8 may 2008

HORA D'EXPLICAR UN PETIT DETALL

Res queda de qui era fa un temps, tot allò que fins fa poc em perseguia, aquelles coses que em fermaven a un passat que no em deixava viure tranquil han desaparegut, juntament amb alguns records que no necessitava.
Em parlava, em deia a mi mateix que ja n'hi havia prou, però no aconseguia treure'm de damunt aquella càrrega, que es feia molt pesada alguns dies. No parlo de res en concret, eren moltes coses les que havia de deixar enrera, havia passat la primera etapa en què era conscient de la meva vida i per començar-ne una altra era necessari esborrar les marques, escopir els verins que m'havien donat i els conseqüents antídots que m'havia pres, tancar ferides i pintar cicratius. No ho vaig eliminar tot, algunes coses quedaran per sempre, hi ha bons i mals records que, per molt que un vulgui són, per tota una vida, no així d'altres que no em servien per res i vaig deixar fugir. No es tracta de començar de nou, sinó d'intentar continuar sense cometre els mateixos errors d'abans, és, essent el mateix, ser millor.
Tot el que havia fet fins aquell moment condicionava el que faria a continuació, i havia d'acabar amb aquesta situació. No és res inusual, tots ho feim un moment o un altre, encara que potser no tots ens n'adonem.
I ara comença la segona etapa de consciència de la meva vida, o més ben dit, ja ha començat. Sé que m'espera, sé que vull, i també sé que no podré aconseguir tot allò que desitjo, però ho faré de la millor forma possible, tinguent en compte sempre el que per a mi és més important, aquelles coses a les quals més valor concedesc.
Ja veurem que sortirà...

Sé escriure en català, equisde!

5 comentarios:

Anónimo dijo...

És impressionant veure com un mateix ha anat evolucionant sense adonar-nos -en. No se si te deus referir a n'aço, o no només a n'aço.

Molt poètica s'expressió "pintar cicatrius", m'ha agradat! jajaja.
Ànims i salut!

-Àngel-

Neus dijo...

Bon escrit!
Sa pròxima en anglès :P



Queda poquet per trobar un pis! Hi ha ganes ja, però abans de partir... ESTIUUU!

Francesc Florit Pons dijo...

No sembles tu matxu...
M'he sentit identificat...açò de prendre consciència de moltes coses és un canvi brutal.

Anónimo dijo...

Res queda de qui era fa un temps! Sa primera frase i sa més oportuna. Ho dic perquè supòs que a part de tu ens hi englobes a altres, perquè tots, o no tots, evolucionam i ens trasmudam!
Ara bé, jo ses coses que m'aturmenten encara no les puc ignorar, perquè hi estic clavada ben endins, i ara més que mai, ni s'han quedat endarrera, ni estan clausurades, com ses teves. Però ben igual que tu, de qui no res volaran per sempre més.
Tu dius que no ho vas eliminar tot i que algunes coses quedaran per sempre; potser es meu cas serà igual, tot i que ses coses que ara me resulten més aspres, amb poc temps esdevingut tornen de cada vegada més dolces... açò és, sempre mitific es passat.

Estibaliz!

Anónimo dijo...

Què profund Àngel!!

A jo me passa quelcom semblant.
Me sembla que he estat diferents persones durant sa meva vida, canvis marcats per canvis... I ara ho contempl tot, com si fos un jo extern que ha adquirit consciència de tot lo que he estat...

Es curiosa sa vida, som personatges rodons, protagonistes que evolucionam dins sa nostra pròpia novel·la... i a poc a poc anem construint una història que passa a ser es nostre passat, i com tu dius "No es tracta de començar de nou, sinó d'intentar continuar sense cometre els mateixos errors d'abans, és, essent el mateix, ser millor."
No podem oblidar el que hem estat, ja que tot açò ens ha fet ser el que som.

M'has inspirat!
Un altre dia tornarem a jugar, i aquesta te guanyaré, pots estar segur!! jeje

Júlia^^