30 jun 2008

DEFINITIU: TOBIAS SAMMET NOU ÍDOL

Sobre es nou CD d'edguy que sortirà es Novembre, en Sammet, es puta Déu des compositors de metal, diu lu següent:

"The title just refers to the wall of sound that will bulldoze you. Let’s be modest: We have ten extraordinary songs and this new album is gonna be our ticket to the hall of fame alongside with LED ZEPPELIN, BLACK SABBATH and AC/DC. There won’t be a hit-single this time, not even a flop-single, haha; not only because most songs are too long for a single, but also because for a single we had to produce way more stuff, lose money and need a time frame to release it. The album would come later then and that would suck. For the record: Musically, we don’t go back to the roots. It's not the "Legacy of Mandrake part 2" and it’s not a little brother of Rocket Ride either. It's a new album and we’ve set off to new horizons once more! The stuff sounds really broad, very anthemic, heavy and ballsy. We've kept our trademarks and still there are a lot of elements that are different to anything we've done before. I know what some fans may think, because if my favourite bands would have come up with statements like that I would have been scared to death, but in our case I am sure this could be the album we'll be measured by in the future."

Per qui no en sapi prou, bàsicament diu que aquest nou disco els durà a nes hall of fame juntament amb Led Zeppelin, Black Sabbath i AC/DC (casi res), que totes ses cançons són massa llargues per treure un single i que a més retrassaria sa sortida des CD, i açò és una merda, segons ell. Xerrant de sa música, explica que serà bastant diferent de tot lu d'abans, i que en es futur serà molt valorat.

A veure si és cert...

29 jun 2008

"QUÈ VOL DIR?" SOPAR

Ahir es va celebrar sa segona edició des sopar "Què vol dir?", sa primera amb aquesta denominació, a ca meva. Sa cosa va comença fluixeta, amb un poquet de música i un poquet de cervesa, fins que van arribar ses pizzes. S'ambient era bastant calmat i ningú es decidia a fer una passa envant. Però tot va canviar després de sopar, quan mr. David va decidir que ja era hora de nedar una estona, i uns quants més el vam seguir. En aquells moments, es començava a forjar una nit èpica. A continuació, va fer acte de presència es whisky i alguns van abandonar en vista de lu que s'apropava. Es volum de sa música va pujar i amb açò s'ambient festiu. Llavor va arribar mr. Rafel que, amb una facilitat increïble, va apurar casi mig bòtil de vodka en mitja horeta curta. En Lluri, que partia avui matí a les 7 cap a bcn, voltava per allà ben torrat, igual que lamu, en cabrit i jo mateix, mentre que en Natxo i na Paqui jeien un tros enfora. Aquests érem, i escoltàvem Mar de Dioses de "Sphinx", quan van aparéixer dos elements estranys per allà, reclamant que aturéssim sa música i a s'encarregat, jo, que mostrés es DNI. Potser, si haguéssim estat en millors condicions, hauríem reparat en què havien entrat de manera ilegal, sense autorització i que podíem fer-los fora i denunciar-los. Però a ningú se li va ocórrer fins que ja havien partit. En favor seu, diré que van venir de bon rollu i només a avisar, per tant, tampoc hi ha cap problema. Després d'açò, vam fer un poc net i cap a rock's i es sopar va acabar aquí. L'any qui vé més.

26 jun 2008

PROU D'AÇÒ, MÉS DE TOT LU ALTRE

Quin festival més divertit que mus vam muntar ahir per es blog, casi vaig plorar d'alegria en veure sa unió de tots voltrus contra s'estupidesa i sa demostració de capacitat mental d'una certa persona (si, tu! sa que me seguirà llegint per molt que arribi a dir). Només volia demanar perdó a tots aquells que ho heu hagut d'aguantar, promet que es sa darrera vegada que faig menció a aquest tema, està tancat per sempre. Si colqú vol dir una darrera opinió sobre es mateix, o fer una petita anàlisi, o directament felicitar-me per es gran esforç que vaig realitzar ahir, aquest és es darrer post on ho pot fer. Per part meva, dir que açò havia d'acabar així un moment o un altre, agrair s'ajuda inestimable d'algunes persones i esper que açò no es torni a repetir, si esteis avorrits i sa vostra vida és bàsicament depriment, vus tirau per un barranc i a jo me deixau fer. Una cosa aclarida.

