Tot són retxes...
Dissabte me van menar de compres per aquí, per es tros de Portal de l'Àngel i aquella zona. Sa idea havia estat meva, me feia falta un poc més de roba per s'hivern i unes altres coses per posar-me as peus, i vaig demanar a s'experta/Marga si m'acompanyaria (estic casi convençut que un dels somnis de qualsevol dona és que s'al·lot li demani per nar de compres).
No diré on vaig nar exactament perquè seria publicitat gratuïta i no m'agrada fer-ne, però ho podeu imaginar segur... Sa qüestió és que ses botigues, si encara no hi estan, s'haurien de pintar de retxes, per advertir a nes comprador que, si volen una cosa que no sigui de retxes, no entrin. I no és que no m'agradin, que de fet els hi he agafat carinyu, però sa varietat mai ha fet mal a ningú. Per sort, lu de ses retxes només passa amb camisetes, i me vaig poder comprar dos calçons (aquí hi ha sorpresa, ja ho veureu).
Per jo, que no tenc entrenu, s'esforç mental va ser brutal, me va deixar com si hagués fet sis exàmens seguits. Si teniu pensat fer com jo i no teniu experiència, vus recoman que vus mentalitzeu bé es vespre abans i que descanseu molt (res de sortir ni res que requereixi energia).
Jo no hi pens tornar fins sa primavera, si és possible.
Per cert, un professor que encara no havia tingut coneix el papa, en Ratzinger, va anar a sa mateixa escola (Frankurt) que ell, i diu que no era molt simpàtic. Ja li demanaré que me doni es mòbil per enviar-li es següent SMS: Q pssa crack?D fsta loca ahi?... o cosa així, me fa com a il·lusió.
I res, que n'Alonso ha guanyat.
28 sept 2008
17 sept 2008
HE COMENÇAT
L'afirmació "la neu és blanca" és certa si la neu és blanca.
Direu: Lògic! Exactament és açò, lògica, lu que mus mostren a introducció a la lògica. I és divertit, perquè en realitat, lu que hem vist fins ara, no són més que senzilles equacions que es resolen mitjançant... lògica. Cosa que a jo me vessa per tots els forats desde que tenc memòria, i per açò m'agrada, perquè és Fàcil.
De lu altre no puc opinar encara, ses classes de ve no han començat de moment, només sé, i me preoucupa, que hauré de llegir un bon tros de Sant Agustí d'aquí poc...
Es veu, per lu que he sentit, que es professor d'història de la filosofia medieval és un xiste amb potes i barba, en realitat es primer dia ja va demostrar per què el veuen així. "Hi ha filòsofs (pocs) que diuen (i s'equivoquen) que s'edat mitjana en filosofia no va existir..." xD, lu millor sa cara de despreci que posava.
Bonu, universitat apart, es cosí meu ja remena per aquí, en Francesc clar, s'altre ja hi era, i ha estat una injecció de vida a nes pis, que ho necessitava perquè me tindria a jo tot sol tot es dia només, sinó. I de jo que vus puc dir que no sapigueu ja? Que me volia comprar un rellotge de paret de Pink Floyd (dark side of the moon) que vaig veure una vegada i no l'he trobat...
I que tenc molta sort, després de veure com ho tenen altres o com ja no ho tenen, de tenir aquí a tothom (mancu en cabrit) que vull i necessit.
Direu: Lògic! Exactament és açò, lògica, lu que mus mostren a introducció a la lògica. I és divertit, perquè en realitat, lu que hem vist fins ara, no són més que senzilles equacions que es resolen mitjançant... lògica. Cosa que a jo me vessa per tots els forats desde que tenc memòria, i per açò m'agrada, perquè és Fàcil.
De lu altre no puc opinar encara, ses classes de ve no han començat de moment, només sé, i me preoucupa, que hauré de llegir un bon tros de Sant Agustí d'aquí poc...
Es veu, per lu que he sentit, que es professor d'història de la filosofia medieval és un xiste amb potes i barba, en realitat es primer dia ja va demostrar per què el veuen així. "Hi ha filòsofs (pocs) que diuen (i s'equivoquen) que s'edat mitjana en filosofia no va existir..." xD, lu millor sa cara de despreci que posava.
