ses vostres coses.

23 feb 2008

QUE EL TANQUIN (TAYLOR)

O com a poc que no el deixin jugar fins que n'Eduardo Da Silva també pugui jugar, tot i que no és segur que torni a jugar, ja que una cama rompuda tarda temps a curar. Personatges com aquests haurien d'estar entre es hooligans a ses grades, o sa presó, i no dins un camp de futbol. Es pot jugar dur, es pot entrar fort, però no amb s'intenció de retirar a un jugador... I a nes bàsquet, tot i que no és tant habitual, lu mateix: Una cosa és treure un colze, o fer una falta dura perquè és necessari i una altra lesionar a propòsit a un tiu. I res, deix sa imatge perquè ho entengueu millor...


21 feb 2008

PIS OÇÒ

La búsqueda ha comenzado... I a veure que trobam. Serà un festival molt gros un pis de racó de cosins, serà una vida arrinconada cosinalment dins una casa. Esperem que no sigui molt complicat trobar una cosa que estigui bé i sigui monu i a bon puestu.

20 feb 2008

MARCO PANTANI

Déu meu, si n'hi ha, qui crack. Avui m'ha donat per jugar una estoneta a nes Super Tour 3 i lu primer que he fet després de triar s'equip Madeleine ha estat fitxar aquest personatge. Dóna gust atacar a una muntanya de categoria especial i que ni en Merckx, ni n'Armstrong, ni en Delgado, ni ningú de tots es que hi ha te pugui seguir. Etapes èpiques de 298 Km. amb 10 ports i es tiu que no passa cap pena, gent que es mor per ses darreries de sa carrera i ell pim pam pim pere per davant i per darrere a tots es qui vol.

19 feb 2008

UN LUGAR AL QUE REGRESAR ( SEGUIM DE FINAL FANTASY, ES IX EN CONCRET)

I me qued amb tres frases:
Yitan: "¿Se necesita una razón para ayudar a alguien?"
Vivi: "Ser o no ser... ¿Quál es la razón de nuestra existencia?"
Freija: "No hay nada peor que el olvido"

Tot i que es FFX és millor i es final és inmens, dubt de quina és sa millor història...

Bé, me deixaré de frikades per un temps, ara ja estic content.

Ah, i per cert, estic decepcionat... Es meu estimat anònim no me va comentar es post des Final X... Serà que no li agrada? No... No ho puc acceptar, és massa difícil, segur que no va tenir temps, o no ho ha vist encara. He de confiar en ell, no és possible que no ho conegui!

17 feb 2008

FF X ENDING

Són moltes hores de jugar i, vulguis o no, as final els hi agafes carinyu.

Yuna, I have to go.





Sa primera vegada que el vaig acabar vaig decidir que seria sempre es millor joc de sa història.

16 feb 2008

M'HAS FALLAT

Si, tu m'has fallat, pensava que eres més intel·ligent, jo sempre havia confiat que tot era mentida, però ara veig que no ets millor que ningú, ets una persona més.
En canvi, gent a sa que no coneixia prou m'ha sorprès, i estic content, ja que mai m'havia aturat a pensar si realment eres com pensava (prejudicis en té tothom) o eres millor. Ets millor, si, i m'agrada...

15 feb 2008

PROU DE JUGAR (NO XERR DE BÀSQUET)

Feia temps ja que hi esteia pensant, i degut a un parell de coses que han fet que es got vessés, he decidit demostrar que som millor que sa majoria, així de clar. Sé que ni així veureu qui val més, però al mancu vus donaré pes sac a tots, putes curts de merda (qui pensi que està dins aquest grup, que no me xerri si no vol).

14 feb 2008

SANT QUI?

Ah, Sant Valentí Màrtir! Màrtir? Si, el va matar s'inquisició l'any 712 d. C. per muntar-se una orgia amb Sant Anselm, Sant Llorenç i quatre fúrcies. El van cremar i després en van sopar, era molt dolç i acompanyat d'un bon vi blanc devia ser prou bo. Conta sa història que quan els van aplegar tots allà trincant, ell es va negar a fer-li un favor a n'el papa, a diferència de n'Anselm i en Llorenç que diuen que s'ho van muntar de puta mare, només a dir que el papa era Constantí (tu per allà i jo per aquí), així que imaginau com va anar. Bonu, en acabar es sopar de Sant Valentí (mai més ben dit), sa inquisició va decidir fer-lo Sant, tot i que es motius es desconeixen, segurament volien que més gent imités sa seva conducta per poder celebrar més sopars. Putes capellans gordos, i llavor xerren d'humiltat i senzillesa... Bonu, i aquest és es mite. O no era així?

FISDEPUTESSUNNURMALS

Açò és lu que són ets organitzadors de Tour per no convidar a s'equip des guanyador de l'any passat, com tothom sap en Contador. I per què? Per es dopatge? Una merda, lu que volen és que guanyi un francès i ja no saben com fer-ho... L'any qui vé, si anam alerta, legalitzaran es doping per es ciclistes francesos, o més ben di, ho faran oficial, perquè segur que ja els hi deixen fer lu que volen. Tot i així, en Contador sels barrina tots amb una cama, i no sa d'enmig precisament.


Per cert, me sent orgullós de tenir un amdmirador anònim, fa que sa meva vida tengui sentit... Bonu, m'he passat, però ja m'enteneu.