I vus en volia contar una altra: Segons s'equació que he solucionat avui capvespre, en sa qual hi participaven molts factors i diverses incògnites, vida meva=felicitat·I. Si aquestes incògnites es resolen favorablement, seré finalment una persona feliç, com mai abans. Tots ets elements són ara mateix favorables perquè sigui així, només he de mantenir es cap fred i deixar que es temps corri a favor meu...

I a dormir, que demà serà un dia molt llarg!

AHIR 24

Encara no havia escrit res de Sant Joan (dia 24) i trob que ja és hora.
Va començar fluixet es vespre, amb una pomada calenta que costava molt de fer passar i es jocs des pla, que si no hi ets a prop, tampoc és lu millor. Però va ser trobar n'Andreu i en lluri i poc després en David i fer 5 ginets en 5 minuts casi, i a partir de llavor vam riure molt, sobretot amb es mallorquins antimallorca i promenorca, que estaven fins es collons d'hotels, guiris i demés.
A les tres o així me vaig despistar i vaig quedar tot sol, però per sort me van rescatar i cuidar fins que dos des tres d'abans van aparéixer de nou... I esperant es darrer toc, tot tirats a prop de ca sa policia, mul vam perdre, equisde. Sa gent ho va celebrar i va partir a dormir i noltrus cap as bus. I açò és, molt per damunt, dia 24. Ses coses més interessants, com sempre, me les guard per contar-les en s'intimitat.
Per cert, ferreriencs, ham de fer una instància a nes senyor batlle perquè pugin es pressupost per comprar focs artificials per Sant Tomeu, que es de ciuta mus guanyen de molt.
Me'n vaig a descansar, que m'espera un cap de setmana molt dur (ja sé que hi falten dos dies, però és que estic mort), amb sopar doble i altres.

24 jun 2008

APTE

Siiii!Sobrat, jajajaja!
Es secret deis? Per fer una selectivitat digna, sense cercar nota, no fa falta estudiar una puta merda, només fer sa vessa dues setmanes seguides sense descans. Idò ja ho sabeu, l'any qui vé, sens dubte, me veureu a Barcelona.
Per cert, sa nota de selectivitat és un 4.7, i sa mitjana amb batxiller un 5.78.
Qui hagi aprovat que digui joooo! Equisde!

Canviant de tema, d'ahir contaria moltes coses, però sa vessa me pot. Crec que vaig deixar ses tonteries de banda i vaig fer lu que havia de fer. Però bonu, time will say, que diuen.
Només explicaré que va passar en arribar a ferre: Vaig anar a berenar a les 5 i mitja o així i després vam anar a casa amb so cosí meu mitjà, Don Xec, a viciar a nen Sonic amb sa Ps2. Que bo que va ser, equisde!
I avui claríssim que s'hi torna a Sant Joan, no hi ha dubtes i si massa coses a celebrar!

23 jun 2008

FINS BAIX

En una hora com a molt partirem cap ciuta... i açò vol dir que seran 12 hores de beure pomada, minut amunt minut avall. Avui si que ham d'aguantar es tipu!
No es poden cometre tonteries com ses des bè, només en cas que es vagi molt torrat. Molt però!
Idò, ànims, i demà un petit espàs a nes fets més destacables.
Devés 8!

