PREMI AS MILLOR ANUNCI QUE HE VIST

I menus mal que l'he trobat pes youtube i el puc compartir amb voltros, perquè a sa tele el posen a unes hores un poc intempestives. M'encanta es gordo... "Ahora estoy, lo que se dice... bien armado" Res, jo no tenc molt a dir aquí, lu millor que podeu fer és mirar es vídeo. I riure.

Jes Extender, you'll become a tripod!

Vaig anar as zoo i hi havia un munt d'animals. Des de llavor sé que un dia tindré un panda vermell com a mascota, que són molt monus i bona gent. També sé que un dia seré un rinoceront, que es passen es dies espatarrats a nes sol. Esper que es destí ja m'ho hagi col·locat a s'agenda de sa vida, " 28-3-2102, convertir-se en rinoceront". Llavor en faria d'endemeses! Me'n aniria de festa amb els hipopòtams que també s'ho monten bé, ells obren sa boca i els hi tiren aigua, a jo si me tiressin cervesa o whisky en menors quantitats ja passaria s'estona. Quan sigui rinoceront, trobaré una rinoceronta més jove i amb molta pasta, que me faixi pilotes de mumare per dinar. Fins que un dia me cansi de tot.
Perquè tots mus cansarem de tot més tard o no tant, supòs que és semblant a lu que sent una pila quan deixa de funcionar, deu pensar: Tants de mesos donant energia a tantes coses i de que m'ha servit? Potser serà millor que guardi unes poques forces per si me reciclen. I sa ràdio es va apagar. A noltros també mus arribarà es dia, tornem o no rinoceronts, de deixar de funcionar, de guardar unes poques forces per si colqú mus espera i vol xerrar una eternitat. Jo esper que colqú m'esperi, que una eternitat tot sol deu ser molt avorrida, tot i que així tindria temps per entrenar i convertir-me en superguerrer.
Però si hi penses bé, encara falta per seure a la fresca i veure passar els joves i sentir-te vell, per tenir sa sensació que ja no te queda res per fer, o que has malgastat dies i vida en intentar cumplir somnis que t'han pres més de lu que t'han donat. Alguns ens veurem de joves dins els ulls d'aquells que ara són els nostros néts, i plorarem, altres ens adonarem que hauríem d'haver format una família, i plorarem. No tots tindrem sa mateixa sort, els més afortunats no hauran d'envellir. Però, qui és prou valent per regalar-se tal sort?
Els humans som sa tonteria més grossa que ha sorgit de s'evolució. Prou intel·ligents per demanar-mos tantes coses i prou ignorants per no saber trobar cap resposta. I jo ja he desvariat prou avui.

AIXÍ MILLOR, ME PAREIX

És que com esteia abans no m'acabava d'agradar, tot estret enmig, que si una entrada era llarga havies de pitjar per avall mil i una vegades. A més, amb sa nova funció que m'ha mostrat es cosí meu i germà de blog francesc, necessitava ampliar es tamany de sa pàgina per fer-hi cabre totes ses opcions, i és que ara, com que sé que a molts vus fa vessa deixar un comentari, podreu senzillamnet pitjar lu que vus sembla allò que he escrit.
Sé que no som prou regular a hora de posar coses per aquí, però no desespereu, perquè sa inspiració me torna lentament i, prest prest, tot serà com abans. Som jo es primer que vol tornar a escriure sense dificultat...