26 feb 2008

20 (FINS ES MINUT 4 NOMÉS)




Poca gent que escolti aquest poema queda indiferent, no per es tema que tracta o per sa història que conta, que està ja un poc repetit. En aquest poema, Pablo Neruda arriba a s'apogeu de s'expressió dels sentiments sorgits d'un amor perdut, i açò m'acaba de venir a nes cap i meresc un petit reconeixement per aquestes paraules.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Preciós... avui m'has deixat sense paraules... m'ha emocionat i a la vegada m'ha ben entristit...

Francesc Florit Pons dijo...

preciós...