VICTÒRIA MORAL, DERROTA REAL (MADRID, EQUISDE)

El Barça ha perdut. Ha perdut. I no ha passat. No ha passat. Han jugat bé, si. No han xutat, no. El United ha jugat malament. Ha fet un gol. El Barça cap. Cap. Ni aquí ni allà. Mereixien passar? No. Mereix passar qui fa gols. N'Scholes ha xutat una vegada. Ha fet un gol. Equisde. De. De. Es futbol és divertit. Si perd el Barça. I guanya el Madrid.


Avui vespre New Orleans 4-1 (esper).

OBRE S'ULL!

Expressió que diu una persona torrada a una altra més torrada quan, a causa dels efectes de s'alcohol, a sa segona persona li és difícil mantenir els ulls oberts. Ex:



En aquest cas, o jo (personatge de l'esquerra) o colqú que no apareix a sa foto hauria d'aprofitar s'ocasió per dir-li a nen Natxo (personatge de la dreta): Obre s'ull!!
I sa foto resumeix un poc també lu que va ser dissabte sa festa que van armar per rock's, encara que no tot, clar. Com sempre, si voleu informacíó sobre qui va acabar més torrat, no dubteu en posar-vos en contacte amb jo.


Es cap de setmana va ser positiu diria jo. En Nadal, en Valverde, el Madrid de Bàsquet i de Futbol, el Menorca i etc. van aportar alegria a sa meva vida, i no sempre és així... I a més, sa setmana aquesta només té tres diets d'escola i ja en duim un, i dijous vénen so meus cosins, tot i que es racó de dissabte només podrà ser 2/3 des total, però bonu, serà més que suficient per fer-la grossa!

Au!

DUBTE EXISTENCIAL RESOLT

Rock's. Per què no m'ho demaneu, però rock's.
Sort.

DUBTE EXISTENCIAL

As final sa festa a rock's és demà, dissabte. Demà, dissabte, hi ha una de ses millors sessions de NBA que pugui veure, o més ben dit, que me faci més ganes veure. Què faig? A les 9 Toronto-Orlando i a les 11.30 Denver-L.A. o festa a rock's? Sa veritat és que sa balança està inclinada cap a s'NBA. Si no n'hi hagués (no donéssin es partits), partiria cap a rock's sense dubte, però, tinguent en compte que la setmana qui vé hi ha pont i vé es cosí meu (tots dos, però amb en Francesc sortirem de festa) i que si que dónen NBA, estic casi segur del tot que quedaré per aquí...
I avui també, que a les dues juga en Paul! Equisde, no es pot viure sense açò!

JA LA DUIM

Equisde! Ses expectatives s'han complert i han arribat notícies de s'hotel. Diuen que volen pasta, en concret 800 €, per poder destrossar un poc més ses nostres costes i ses des mallorquins. Per si no ho sabíeu, era de sa cadena Sol, com es de Cala Galdana, és a dir que imaginau sa falta que els hi fan es nostrus dogbers, si ja ho sabia jo que l'havíem de cremar, com tots es hotels de totes ses costes de ses illes. Un dia ho farem, i mus carregarem com més guiris millor, i ja descobrirem una altra manera de guanyar-mos sa vida, que aquesta no és prou digne. Estic segur que colcú crearà una ONG per poder unir-mos tots i acabar amb aquesta plaga.

I què més? -En Paul no en va tenir prou s'altre dia, avui: 32p, 17a, 5r i segona victòria. No hi ha ningú que el pugui aturar ara mateix, només ell mateix.
-Divendres festa a Rock's, tothom cap allà, lògicament.
-Existeix sa possibilitat que el Madrid sigui campió aquesta setmana, a veure que tal.
I fins aquí ses notícies, gràcies, ara sa predicció des temps:
Prest es farà fosc.

