Perdonau-me, però necessitava un mes de vacances. Poc a poc, aniré explicant com van ses coses avui en dia...
Pos en negreta lu més divertit, però val la pena llegir-ho tot.
No fueron los jugadores del ViveMenorca ni los del DKV los verdaderos protagonistas de un partido que los de Casas dominaban en el segundo cuarto hasta que un lamentable arbitraje les sacó del encuentro.
Nadie les invitó a la fiesta pero se empeñaron en que el naranja se viera más de la cuenta. El trío arbitral demostró no tener respeto por el equipo balear dejándose ir por el ambiente del Olimpic de Badalona al permitir todo tipo de contactos ilegales en la defensa local y sacar del partido a los de Casas cuando dominaban a su rival antes del descanso. Con el viento a favor el Joventut es un equipo más que peligroso y más aún si su especie protegida, un Ricky Rubio al que no se le ayuda de esta manera, tiene bula para hacer lo que se le antoja. El ViveMenorca dio una buena imagen y demostró que, con la incorporación de Faison y el despertar de Ivanov, sigue creciendo como equipo.
SOLIDO COMIENZO (18-22) 18-22
Pese a la tunda de golpes recibidos por parte de una defensa màs que agresiva del Joventut el ViveMenorca logró comenzar el partido en el Olímpic dominando con rapidez (3-7). Los triples de un inspirado Mallet acercaban a un agresivo DKV que presionaba a toda la pista aunque la zona visitante hacía daño a los locales y a través de Marc Fernández los de Casas seguían dominando a los 5 minutos (9-12). Alonso rotaba a sus hombres con frenesí cambiando a todos sus efectivos menos a Ricky Rubio, al que combinaba con Mallet, pero Casas contratacaba con la pareja Guzmán-Pooh al mando de las operaciones y un triple de Gusi disparaba a los baleares (13-19) mientras “carpanta” Ivanov dominaba los aros con 6 rebotes contribuyendo a cerrar el cuarto con ventaja para un gran ViveMenorca (18-22).
DOS VARAS DE MEDIR (17-12) 35-34
La penya se mantenía a duras penas en el partido gracias a su acierto desde el 6.25 y a un claro abuso de las manos que le daba algunas posesiones extra, pero el ViveMenorca seguía dominando gracias a la aportación de un Ivanov enorme y a los puntos de Marc Fernández (21-26). Las defensas alternativas volvían locos a los verdinegros y Sito Alonso paraba el partido tras otro triple de Marc Fernández a 5 minutos para el descanso (24-31). Faison debutaba en las filas del ViveMenorca y su primera canasta tras robo de balón no
subía al marcador tras un tapón ilegal no señalado (el balón había tocado el tablero cuando fue interceptado). Acto seguido el teatro de Ricky Rubio era recompensado con la tercera falta de Eley y la Penya se reenganchaba al partido en una lamentable serie de desastrosas decisiones arbitrales culminadas con un ataque de risa señalado a Pooh Jeter que daba ventaja a los locales al descanso tras un escandaloso espectáculo arbitral.
Faltes a sa part: DKV 16-8 VIVE
PELIGRO A CAMPO ABIERTO (31-16) 66-50
Los puntos del perímetro local mantenían arriba en el marcador a los verdinegros. Seis consecutivos de Rubio y cinco de Ribas disparaban al DKV obligando a Ricard Casas a parar el partido a los 4 minutos de la reanudación (48-37). Reaccionó el ViveMenorca con Faison en pista para evitar la sangría (53-44) con una defensa zonal y Guzmán por Pooh en la dirección. Pero el esperpento volvió a aparecer en forma de ataque señalado a Faison por dar una patada (?) a su defensor cuando lanzaba desde 6.25. La penya vivía con acierto del lamentable arbitraje de Redondo, Jiménez y Munar cerrando el cuarto con una sustancial ventaja en el marcador (66-50).
AL MENOS NO HUBO LESIONADOS (26-24) 92-74
En medio de un festival de faltas señaladas contra el “intocable” Rubio el ViveMenorca demostró que podía seguir luchando por tener alguna opción de victoria (68-55) (aquí hi van molts d'xDDD) pero la misión era imposible ante un equipo jugando a favor de marcador en el que sus tiradores lanzaban con la confianza de un resultado claro a favor. Al final del partido no hubo partido porque los protagonistas no eran los jugadores y lo más reseñable fue que nadie se hizo daño y el ViveMenorca al menos no tendrá más bajas (que en ricky els hi hagi fet un fill no és "reseñable") para el partido de “su liga” el próximo domingo ante el Murcia ya que ante los equipos grandes, por lo visto en la presente campaña, no le dejan jugar.
