5 abr 2008

A veure, tots sabeu que respect ses vostres opinions, però no puc donar a tothom sa raó. I qui es mereix més es meu respecte ara mateix? Sa meva estimada anònima, que ara ja no dubt que sigui "ella". No menteix quan diu que els seus ulls són bastant semblants a nes de na Simone Simons (me sap greu, Francesc, però és així) i, si no vol donar es seu nom, crec que estaria bé que la coneguéssim com Simone, o Simons, açò ja ho deix a sa teva elecció, "anònima"...

Val a dir que, després d'haver fet a rock's una cervesa a sa teva salut i unes quantes en detriment de sa meva, arribar a casa i trobar-me açò me fa molt feliç. Me pensava que no t'atreviries a tornar a comentar després de s'hostilitat mostrada per sa meva gran germana, açò demostra que posseeixes una gran personalitat. És innegable que admir es teu valor, ja que jo mai hauria actuat com tu, en tot cas, en es teu lloc, m'hauria enviat a la merda a jo mateix. Però té molt de mèrit lu que has fet, i per açò te respect molt més de lu que te penses.

També estic content perquè, gràcies a tots voltros, he superat es récord de comentaris (fins a 10 s'entrada anterior)! I fins i tot m'ha comentat sa "famosa" Sist de sa meva germana, crec recordar que nomia Nita. Bonu, a tots, moltes gràcies, i que no decaigui sa il·lusió!

Però açò és entre na Neus, na Simone i jo. Feim una cosa... Quan comenci s'estiu (Sant Joan içò), jo vus present, vus feis amigues, i així tots contents. Perquè, Neus, no pots negar que na Simone és molt intel·ligent després des comentari que ha fet. Jo ja ho sabia, però ara ho sabeu tots...


I bé, després d'aquest aldarull (m'encanta aquesta paraula, m'he enamorat d'ella), esper poder tornar a escriure amb normalitat. He aconseguit lu que volia i no puc demanar més, així que...

I de pas, aprofitant sa parrafada, deix dos detalls:

Una foto de jo, que avui hi treu.



I un consell:
A nes personatge de sa foto no li fagueu massa cas perquè té es cap que no li fa prou bo. Equisdedede!
Salut a tothom!

1 comentario:

Anónimo dijo...

Estic molt contenta que no dubtis que som jo. D'aquesta manera, publicant es meus comentaris en anonimat i signant com a *Simone*, tu ja saps a qui te dirigeixes i qui som que te llegesc i t'escric.

Deixant de banda això, no vaig dubtar en tornar a reaparèixer... possiblement si jo hagués quedat a l'oblid, si que mai més hagués tornat, però en vista de que me seguies evocant, no m'ho vaig pensar ni dues vegades.

Açò de Sant Joan seria una bona idea. Veig que tenim pensaments pròxims, perquè jo ja ho havia pensat! Però no creus que serà un poc difícil poder reunir-nos tots tres? Vull dir, tu, na Neus i jo... per presentar-nos?
Si na Neus no hi és, ja ho aclarirem noltros dos :)

Per acabar, vull dir-te que ses teves paraules sempre me resulten molt instruïdes i eminents.

Que passis un bon dia.

*Simone*