DE DIA I DE NIT

La vam armar sense descans ni treva, que diuen. Quan m'arribi es vídeos ja en posaré un. Segurament es millor és es des (que bo es menorquí) llit, ja veureu ja... equisde. I com he dit, tant de dia com de nit, tot va començar divendres dematí quan vam descobrir que es paper de cul vola amb es vent, va prosseguir es mateix capvespre amb s'escena des llit, que es va quedar sense 4 potes, i en tornar de festa un poc torrats es telèfon va deixar de funcionar (es va intentar un "empalme" fent un nus a nes cable esmitjat, però seguia sense anar). Diria que dissabte va ser es dia més tranquil, però només mentres hi havia llum. A partir de les 11 o així, sa cosa va millorar, ses butaques van començar a pujar a nets ascensors i molt prest ses taules les van seguir. Un petit descans per anar de festa, fer uns quants de WK7UP, fer un poc es locus, primer a un bar de guiris i després a un pub ple de quillos i quillas, i, finalment, abans des punt clau de sa història, fer un kebab per recuperar energies. Just acabat es kebab, vam robar es cartell a s'homu antipàtic que mu l'havia venut i vam tornar a s'hotel, escenari duns esdeveniments importants. Encara no tenc massa clar com a recepció no mus van dir res quan vam entrar n'Andreu i jo arrossegant cartell, però bonu, sa qüestió és que vam arribar a nes nostru pis (7) i lu primer va ser, lògicament, tirar-lo de dalt a baix. Es quadro de s'habitació, molt monu i prou gros, va ser es següent en anar de dalt a baix, i va fer una renou xistosa, a vidres romputs. Però no podia quedar així, i es va decidir que sa millor manera perquè no veguéssin es llit fet una merda era tirar-lo també, i així es va fer. Crec que va ser llavor quan va sortir una guiri a guaitar a veure que era tanta renou, però no sen va enterar de res. Sa darrera cosa d'aquell vespre és menor, ja que una butaca des pis nosequin també va volar, per diversió només. No fa falta afegir que van passar més coses, que no són escrivibles, i si vus interessa podeu fer dues coses: Demanar'm-ho dissabte qui vé a sa festa de rock's o, si vus apreta, telefonar a nes següent nombre: 906 12 12 34. Aquí, segons diu sa propaganda, vus atendran molt bé, i podreu passar es temps fins que arribi dissabte vespre. Tambés vus contaré amb detalls lu que va passar diumenge, vus adelant que té a veure amb una cosa de color vermell que es penja a ses parets...

Ah, vam fer 3ers.


Per lu demés, CP3 35p-10a-4s i victòria. Si, es Play-Offs han començat, i en fesol ahir va fer matx/ch. I jo vus informaré de qui vull que guanyi cada eliminatòria de sa primera ronda: Phx, N.O., Den, Hou a l'oest i Bos, Phi, Tor, Was a l'est. Seguramnet en passarn 2 o 3 com a molt, però bonu, si New Orleans arriba sa final i es barrina Boston me basta.
Salú dame lo ca brón ceado.

NEGOCIS

Resulta que, sense sabreu, es xinus que han obert sa nova botiga de roba han triat un molt bon puestu... Per què? Perquè just devora hi ha es nou forn aquell que van obrir fa un any o no tant o un poc més, i es forn, as mateix temps, també ha tingut sort. I aquí arriba s'explicació:
Es xinus han posat un cartell a nes mirall que posa "Tallas grandes", és a dir, roba per gordos. Per tant, es gordos que vagin a comprar roba per gordos, com que sa botiga o és molt petita o hi ha tanta roba que sembla molt petita (com a molt hi caben dos gordos), hauran de fer coa, i mentres facin coa faran un "mosset" a nes forn nou, que és a dues passes i no els hi farà res anar-hi. I a l'inversa, com que es forn nou també és inmens, tant que, quan un gordo entra, véssa, lu que faran ets altres gordos mentres un compra "un poc" de menjar serà anar a mirar roba per gordos a cas xinus, però com que cas xinus és molt petit, hauran de fer coa i mentres fan coa, ja sabeu, hi ha es forn allà devora... I ara a Ferreries hi ha un carrer que sempre està petat de gordos.

I, de pas, un trosset de sa primera estrofa d'un sonet que d'aquí molts anys publicaré:
Es passat me fa somriure
Es futur me fa somniar
Es present és una merda
que molt prest acabarà


Ah, i demà anam a Palma a veure si no feim darrers, però açò es secundari...

REVOLUTION RENAISSANCE

Ses cançons que havien de conformar es nou Cd d'Stratovarius formaran part d'es primer Cd (Nova Era) d'aquest nou grup creat per es sonat den Timo Tolkki. Tinguent en compte que era ell qui composava ses cançons, i que es cantants seran en Tobias Sammet, en Michael Kiske i es de Thunderstone que no sé que nom, no pot ser mai dolent. I perquè me digueu que trobau (quan dic digueu vull dir diguis(Francesc) i quan dic trobau vull dir trobes(Francesc)), i en cas que colqú més ho escolti i també me digui que troba estaré molt content, vus deix un enllaç a un sample d'una cançó que es dirà Heroes.


S'altre dia, a escola, va sortir es tema d'unes neveres molt modernes que te diuen lu que te falta... Tu obres sa nevera i te diu: "No tienes queso", "No tienes leche"... Però lu bo és quan t'aixeques un bon dia de vespre a beure aigua i te diu: "No tienes huevos" o "No tienes pepino". Si açò passa, és segurament sa darrera vegada que aquella nevera diu cosa.
Equisdejuas

Ah, haureu notat colque canvi supòs, m'ha semblat que ja era hora de canviar i afegir-hi colque cosa...

