26 feb 2008
20 (FINS ES MINUT 4 NOMÉS)
Poca gent que escolti aquest poema queda indiferent, no per es tema que tracta o per sa història que conta, que està ja un poc repetit. En aquest poema, Pablo Neruda arriba a s'apogeu de s'expressió dels sentiments sorgits d'un amor perdut, i açò m'acaba de venir a nes cap i meresc un petit reconeixement per aquestes paraules.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Preciós... avui m'has deixat sense paraules... m'ha emocionat i a la vegada m'ha ben entristit...
preciós...
Publicar un comentario