I me qued amb tres frases:
Yitan: "¿Se necesita una razón para ayudar a alguien?"
Vivi: "Ser o no ser... ¿Quál es la razón de nuestra existencia?"
Freija: "No hay nada peor que el olvido"
Tot i que es FFX és millor i es final és inmens, dubt de quina és sa millor història...
Bé, me deixaré de frikades per un temps, ara ja estic content.
Ah, i per cert, estic decepcionat... Es meu estimat anònim no me va comentar es post des Final X... Serà que no li agrada? No... No ho puc acceptar, és massa difícil, segur que no va tenir temps, o no ho ha vist encara. He de confiar en ell, no és possible que no ho conegui!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Si vols te coment en anònim... lo que a jo açò de "un besito" o "un besazo" no me surt tant polit... xD
* ¿Qué busco en realidad...? Quizás no quiera saberlo - Amarant Coral
* Los recuerdos de nuestros viajes estarán siempre en tú corazón - Garnet
Digali Garnet, digali Sara, digali Iris... i que sé jo que més mus vam inventar... jajajaja!
Holaaaa!!!
M'has de disculpar ok? jeje
Si que ho havia vist, lo que passa és que quant poses comentaris profunds... m'és més fàcil opinar ;) en canvi quant poses altres coses, no m'inspir tant :(
només va ser per açò que no t'havia dit res més...
I bé, en quant a FF X ENDING, jo directament a ca meva no hi he jugat, però si que he estat a ca amics/es que hi jugaven i ho he vist. Ah i un dia pes youtube me vaig mirar es video complet. Supòs que es que vas posar tú deu ser es mateix no?
Bueno bueno angelet, guardet!!!
jejeje
Adéu i fins sa pròxima!!!
En quant a ses tres frases amb ses que te quedes tú...
1. Certament no. Està bé ajudar sense necessitat de que tú n'hagis de treure profit o perquè t'ho hagin demanat etc etc... pots ajudar per tú mateix sense sortir beneficiat, però açò sí, quant descobreixes que s'ajuda que te demanen és abusiva per part de sa mateixa persona, taa es rollo, que después no te'n desfaràs.
2. Tal i com deia Sant Tomàs, s'essència de ses coses és lo que fa que siguin el que són, mentre que sa seva existència està entre sa possibilitat de Ser i No-Ser. Els éssers creats, com noltros, som contingents i podem existir o no existir.
3. No hi estic tant d'acord. Per jo oblidar és una cosa pragmàtica i positiva. Si optes per no oblidar... difícilment viuràs feliç no? Açò sí, hi ha que triar què oblidar, perquè jo defens que oblidem tot lo vulgar i que ens guardem tots es records bons.
I tú?
Au idò, avui dos comentaris, un pes que te devia ;)
Adéu Àngel Tòtil!!!! :P
Publicar un comentario