LA CASA DEL LAGO

Senzilla però inmensa. Molt bona pel·lícula m'he mirat avui, potser no des gust d'alguns de voltrus, però estic segur que a na Neus li encantarà (mira-te-la). Un mixte entre peli romàntica i peli fantàstica, en una línea similar a Vanilla Sky, tot i que molt diferent. No n'havia sentit dir res mai i sa veritat és que tenia intenció d'adormir-me just posar-la... Però m'ha enganxat, coses que passen, i ha acabat per encantar-me (era bastant d'un dels meus estils). Com he comentat, gran unió entre impossible i possible, evitant els errors de ses pel·lícules que només empren un dels dos elements (crec jo).
Com connectar un passat i un futur per crear un present etern? - La casa del lago(Keanu Reeves i Sandra Bullock)


Escoltant "Kotipelto" per consolar-me... Al menys puc sentir la seva veu, que és tot el que em queda.

-After the rain- Kotipelto

There is sorrow in your eyes
But still you're so strong
I will hold you in my arms
Caress you with my song

Paraules que mai havien tingut tant de sentit, sembla que quan les vas escriure ja sabies el que passaria...

Stratovarius morirà, però no el seu record

IXDI

Dues patates:
-Va, que te faig una foto!
-Venga, que surti s'arbre aquest però!
-Bé, però poset de perfil perquè sinó no el puc agafar bé.
-Així o més?
-Així ja val... Diguis ¡Personaaaa!
-Personaaaaa!
¡Flash!
-Com he quedat?
-Amb sa boca oberta


IXDIDIDI

JOHAN "THE NORTH'S LYON" MUSEEUW

Va ser sa primera Paris-Roubaix que vaig veure i desde llavor ha estat una de ses poques coses que no m'he perdut cap any. Després de veure s'exhibició d'un des millors ciclistes que hi ha hagut, me vaig enamorar d'aquesta carrera, que per colca cosa és sa més vista cada any i un dels aconteixements esportius i de qualsevol tipu amb major afluència de públic (més d'un milió de persones). Jo vus recoman, encara que es ciclisme vus avorreixi a mort, que diumenge a les 2 i mitja o així poseu s'eurosport o teledeporte i disfruteu des darrers 100 Km. que són sempre impressionants, amb es Fôret d'Arenberg i es Carrefour de l'Arbre com a punts més destacats i amb un total de 26 zones de pavé. Sa llàstima és que a Espanya es ciclisme no rep molta importància, a diferència de Bèlgica o Itàlia, apart de quan colque espanyol guanya es tour... Però bonu, jo confiï amb en Flecha, que ja va fer tercer a Flandes i avui ha fet una gran Gent-Wevelgem (que per cert ha guanyat en Freire!). I bé, jo a partir d'avui resaré perquè diumenge plogui i faci fred per Bèlgica, que així encara és molt més dura!
Idò ja ho sabeu, en ve dinat, a mirar sa millor clàssica de s'any, "El infierno del norte"...

