20 may 2008

ÉS NOMÉS ES PRINCIPI

New Orleans ha perdut, en Paul ha perdut, però no és, ni molt mancu, es final de res.
Era molt difícil que sa primera vegada que entren a Play-Offs aconseguissin cosa important, i més tinguent en compte que en general és un equip jove. S'esperança hi ha estat sempre, tot i que sabia que era casi impossible. Fa més mal per ser un 7è partit i per es triple per empatar a 83 que ha tingut en Pargo i per moltes coses, però, com he dit, aquí no s'acaba res, sinó que comencen uns anys de lluitar sempre per lu màxim, uns anys en què en Paul serà es millor base de sa lliga, i qui sap si es millor jugador. Aquests partits m'han servit, per damunt de tot, per no dubtar a partir d'ara de qui és es meu ídol més admirat, aquest senyor de 23 anys:



Per cert, no se´per qui fer ara... SA no, LA que guanyin a SA, però que perdin amb DET a sa final, cosa aixó, equisde.

I demà, si aconseguesc no adormir-me as migdia: Or! Or! Or! Alberto Contador!!!

2 comentarios:

Francesc Florit Pons dijo...

Com no t'has d'adormir si son les 5 i tantes de un bon dimarts de matinada i tu estas aqui escrivint...XD

Neus dijo...

I Boston??? :S


Bé, en lo demés te don sa raó... Aquest tio és moooolt crack :D
Tal veagda, quan se retiri n'Iverson pugui ser es meu preferit, xo no sé. És difícil que ningú iguali a lo que és n'Iverson per jo :P


I què és que ja està? Ho vui saber ¬¬