MÉS ATEU QUE MAI

Per diverses circunstàncies, una de ses quals ha estat sa lectura que ahir vaig acabar, veig sa religió com un verí que ataca a tot allò del que un pot disfrutar, tot allò que et pot fer sentir realment bé, realment feliç. Sa iglèsia segueix intentant tapar sa veritat fent-nos creure que sa vida plena està lligada a s'oració, sa devoció per déu, sa castedat i demés estupideses semblants. Ens volen fer pensar que déu ens acollirà al seu regne quan morim, si hem actuat d'acord amb ses seves pautes, i aspiren a que, així, visquem més tranquils.

I, per açò, cada dia me fa més pena sa societat (de qualsevol lloc del món, però més encara sa des món desenvolupat) que segueix tenint fe en una de ses moltes religions que existeixen, pensant que se salvaran. Me resulta molt difícil somiar amb què un dia desapareixeran del tot aquestes mentides, aquestes falses esperances i tothom serà conscient de sa realitat.

Realitat que a jo me recomforta molt més que imaginar una vida eterna després de morir. Quan arribi es dia, que de moment esper que sigui enfora, no hi haurà res millor per jo que passar a formar part d'aquest univers, fondre'm amb sa matèria i romandre per sempre viu, més viu que mai.