Per sa tele sortien kamikazes japonesos de sa segona guerra mundial. Pujaven a un avión carregat d'explosius i intentaven estrellar-se contra es portaavions americans. Es percentatge d'encert rondava es 14%, tot i que si matar un des teus també es considera encert, seria més bé un 100%. Açò vus ho dic perquè m'ha vingut una idea per aconseguir un món feliç, no es de sa novela, sinó un de real:
1. Els hi dius a uns quants de quillos/quinquis que hi ha una festa quilloquinqui a una discoteca.
2. Mostres a uns quants emos a pilotar avionetes.
3. Uneixes ses dues coses d'abans i lu dels japonesos i ho repeteixes diverses vegades fins que no quedi ni una cosa ni s'altra.
4. Passes s'aspirador per llevar sa polseta restant.
Per sa tele, també, a un programa que preferesc no mencionar i que jo estava vegent només mentre sopava perquè colqú el tenia posat, ha sortit un diguent que tenia càncer i que li havien de tallar un ou. Jo, fós ell, me'l guardaria per si un dia perd un ull. "Tienes un ojo muy bonito y un cojón peludito, te quiero mi amor".
Si donés 50 cèntims a cada persona que demana pasta pes carrer i a cada persona que fa murga pes metro (cantar, tocar un instrument, predicar sa bíblia...), me gastaria 5 € cada dia +/- (150 as mes i 1800 s'any si estigués a Barcelona sempre, que no és així), i mira que no camin molt per sa ciutat.
Tenc un portàtil nou, bona nit.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Hola menorqui, jo m'he comprat un netbook i encara no li tinc el punt per els accents.
Estas francament malament, criatura...me caus be.
Tornare a passar, a veure que espliques.
Publicar un comentario