21 jun 2008

"AMOR"

Em veig obligat a esciure per tercera vegada avui (serà que tenc vacances i m'avorresc). Aquesta vegada és per riure'm del suposat "amor" que alguns diuen que senten. I ho faré en català, perquè si, perquè vull.
Em fan sentir vergonya aliena les mostres públiques d'un amor inexistent, les paraules buides de sentiments pronunciades sense reflexionar i les persones que pensen que estaran juntes per sempre perquè s'"estimen tant" (o més i tot). Reconec que he estat enamorat, però sempre he mesurat les meves paraules per tal de no mentir sense necessitat, mai vaig somniar que estaríem junts per sempre i, tot i que vaig estimar-la molt, mirant enrera m'adono que el que sentia no era tant fort. Però aquesta és una altra història, el que vull que entengueu és que tots aquells que, sense pràcticament conéixer-se, tant diuen estimar-se, un moment o altre acabaran per descobrir que s'han deixat endur per sentiments confusos, que ni ells mateixos comprenien prou bé.
Gran part de culpa d'això que passa és del canvi que ha sofert la societat en els darrers anys. Amb tots els nous mitjans que ens permeten relacionar-nos sense veuren's, sense poder observar com realment som, que deixen massa lloc a la imaginació i a la idealització, les declaracions d'"amor" s'han multiplicat considerablement. Ja no és necessari mirar-se als ulls, somriure's i pronunciar el que sents realment. Ara és suficient amb teclejar dues paraules mal escrites (que ja s'ho podrien currar i no fer faltes per lu poc que escriuen) i pitjar enter.
L'amor, que ha estat protagonista de tantes històries èpiques, ha perdut aquell color diví que tenia, víctima de la ignorància de molts, que han estat incapaços de distingir entre aquest i els sentiments terrenals. Degut a això, l'amor s'ha mesclat, s'ha difuminat entre la boira de les banalitats. Poca gent és capaç de distingir-lo entre tanta brutícia, i aquests pocs han perdut la capacitat d'expressar-lo.
Per poder-ho fer, haurem d'inventar una nova paraula per dir "t'estim", ja que aquesta ha perdut també tot el seu significat, després d'emprar-se equívocadament en excessives ocasions.
Mentrestant, resistirem exprimint el llenguatge per tal de trobar paraules pures, que no estiguin encara contaminades per els humans inferiors.

Aprofit per demanar perdó per el que vaig escriure ahir vespre i que he intentat aclarir avui matí, no és culpa vostra que a Rock's me donin cervesa.


I, després de sa parrafada, me'n vaig a agafar una pinya as bè!

EXPLICACIÓ DES Post-torrat

Anava torrat, pot ser cert o pot no ser-ho, però en aquells moments no val res lu que escric, no li fagueu massa cas. Estic content, però, que me diguis que m'estimes, i saps que jo a tu també, i si no t'ho havia dit és perquè ho donava per sabut, hi ha molta gent a sa que no fa falta que li digui. Lu d'ahir és més bé una expressió de sentiments provocats per una cançó, i no de sentiments reals, sa primera frase n'és sa prova.
Ja escriuré des bè demà, si puc explicar colque cosa. No tombeu, és sa clau!

Post-torrat

I'm just a loser in the game of love
T'estim a tu, i a tu també, però mai ho sabreu. Tant boig som que mai vus ho diré, equisde.
Ha faltat gent a s'intent de festa a Rock's, però ha estat bé... i més equisde's per tots! Equisde!

20 jun 2008

NO VA NEVAR, I JA FA SOL

Selectivitat ha estat molt divertida, encara no vus puc contar es secret perquè no tenc ses notes però estic convençut (99,9% o més) que he aprovat. Divertida he dit? Si. Gràcies a nes dinars post sessió matinal, dedicats a beure cervesa, herbes, whisky... i a riure una bona estona fins s'hora dets exàmens des capvespre, que no han anat malament, crec. També he vist gent que feia estona que havia perdut un poc i no esperava trobar-los precisament allà. Així que sa meva valoració és positiva, són tres dies que passen ràpid si saps com omplir ses estones buides i si estàs tranquil a hora de fer ets exàmens. Per tant, cridem junts... AMUNT SELE!!!

