PROU D'AÇÒ, MÉS DE TOT LU ALTRE

Quin festival més divertit que mus vam muntar ahir per es blog, casi vaig plorar d'alegria en veure sa unió de tots voltrus contra s'estupidesa i sa demostració de capacitat mental d'una certa persona (si, tu! sa que me seguirà llegint per molt que arribi a dir). Només volia demanar perdó a tots aquells que ho heu hagut d'aguantar, promet que es sa darrera vegada que faig menció a aquest tema, està tancat per sempre. Si colqú vol dir una darrera opinió sobre es mateix, o fer una petita anàlisi, o directament felicitar-me per es gran esforç que vaig realitzar ahir, aquest és es darrer post on ho pot fer. Per part meva, dir que açò havia d'acabar així un moment o un altre, agrair s'ajuda inestimable d'algunes persones i esper que açò no es torni a repetir, si esteis avorrits i sa vostra vida és bàsicament depriment, vus tirau per un barranc i a jo me deixau fer. Una cosa aclarida.

I vus en volia contar una altra: Segons s'equació que he solucionat avui capvespre, en sa qual hi participaven molts factors i diverses incògnites, vida meva=felicitat·I. Si aquestes incògnites es resolen favorablement, seré finalment una persona feliç, com mai abans. Tots ets elements són ara mateix favorables perquè sigui així, només he de mantenir es cap fred i deixar que es temps corri a favor meu...

I a dormir, que demà serà un dia molt llarg!