És important saber que as final des partit, “el intocable Rubio” havia rebut 6 faltes, ses mateixes que n’Stojic i 2 manco que n’Ivanov. A nel DKV n’hi havien pitat 11 més i el Vive havia tirat 18 tirs lliures més. Així i tot, perden de 18 i s’atreveixen a donar sa culpa als àrbits. No saben fer res més que plorar…
Ale idò!
29 dic 2008
CP3, SA HISTÒRIA DE L'AVI SEU
En Paul, des que era petit, passava els estius a ca l'avi. Era sa persona que més l'animava amb es tema des bàsquet i, probablement, sa persona més influent de sa seva vida. Era sa seva referènia i, quan li demanen, diu que era qui millor l'entenia i que, apart de avi i nét, eren molt amics. Per compensar ses seves estàncies, en Paul feia feina a sa metzinera que tenia l'avi, cosa que els va unir d'una manera difícil d'explicar.
Però, quan esteia a punt de començar es seu darrer any de High-School, després d'haver estat dels millors bases de sa seva generació s'any anterior, va rebre una notícia que el va marcar per sempre: 5 persones havien entrat a robar a ca l'avi, a qui havien fermat, posat dins un sac i copejat amb bats de baseball. Va ser massa per una persona de 61 anys, que va sofrir un atac de cor mortal.
Es dia després d'enterrar-lo, començava es campionat. Molts haurien decidit no jugar aquell partit, molts s'haurien amagat a plorar a ca seva; en Paul, en canvi, va decidir que havia de fer cosa especial per l'avi seu i així ho va comentar a s'entrenador abans des partit.
A falta d'1 minur per acabar-lo, va anotar dos punts i va rebre falta. Quan va ser a sa línia de tirs lliures, va agafar sa pilota, la va tirar fora i va anar a abraçar-se amb sa seva família. Per què? Perquè havia arribat a 61 punts, s'edat que tenia l'avi seu quan va morir. Aquell va ser es millor homenatge que ningú li hagués pogut fer mai.
Aquella tamporada, va lluir es nom des seu avi a ses bambes i es va converitr en es millor base de tot s'estat, deixant veure ja tot el que avui en dia demostra a s'NBA.
Però, quan esteia a punt de començar es seu darrer any de High-School, després d'haver estat dels millors bases de sa seva generació s'any anterior, va rebre una notícia que el va marcar per sempre: 5 persones havien entrat a robar a ca l'avi, a qui havien fermat, posat dins un sac i copejat amb bats de baseball. Va ser massa per una persona de 61 anys, que va sofrir un atac de cor mortal.
Es dia després d'enterrar-lo, començava es campionat. Molts haurien decidit no jugar aquell partit, molts s'haurien amagat a plorar a ca seva; en Paul, en canvi, va decidir que havia de fer cosa especial per l'avi seu i així ho va comentar a s'entrenador abans des partit.
A falta d'1 minur per acabar-lo, va anotar dos punts i va rebre falta. Quan va ser a sa línia de tirs lliures, va agafar sa pilota, la va tirar fora i va anar a abraçar-se amb sa seva família. Per què? Perquè havia arribat a 61 punts, s'edat que tenia l'avi seu quan va morir. Aquell va ser es millor homenatge que ningú li hagués pogut fer mai.
Aquella tamporada, va lluir es nom des seu avi a ses bambes i es va converitr en es millor base de tot s'estat, deixant veure ja tot el que avui en dia demostra a s'NBA.
27 dic 2008
DIA PERFECTE
Així ha estat Sant Esteve.
I així defineix Stratovarius com me sent.
I'm standing here today and understand
There is no reason to hide anymore
So many things to see so many things to gain
My life is not in vain
I així defineix Stratovarius com me sent.
I'm standing here today and understand
There is no reason to hide anymore
So many things to see so many things to gain
My life is not in vain
23 dic 2008
NOMÉS DUES OPCIONS
Abans de res, escoltau aquestes dues extraordinàries cançons...
