Fa dies, més dels que fa que no escric, que estic cercant una cosa que no sé ni quan ni on vaig perdre: Sentit a tot. (Si algú té colque pista s'agrairà sa seva col·laboració)
No vull que me malinterpreteu, no estic cercant sentit a sa meva vida (un motiu per viure) perquè d'açò en tenc molts, sinó un per què a ses coses que faig i deix de fer. I mentres mirava per tots els racons he trobat una cosa que havia amagat fa temps. Res més que uns records de dies molt millors, de quan encara no m'havia equivocat en tantes coses, de quan em sentia feliç i probablememt també ho era. Darrerament, he desitjat durant moltes estones de solitud poder tornar a viure des d'aquells dies, tenir s'oportunitat de fer d'una altra manera tot allò que he fet malament. Només són dos anys...
I ara me vé as cap una pel·lícula: Vanilla Sky. Jo també vull es meu "sueño lúdico", encara que res sigui real, vull sa meva "Sofía", vull somniar que visc els millors anys per sempre, triant a cada moment lu que ha de passar.
Hi ha premi (una pomada s'estiu qui vé) per qui sapi quin dia, de tots els que ja he viscut, voldria començar aquest somni.