Bonu, universitat apart, es cosí meu ja remena per aquí, en Francesc clar, s'altre ja hi era, i ha estat una injecció de vida a nes pis, que ho necessitava perquè me tindria a jo tot sol tot es dia només, sinó. I de jo que vus puc dir que no sapigueu ja? Que me volia comprar un rellotge de paret de Pink Floyd (dark side of the moon) que vaig veure una vegada i no l'he trobat...
I que tenc molta sort, després de veure com ho tenen altres o com ja no ho tenen, de tenir aquí a tothom (mancu en cabrit) que vull i necessit.
13 sept 2008
HI SOM
Fa dies que he arribat, i encara hi som. No m'han vingut ganes de tornar cap a s'illa de moment, gràcies sobretot a què encara no he dormit tot sol (avui tocarà, a veure si en sé).
Per tots aquells que pensaven que en 2 dies estaria ja fins es collons de fer menjar, rentar roba, estendre, fer net, col·locar roba... Pues no! És molt divertit, m'ajuda a matar ses estones que no tenc res a fer. Cert és que encara no he començat classes, tot i que tampoc me preoucupa en excés. Temps me'n sobra. Xistós dia ahir, no per sa festa en honor den Joan (24 anys), sinó per es Póker des capvespre amb en Toni, es propi cosí i un parell d'amics seus, amb es whisket sempre a mòs.
Mola perquè es Caprabo-Eroski és a mancu de 2 minuts de casa, i si te vé gana de cop, vas allà i te compres qualsevol cosa. No vol dir que ja ho hagi fet, de moment aguant amb lu que vaig comprar entre dimarts i divendres, però si és necessari es farà, no ho dubteu.
No me falta res, per si algú pensava dur-me cosa...
I és que, a vegades, escoltant cançons de lletra trista, t'adones que no les canten per a tu, ja no.
Per tots aquells que pensaven que en 2 dies estaria ja fins es collons de fer menjar, rentar roba, estendre, fer net, col·locar roba... Pues no! És molt divertit, m'ajuda a matar ses estones que no tenc res a fer. Cert és que encara no he començat classes, tot i que tampoc me preoucupa en excés. Temps me'n sobra. Xistós dia ahir, no per sa festa en honor den Joan (24 anys), sinó per es Póker des capvespre amb en Toni, es propi cosí i un parell d'amics seus, amb es whisket sempre a mòs.
Mola perquè es Caprabo-Eroski és a mancu de 2 minuts de casa, i si te vé gana de cop, vas allà i te compres qualsevol cosa. No vol dir que ja ho hagi fet, de moment aguant amb lu que vaig comprar entre dimarts i divendres, però si és necessari es farà, no ho dubteu.
No me falta res, per si algú pensava dur-me cosa...
I és que, a vegades, escoltant cançons de lletra trista, t'adones que no les canten per a tu, ja no.
7 sept 2008
EVENTS QUÈVOLDIR D'AHIR
Ahir es va celebrar sa partida des membres Quèvoldir estudiosos que fan camí a Barcelona en pocs dies. Jo entre ells.
Sa cosa va començar amb un més que interessant berenar s'hort den Cabrit. A les 3, o un poc més, mus menjàvem ses primeres costelles/pinxitos. Érem 7, més de la meitat, i sa primera ronda de coses cuites se'n va anar en poc temps. I direu... Berenar de costelles i pinxitos? I si, perquè es vespre abans havia estat intens i sa gent s'havia aixecat tard.
Després de berenar, sa cervesa va començar a retre. Es van fondre ràpid 6 de ses 12 litrones assistents. Una menció especial mereix s'aigua que, a causa dels sucs de civada de divendres, va ser sa primera a auxiliar sa nostra deshidratació. Com anava diguent, quan havíem begut d'una manera considerable, ses ganes de dinar, eren les 6, mus van fer encendre es foc altre pic i criar caliu. Poc més tard, acabàvem amb es darrer tros de porc que teníem.