ARA ME TOCA A JO

1.Sacrifice, the world in fire! Sacrifice, the world in flames!
2.There's only one song left in my mind...
3.Vells records... el primer que s'enfonsa
4.Tanta pureza, tan noble corazón y tan fácil de dañar...
5.I'm not myself, I'm a replica of me
6.Make the best out of your dreams, they're the world where you are free
7.Is it a sin to learn to be able to live without love?
8.Vain Glory be my wicked guide
9.Hoy su amigo es el viento, las estrellas son su techo
10.I'm standing here in silence all alone, can't decide between what's right and what is wrong...
11.Inmortal quiero ser para ver envejecer la piel que me arranqué
12.Here my story, here my words, they might speak truth about this world
13.What have we found? The same old fears...
14.I know he's an angel now, together we'll be someday...
15.Nothing on Earth stays forever
16.Cuando la vida no vale nada, cuando nada vale nada ya
17.Cambiaré el dolor por aire puro y por tu voz
18.Though we're far away, the stars above are the same... and when you feel alone, there's one who shares your pain
19.Vivo per te, sogno di te, canto di te
20.Entre dos tierras estás...
21.Hoy la muerte me ha mostrado ya sus cartas y no entiendo la jugada
22.Through the fire and the flames we carry on
23.Eu vou contando os dias e já, já não tenho medo
24.A un lado tu odio, al otro tu amor
25.It's a lie we could not learn to fly
26.Se llevan las gordas y la inteligencia
27.When I close my eyes forever...
28.I follow the Moskva, down to Gorky park
29.Y mi alma se rindió, ensangrentada...
30.Aún añoro poder ser hermano del viento...
31.El silencio de la noche me dice una vez más que en algún lugar te tengo que encontrar
32.Sometimes, all of our thoughts are misgiven
33.Rompiendo los muros del dolor encuentro tu esencia
34.Trees die young, leaves change their colours and fall...
35.Y será canción y tu alma hoy será mi voz
36.On the edge of the rainbow, where eagles learn to fly... all of our dreams they seem so clear
37.Acaso no has visto el cartel? Prohibida la entrada de ranas
38.Sad voices they're calling... our precious girl she can't be gone
39.How I hate to see you leave tomorrow, leave behind a man in pain and sorrow
40.Nothing will be forever gone, memories will stay and find their way
41.Llámalo miedo, llámalo perdón
42.Si esa dama es la muerte, quién tiene miedo a morir?
43.What I've felt, what I've known... never shined through in what I've shown
44.Forever young, I wanna be forever young...
45.So much to live for, so much to die for...
46.Dreamed about the days, days gone by... days gone by...
47.Infinite dreams I can't deny them, infinity is hard to comprehend
48.The first blow makes the helmet crack, the axe cut to the teeth
49.Yo quisiera superar la nostalgia viva del final
50.Hoy, lejos de tí, demostraré poder ser libre

Què vol dir tot açò? Que cap anònim (si obra una conta només per comentar no val, que vus conec), firmat o no, té permís per tornar a comentar fins que me digui grup i cançó de cada troç que he escrit (de memòria, si), apart de n'Àngel Cabrit perquè sé que ell s'ho sap tot sense necessitat de cercar-ho. Qui no me faci cas, se la juga molt...
Una pista? Sa majoria (no totes) són balades i no hi ha cap grup repetit.
Que vus donin un poc, que ja toca!

RÉQUIEM PER ES CAPELL

Just començar sa nostra aventura vam saber que sa nostra història seria curta, encara voldria saber com ho vas fer per tornar amb jo de Florència... Però, per sort, gràcies a sa nostra Deessa, vas aconseguir estar as meu costat fins dissabte passat, dia fatídic per tu. Vull pensar que no vas morir, però lu més segur és que vagis caure des meu cap per ser trepitjat per un bon ranxu de gent. Teníem assumit, crec que tots dos, que es dia que anéssim de festa junts seria es darrer que mus veuríem, però no per açò és menys trist.
Per culpa de sa senyora cervesa i es senyor whisky he perdut es meu amic, es senyor capell. Esper que entenguis que ells no són més importants que tu, però que, quan esteim junts, ells me dónen coses que tu no podies donar-me...
I en es teu honor, diré uns darrers mots:
"Made in Italy"

LLEGIU PRIMER ES SEGON (NO ÉS BROMA)

No te puc negar lu que me demanes, no tenc cap motiu per dir-te, jove d'ulls blau-verds, que no te mereixes una entrada per tu tota sola. És recomanable llegir primer sa de més avall, però bonu...

Realment crec que tens un valor sobrenatural, ja que enfrontar-se amb sa meva gerNeus no és fàcil i requereix una gran ambició, potser, en un moment donat, requereixi també poder sobrenaturals, com en Goku, però açò és un cas apart. No pensava que tinguessis prou valentia per comentar es meu post sobre tu, i per açò, ara t'admir més que mai.
M'alegra molt saber que no has deixat de llegir-me, i encara més que tenguis sa intenció d'anar comentant algunes de ses coses que deix per aquí i te vull fer saber que no me preoucuparé en excés si deixes de visitar-me durant un temps... Sé que pots passar es temps d'una manera mé profitosa, com per exemple estudiant, que 2n requereix un petit esforç.
Una besada!

A veure, tots sabeu que respect ses vostres opinions, però no puc donar a tothom sa raó. I qui es mereix més es meu respecte ara mateix? Sa meva estimada anònima, que ara ja no dubt que sigui "ella". No menteix quan diu que els seus ulls són bastant semblants a nes de na Simone Simons (me sap greu, Francesc, però és així) i, si no vol donar es seu nom, crec que estaria bé que la coneguéssim com Simone, o Simons, açò ja ho deix a sa teva elecció, "anònima"...