I avui, es dia acompanya allò que molts sentim, llibertat, il·lusió, visió d'una nova vida enfora d'aquí, o aquí mateix. Només ens queda aprofitar ses que seran ses millors vacances d'estiu, amb aquesta idea partesc, i aclarir quatre papers per entrar allà on volem.

En realitat, però, una cosa em preoucupa... Seré capaç de complir ses meves promeses?

16 jun 2008

RESEM JUNTS

Perquè aprovi, amèn. I si as final ho aconseguesc, vus contaré un secret.

13 jun 2008

AÇÒ ÉS ALLÒ

Com ja vaig avisar, divendres, és a dir, avui, havia de dur a terme aquella cosa que ha obligat a molts de voltrus a rompre-vos es cap dia i nit intentant imaginar que podia ser (esper que no). Es moment de descobrir-ho finalment ha arribat, si creis que no esteis preparats, no mireu més avall, pot provocar danys crònics d'aquests, equisde.
Si colqú vol que li expliqui què vol dir, que m'ho demani, com sempre.




Infinity - Where do we go from here?
Infinity - Where do we go?
You make your own way as long as you are here
Find your place in life
Make your dreams come true
There's so much more than this
A million ways to live
Unlock the door
To the universe with love
Free your soul
Infinity...

11 jun 2008

LLAAARG

S'està fent llarg aquest període presele. Tens ganes de fer mil coses, s'estiu, es millor estiu de sa història, és més aprop que mai, però has de quedar a casa sa major part des temps, preparat per estudiar. No és que me passi es dies estudiant, ni de broma, però una horeta ara, un poquet més després i no tant més tard, as final una part des dia li dedic. Són dies buits, que intent omplir amb els recursos que tenc, dies de contacte casi nul amb lu que no és ca meva; necessit ja sa taula de cerveses proposada per divendres. Però, com diu sa cançó, abans dels somnis tornarà a nevar, o cosa així.
M'alegra, però, saber que hi ha gent que ja no pot des nirvis quan encara hi falten 6 dies, mentres que a jo no és açò lu que me preoucupa.

10 jun 2008

ES DIA DEN FRY DE FUTURAMA

Aquest és es dia escollit per dur a terme allò que tenia decidit ja. Què deu ser?

I demà comença realment s'estudi per selectivitat, amb una primera jornada molt interessant durant sa qual es podran veure esforços importants per aprendre, o recordar, tot lu possible sobre història de l'art. Serà un dia dur, i segurament hauré de rematar dimecres. Però s'etapa reina està dividida en dos sectors, es primer dijous, on es podran veure uns quants de temes de geografia, 6 o així, i es segon divendres, que acaba amb una empollada impressionant de 150 conceptes o més. Després de 4 dies molt durs, tocarà un petit descans dissabte, dedicat a rememorar es llibres llegits a catlà i castellà. Finalment, entre diumenge i dilluns m'hauré de currar català i castellà, sobretot sa literatura, i fer un petit repassó de filo.
Qui diu que no me sé organitzar? Equisde, si ho complesc faig una festa.

Recomanació d'avui: Escoltar a nes meu reproductor una cançó que es diu "Before the Winter".