No contents amb acabar de dinar a les 7, 4 personatges vam decidir esperar una horeta més per allà dalt abans de baixar. Temps suficient per deixar només tres litrones. Llavor va arribar s'hora de sa dutxa i d'anar a rock's, a trobar-mos 12 de 13 quevoldirs per sopar as Balear. No podia fallar, as darrer dissabte meu a Menorca en molt de temps havia de menjar un bocadillu de llom amb xampis, una tapa de pilotes i un pamball. Tot açò acompanyat d'una sangria amb un gust excessiu de martini... què hi farem!
No fa falta ressenyar que, en aquells moments, tos els qui havíem acudit a nes dinar estéiem ja bastant tocats. Però no mus vam aturar i a rock's va córrer primer sa cervesa, després ses herbes i finalment es whisky (a nes meu cas). Altres li donaven a n'allò que beuen es russos, que a jo me provoca un oi sincer. Passaven ses hores i va arribar en lluri. Per un moment vam ser tots, fins que en Tomeu, com sempre es primer, va abandonar s'expedició.
I va arribar un dels millors moments, 10 érem els qui vam decidir partir a Ciutadella (decisió errònea per part meva). Ningú me llevarà, però, sa cantada monumental dins es bus amb en Schuster per allà dins too (xD). Des que vam arribar, es dia va caure en una profunda depressió. I és que a nes port hi ha gent que no es mereix es meu respecte, molta. Són persones inferiors (no tots els qui van as port, jo sé a qui me referesc), que te les mires i no saps ben bé per quina raó van néixer. Diré més, no ho saben ni ells. Aquesta gent és sa que va aconseguir que, en vés de riure i xalar, comencés a cultivar odi i ràbia, que es van convertir en avorriment primer, i en una son mortal després.
Tot i açò, es dia va ser memorable, i va servir de despedida den Toni, en Lluís i jo, que som es primers a partir. També dels altres, però ells encara es tornaran a veure...
I res, dimarts men vaig, sa pròxima entrada serà, amb un 95% de possibilitats, des de Barcelona.
Sa cosa va començar amb un més que interessant berenar s'hort den Cabrit. A les 3, o un poc més, mus menjàvem ses primeres costelles/pinxitos. Érem 7, més de la meitat, i sa primera ronda de coses cuites se'n va anar en poc temps. I direu... Berenar de costelles i pinxitos? I si, perquè es vespre abans havia estat intens i sa gent s'havia aixecat tard.
Després de berenar, sa cervesa va començar a retre. Es van fondre ràpid 6 de ses 12 litrones assistents. Una menció especial mereix s'aigua que, a causa dels sucs de civada de divendres, va ser sa primera a auxiliar sa nostra deshidratació. Com anava diguent, quan havíem begut d'una manera considerable, ses ganes de dinar, eren les 6, mus van fer encendre es foc altre pic i criar caliu. Poc més tard, acabàvem amb es darrer tros de porc que teníem.
No contents amb acabar de dinar a les 7, 4 personatges vam decidir esperar una horeta més per allà dalt abans de baixar. Temps suficient per deixar només tres litrones. Llavor va arribar s'hora de sa dutxa i d'anar a rock's, a trobar-mos 12 de 13 quevoldirs per sopar as Balear. No podia fallar, as darrer dissabte meu a Menorca en molt de temps havia de menjar un bocadillu de llom amb xampis, una tapa de pilotes i un pamball. Tot açò acompanyat d'una sangria amb un gust excessiu de martini... què hi farem!
No fa falta ressenyar que, en aquells moments, tos els qui havíem acudit a nes dinar estéiem ja bastant tocats. Però no mus vam aturar i a rock's va córrer primer sa cervesa, després ses herbes i finalment es whisky (a nes meu cas). Altres li donaven a n'allò que beuen es russos, que a jo me provoca un oi sincer. Passaven ses hores i va arribar en lluri. Per un moment vam ser tots, fins que en Tomeu, com sempre es primer, va abandonar s'expedició.