Val a dir que, després d'haver fet a rock's una cervesa a sa teva salut i unes quantes en detriment de sa meva, arribar a casa i trobar-me açò me fa molt feliç. Me pensava que no t'atreviries a tornar a comentar després de s'hostilitat mostrada per sa meva gran germana, açò demostra que posseeixes una gran personalitat. És innegable que admir es teu valor, ja que jo mai hauria actuat com tu, en tot cas, en es teu lloc, m'hauria enviat a la merda a jo mateix. Però té molt de mèrit lu que has fet, i per açò te respect molt més de lu que te penses.

També estic content perquè, gràcies a tots voltros, he superat es récord de comentaris (fins a 10 s'entrada anterior)! I fins i tot m'ha comentat sa "famosa" Sist de sa meva germana, crec recordar que nomia Nita. Bonu, a tots, moltes gràcies, i que no decaigui sa il·lusió!

Però açò és entre na Neus, na Simone i jo. Feim una cosa... Quan comenci s'estiu (Sant Joan içò), jo vus present, vus feis amigues, i així tots contents. Perquè, Neus, no pots negar que na Simone és molt intel·ligent després des comentari que ha fet. Jo ja ho sabia, però ara ho sabeu tots...


I bé, després d'aquest aldarull (m'encanta aquesta paraula, m'he enamorat d'ella), esper poder tornar a escriure amb normalitat. He aconseguit lu que volia i no puc demanar més, així que...

I de pas, aprofitant sa parrafada, deix dos detalls:

Una foto de jo, que avui hi treu.



I un consell:
A nes personatge de sa foto no li fagueu massa cas perquè té es cap que no li fa prou bo. Equisdedede!
Salut a tothom!

ALGÚ RECORDA?

Es meu ex-anònim estimat o ex-estimat anònim? Van ser pocs comentaris, però molt intensos... A vegades encara somiï que me miraré es blog i veuré un altre comentari seu, a vegades encara imagin que no m'ha abandonat i que me llegeix sempre que pot. Si pogués tornar enrera i evitar que na Neus deixi aquell comentari que tant de mal li va fer, potser encara el tindria amb jo, potser m'estimaria més i jo a ell també. No és fàcil veure com et fuig de ses mans allò que sempre has desitjat...

Oh estimat meu, anònim des meu cor, si me comentessis una darrera vegada diguent-me qui ets, jo seria tant feliç!


Does anybody else in here remember Vera Lynn? Remember how she said that we would meet again some sunny day? - "Vera" de Pink Floyd.

PEIX PESCAT, MOR OFEGAT (des meu hort aquesta, gràcies)

I com li expliques a un fillet petit que, quan tu treus un peix de s'aigua, s'ofega?

Bé, tonteries que me vénen a escola apart, volia explicar una tonteria que me va venir a ca meva mateix: Sa gran frase castellana "valga la redundancia" me fa molta gràcia, perquè és com dir: "Si m'estic repetint, però és que ja no sé que dir". Val, assimilat açò, si colqú s'ha mirat mai tenis a sa 2 o a teledeporte sabrà lu bé que comenta n'Arantxa S.V., que cada tres o quatre paraules diu ahí. Val, dos conceptes, no? Redundancia i Arantxa... Idò, unim-los, què passa? Que n'Arantxa, si tingués una bona coneixença de sa llengua, sabria que cada vegada que es repeteix ha de dir "valga la redundancia", per tant, es seus comentaris es basarien en dir: "Rafa ha golpeado bien el revés ahí, ha recuperado bien, valga la redundancia, ahí el centro y entonces ahí, valga la redundancia, ha ganado el punto" I com acabaria açò? O amb es narrador a un centre de recuperació mental, o amb n'Arantxa morta... O ses dues i tot.

És tard, es nota, me'n vaig a dormir...

ARRIBEN DOS DIES MOLT IMPORTANTS

I quins són? Diumenge qui vé i s'altre. I per què? Segur que colqú ho sap, va... No? Avam pensau-hi...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Bé, val, vus ho cont. Diumenge qui vé arriba sa primera gran clàssica d'abril, es Tour des Flandes, amb es retorn des mític Koppenberg (22% damunt una superfície que podríem definir d'"irregular"). Mirau es vídeo aquest si no sabeu a que me referesc, és una de ses coses que vull fer un dia, anar aquí a veure-ho d'aprop.



Com va dir en Machado, o molt semblant: "Ciclista no hay camino, te jodes y te pones a andar"


I s'altre diumenge, com no, arriba sa clàssica de clàssiques, sa Paris-Roubaix (el infierno del norte), amb es forêt d'Arenberg, com no podia ser d'altra manera. Probablement és es millor moment des ciclisme de cada temporada, i es dia que més bé m'ho pas mirant ses velos.

Sa pròxima setmana ja posaré un vídeo de'n Museeuw a Roubaix.