9 jun 2008

ESTAFA

Una de ses majors estafes de sa tele es produeix a unes hores poc habituals. A partir de les tres de sa nit, més o mancu, s'acaba lu que és sa programació normal i, en lloc de posar sa carta d'ajuste com abans, lu que fan és guanyar pasta a costa de sa pobra gent crèdula i, perquè no dir-ho, imbècil i estúpida que participa a nes "concursos" que fan. Desde La Sexta a A3 tenen a un o dos tius allà posats que diuen: "Llama, tú, que estás ahí, que lo sabes seguro! 200 (oçò) euros garantizados". Però telefonar no vol dir res, perquè te tenen allà esperant, i si no te canses te deuen tenir allà fins que acaba es programa a les 6. No ho dic per experiència, tant tontu no som, sinó perquè es veu. Te posen sa resposta davant es nas, t'ho diuen i t'ho repeteixen, i jo no me crec que ningú telefoni, que és lu que ells volen fer veure. "No me dejes sola!" diu sa de lasexta, que fa ganes telefonar i digar-li: "No estás sola, cariño, siempre estoy contigo", però saps que per molt que telefonis no hi ha res a fer.
I si vus demanau què faig jo mirant açò, sa resposta és senzilla, quan hi ha un temps mort o cosa a s'NBA, pues ho pos per riure una estona, equisde.

7 jun 2008

13

Dies per a trobar sa felicitat, sa calma definitiva, s'estiu. Calma entesa com una festa constant, un noturar mentre hi hagi cosa a celebrar.
Però mentrestant i fins llavor, el món, increiblement, segueix rodant es cabró. En Nadalet juga sa final demà i mig, i na Ivanovic mig, en Gasol perd com ha de ser i Espanyeta de futbolet s'estrena no-sé-quan. Tot i aquests esdeveniments, jo demà m'estudiaré, com a poc, 5 autors de filo.
I si aquests dies es meus posts són curts o desaparesc per un temps, ja sabeu, no és perquè estigui estudiant.

4 jun 2008

MUNTS

Ja ha començat sa meva feina cara a selectivitat o "PAU" pes bons. He fet munts, és a dir, he agafat tot lu que tenia dins sa carpeta, assignatura per assignatura, i ho he posat damunt es llit. Ordre? Cap. Duració: 25 minuts. I estic molt cansat ja, demà seguiré. És més, no sé on dormiré perquè tenc un bordell (que no burdel) muntat dins s'estudi impressionant.
Ara intentaré seguir ses instruccions des meu cosí sr. Francesc per posar un reproductor se música a nes meu blog, de tal manera que pogueu sentir cançons extremadament bones, com vindria a ser aquesta:

2 jun 2008

OR OR OR!

SIIII! Com no podia ser d'altra manera, i tot i que no ho vaig poder veure degut a que no era a casa, en Contador va guanyar es giro i es va convertir en es segon espanyol que ho fa i en es primer estranger en 12 anys. Sa veritat és que no ho he pogut disfrutar, però açò es celebrarà pes bè. I esper que també es 4rt Roland Garros den Rafa.
També us faig saber que es Celtics guanyaran sa final i en Garnett no serà MVP, sinó en Pierce, per una simple raó: El defensarà en Radmanovic i, per tant, li farà lu que voldrà.

PRIMERS CONTACTES

Amb lu que serà s'estiu.
He tornat viu després d'anar a bodes a Barcelona, cosa que semblava poc probable si es té en compte que havia de celebrar sa boda i que ja havia aprovat 2n de Batx. I sa cosa es va posar encara més difícil quan a a 1 des migdia ja bevíem pomada. Després va venir es dinar, es puru i sa barra lliure, on va tocar més gin, a sa boda, però, vaig aguantar bé es tipu i a les 9 tornava ja amb es bus cap a ciutat. Lu xistós va ser que un tros de racó de cosins va decidir sortir (en Francesc i jo en concret) i va anar a la musiqueta a fer unes gerres de... clar, Pomada! equisde. I llavor si que ja no vaig aguantar es tipu, ni obrir s'ull ni res de res. Tot i així vam durar fins les tres per allà dins i després cap a s'hotel.
Per sort, com he dit, només vaig beure sa nostra beguda, i gràcies a açò no vaig tombar perquè sa forma de s'estiu passat no l'he perduda del tot.
Podríem dir que va ser com un entrenu cara as bè, una primera presa de contacte amb lu que s'apropa, un ensai general de sa funció que es dirà, com cada any: Estiu; sol festa i alcohol.
I quan passi ses fotos ja en posaré colquna...