Idò, açò és es darrer paràgraf, sa conclusió de sa breu composició que he donat avui a nen Fuguet.
"El dia utòpic en el qual ja tothom sigui lliure de les cadenes que oprimeixen i tanquen la nostra ment, si vé algú i em demana si Déu existeix li hauré de dir que si, i que gràcies a Ell ja no hi creiem."
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Molt bo Àngel.
Sempre llegesc tot lo que deixes per aquí i m'impressiones.
No canviïs mai.
Si no en tinguéssim cap de cadena, qui sap fins on podriem arribar...
No sé com ni per què vam començar a crear cadenes, pors, tancament, però no va ser una massa bona idea.
Què difícil és ser lliure del tot i de tot...
curiós, es com un peix que es mossega sa coa...ben raonat açò...és curiós si si...és un bon joc de parauleso lu que sigui
Publicar un comentario