I va arribar un dels millors moments, 10 érem els qui vam decidir partir a Ciutadella (decisió errònea per part meva). Ningú me llevarà, però, sa cantada monumental dins es bus amb en Schuster per allà dins too (xD). Des que vam arribar, es dia va caure en una profunda depressió. I és que a nes port hi ha gent que no es mereix es meu respecte, molta. Són persones inferiors (no tots els qui van as port, jo sé a qui me referesc), que te les mires i no saps ben bé per quina raó van néixer. Diré més, no ho saben ni ells. Aquesta gent és sa que va aconseguir que, en vés de riure i xalar, comencés a cultivar odi i ràbia, que es van convertir en avorriment primer, i en una son mortal després.
Tot i açò, es dia va ser memorable, i va servir de despedida den Toni, en Lluís i jo, que som es primers a partir. També dels altres, però ells encara es tornaran a veure...
I res, dimarts men vaig, sa pròxima entrada serà, amb un 95% de possibilitats, des de Barcelona.
1 sept 2008
VACANCES MENTALS
Oh! I açò? Què és s'espècie de web aquesta on hi ha coses suposadament escrites per jo? Aaah...si, que tenia un blog! Equisde!
I és que ses vacances més absolutes han durat deu dies, des d'un poc abans de Sant Tomeu, fins ahir; he fet es mínim de coses possible que me demanessin un esforç mental de més de nivell 2 en una escala de 10 (tot requereix un esforç mental, sinó seríem vegetals, tot i que colque estona segur que ho semblava jo). No puc negar que, en moments determinats, he superat aquest nivell, però han estat ses menys vegades possibles. Bonu, perdonau-me si m'hau trobat a faltar, però he tornat i a sa pròxima avisaré abans de desaparéixer. Aquesta és sa idea principal d'avui. No s'única.
Dia 9 és es dia clau, es dia D, es dia que me'n vaig per sempre fins que torni de Menorca a Barcelona. Tots aquells/es que desitjin desitjar-me una bona aventura en aquest nou viatge, tenen diverses opcions:
1. Tenc un mòvil amb fam de rebre missatges encoratjadors i telefonades tristes per sa meva partida. Estaria sincerament content de saber que hi ha algú trist perquè me'n vaig.
2. Molt probablement, o divendres o dissabte seré a rock's, disposat a despedir-me d'una manera més propera de tots els presents, amb llàgrimes fingides i tot, si demanau cita prèvia i em puc preparar bé.
3. Casos especials (membres quèvoldir, Núria) han sol.licitat, o ho he fet jo mateix, una darrera cita, que pot ser un sopar, un dinar o una estona allà on es pugui. Sempre sou a temps a provar sort...
Tot clar? Idò, 7 dies me queden aquí... Ja contaré ses meves darreres experiències menorquines.
I és que ses vacances més absolutes han durat deu dies, des d'un poc abans de Sant Tomeu, fins ahir; he fet es mínim de coses possible que me demanessin un esforç mental de més de nivell 2 en una escala de 10 (tot requereix un esforç mental, sinó seríem vegetals, tot i que colque estona segur que ho semblava jo). No puc negar que, en moments determinats, he superat aquest nivell, però han estat ses menys vegades possibles. Bonu, perdonau-me si m'hau trobat a faltar, però he tornat i a sa pròxima avisaré abans de desaparéixer. Aquesta és sa idea principal d'avui. No s'única.
Dia 9 és es dia clau, es dia D, es dia que me'n vaig per sempre fins que torni de Menorca a Barcelona. Tots aquells/es que desitjin desitjar-me una bona aventura en aquest nou viatge, tenen diverses opcions:
1. Tenc un mòvil amb fam de rebre missatges encoratjadors i telefonades tristes per sa meva partida. Estaria sincerament content de saber que hi ha algú trist perquè me'n vaig.
2. Molt probablement, o divendres o dissabte seré a rock's, disposat a despedir-me d'una manera més propera de tots els presents, amb llàgrimes fingides i tot, si demanau cita prèvia i em puc preparar bé.
3. Casos especials (membres quèvoldir, Núria) han sol.licitat, o ho he fet jo mateix, una darrera cita, que pot ser un sopar, un dinar o una estona allà on es pugui. Sempre sou a temps a provar sort...
Tot clar? Idò, 7 dies me queden aquí... Ja contaré ses meves darreres experiències menorquines.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