13 feb 2008

PETIT FRAGMENT DES PETIT TREBALL DE FILO

Idò, açò és es darrer paràgraf, sa conclusió de sa breu composició que he donat avui a nen Fuguet.

"El dia utòpic en el qual ja tothom sigui lliure de les cadenes que oprimeixen i tanquen la nostra ment, si vé algú i em demana si Déu existeix li hauré de dir que si, i que gràcies a Ell ja no hi creiem."

9 feb 2008

FINAL DES FF IX... TINIEBLA ETERNA & YITAN

Tiniebla: El miedo existe en el corazón de todo ser, sin excepción, desde el momento que comienza a vivir. La vida es un juego cruel… Os enfrentáis unos a otros, matáis para sobrevivir… Siempre bajo la sombra implacable de la muerte que llegará algún día. Cuando la muerte se acerca, y os dais cuenta de que no podéis vencerla, se despierta el miedo en vuestro interior… Cuanto más teméis a la muerte más os negáis a aceptarla, y termináis por desarrollar un sentimiento de odio a la vida y envidia a todos los seres vivos.
No es posible escapar a este miedo inmenso. La única salvación se encuentra en la destrucción total. Derrotado por su propio miedo Kuja llegó a la conclusión de que destruyendo el universo se salvaría.

Yitán: ¡Que tonterías dices! ¡No hay excusa que valga! Y tú… ¿No es cierto que sólo quieres conocer tu razón de ser?

Tiniebla: En ese instante he hallado la respuesta. El objetivo de todo lo que existe en este universo es extinguirse… esperaba que alguien me guiara hasta la respuesta. Ahora que ya la tengo, no puedo permitir que el mundo siga existiendo.

Yitán: ¡Responde a mí pregunta!

Tiniebla: Tengo una única misión…restaurar el mundo de la nada, donde nada sea creado, donde no haya crecimiento ni desarrollo, y tampoco un Mundo Cristalino… Obviamente tampoco existirá el miedo… Es el mundo que vosotros en realidad deseáis.
Yitán: ¡Habla por ti!

Yitán: ¡Mientras haya vida hay esperanza, por pequeña que sea! ¡No permitiré que la destruyas!

Tiniebla: El instinto de aferrarse a la vida a toda costa demuestra que padecéis de esa enfermedad incurable llamada "deseo de vivir".

Tiniebla: Algún día el miedo se apoderará de vosotros y elegiréis el camino de la destrucción, como Kuja… La aniquilación del todo y de vosotros mismos. Si nacéis para ser destruidos, es como si no existierais desde el principio… toda vuestra existencia es una paradoja…

Tiniebla: No hay que renegar las respuestas que uno mismo ha encontrado. Todo es nada, esa es la pura verdad. Volved a la nada… No os resistías…pues es el deseo de todos los seres vivos.

Yitán: ¡No dejaremos que eso ocurra! ¡Acabaremos contigo y probaremos que lo que dices no es cierto!

Yitán: ¡Y el recuerdo de que hemos vencido se trasmitirá a las futuras generaciones! ¡Por eso… no nos daremos por vencidos… jamás!

Yitán: ¡Ahora es el momento de luchar juntos amigos! Y aunque se agoten las fuerzas no será el final… Mientras haya alguien que se acuerde de nosotros seguiremos existiendo… ¡Eso significa estar vivo!



Una de ses primeres vegades en què me vaig donar conta que sa filosofia m'agradava.

NO EXISTEIX UN FUTUR PER QUI NO TÉ UN PASSAT

I per açò convé no oblidar mai totes ses vegades que l'has cagada, perquè te serviran per, sa pròxima vegada, cagar-la d'una manera diferent i no quedà encallat en sa rutina i sa monotonia. També és cert que ses coses te poden sortir bé, però és més avorrit i no mola...

6 feb 2008

I UNA FOTO



Lu bo no és sa foto, lu bo és que vaig anar així a escola (de coll per amunt, amb pesante i tot), ja que me vaig canviar es disfraç.

5 feb 2008

LO

Gran darrera sortideta abans des descans presetmanasantenc. He arribat a ferre i hi havia tot de gent que partia cap a ciuta a escoleta, i jo, com a bon pringat, m'he anat a canviar i me n'he anat a Filo tot torrat, classe que difícilment record. I res, encara no he dormit i tenc son.

4 feb 2008

¿POR QUÉ NO ERES FELIZ? ¿POR QUÉ MIRAS AL CIELO Y LLORAS?

El último caballero d'Opera Magna, primer i inmens Cd des grup aquest.
El último caballero d'Opera Magna, darrera cançó des primer Cd i una obra mestra, que diuen.

Power Metal bo en castellà, és poc creïble però és cert.

3 feb 2008

AHIR





M'hauré de maquillar més vegades trob, i es pentinat també me queda bé...

2 feb 2008

DESTACABLE

S'actuació den Bullock a sa pròrroga contra el Panathinaikos, amb tre triples seguits impressionants.

Com queda es disfraç d'avui vespre, és a dir, que mus queda bé.

Sa volteta d'ahir per Ciuta, amb disfraços incluits, que va acabar a les 6 des matí amb un taxi que mus va estimar.

Sa pèrdua de sa cartera a Ciuta amb totes ses coses que diuen que jo som jo i no un altre, per tant ara no som ningú. Avui mataré a colqú i no me podran dir res xD.

I... trob que ja està, de moment.