Comfortably Numb - Pink Floyd
November Rain - Guns'n Roses
Ara podeu votar a sa nova enquesta, a la dreta. Si colqú pensa que no és cap d'aquestes dues, que me digui quina és... i ja pot ser molt bona si no vol morir jove.
Comfortably Numb - Pink Floyd
November Rain - Guns'n Roses
Ara podeu votar a sa nova enquesta, a la dreta. Si colqú pensa que no és cap d'aquestes dues, que me digui quina és... i ja pot ser molt bona si no vol morir jove.
19 dic 2008
NOVA SECCIÓ
Avui inauguraré, tal i com es dia mereix, una secció de posts que es dirà "SÉ ESCRIURE EN CATALÀ". Tal i com es nom indica, escriuré en un perfecte (o açò esper) català estàndar sobre temes diversos i sense relació entre si, desde coses que m'afecten a coses que me són igual. No espereu que ho faci amb regularitat, sa majoria des dies seguiré amb es meu menorquí, però bonu, de tant en tant apareixerà una nova entrega de
SÉ ESCRIURE EN CATALÀ (1) - DIA D
Finalment, el dia de la revolució ha arribat. És l'hora de posar un punt i apart a una etapa d'aquesta vida meva, que marqui clarament l'inici d'una molt diferent. No intentaré esborrar, oblidar, aquests darrers mesos perquè, apart que em seria impossible, hi ha molts records que per res vull que morin, hi ha hagut dies de sol brillant entre tanta pluja, boira i tempesta, i altres que, sense ser tant bons, si que em serviran en un futur pròxim per no repetir els mateixos errors.
Avui és el dia d'aixecar el cap, ja m'he mirat els peus massa temps i no m'han donat cap resposta, és el moment de buscar-les a un altre lloc o, millor, de crear-les. No sempre és possible trobar allò que et guiï, alguns cops t'has de guiar tu mateix i, si et perds, no tenir por d'aturar-te i observar el teu voltant per retrobar el camí, el que tu has escollit.
I, per aconseguir això, el primer que he de fer és entendre el següent: Quan no és possible curar una ferida, que almenys no et faci mal. És cert que, en algunes ocasions, el dolor es converteix en plaer per un instant, però després t'adones que allò que somiaves era tan sols això, un somni, i la ferida s'aprofundeix una mica més. El que s'ha de fer és deixar de somiar, oblidar la ferida, no pensar-hi i, només així i amb temps, es tancarà sola.
Aquestes són les bases d'una revolució, la que portaré a terme sense dubtar, doncs és l'única opció si un dia vull ser qui vull ser.
Sé que pocs ho entendreu i molts veureu falta de cohesió, per jo si que té sentit, molt.
SÉ ESCRIURE EN CATALÀ (1) - DIA D
Finalment, el dia de la revolució ha arribat. És l'hora de posar un punt i apart a una etapa d'aquesta vida meva, que marqui clarament l'inici d'una molt diferent. No intentaré esborrar, oblidar, aquests darrers mesos perquè, apart que em seria impossible, hi ha molts records que per res vull que morin, hi ha hagut dies de sol brillant entre tanta pluja, boira i tempesta, i altres que, sense ser tant bons, si que em serviran en un futur pròxim per no repetir els mateixos errors.
Avui és el dia d'aixecar el cap, ja m'he mirat els peus massa temps i no m'han donat cap resposta, és el moment de buscar-les a un altre lloc o, millor, de crear-les. No sempre és possible trobar allò que et guiï, alguns cops t'has de guiar tu mateix i, si et perds, no tenir por d'aturar-te i observar el teu voltant per retrobar el camí, el que tu has escollit.
I, per aconseguir això, el primer que he de fer és entendre el següent: Quan no és possible curar una ferida, que almenys no et faci mal. És cert que, en algunes ocasions, el dolor es converteix en plaer per un instant, però després t'adones que allò que somiaves era tan sols això, un somni, i la ferida s'aprofundeix una mica més. El que s'ha de fer és deixar de somiar, oblidar la ferida, no pensar-hi i, només així i amb temps, es tancarà sola.
Aquestes són les bases d'una revolució, la que portaré a terme sense dubtar, doncs és l'única opció si un dia vull ser qui vull ser.
Sé que pocs ho entendreu i molts veureu falta de cohesió, per jo si que té sentit, molt.
18 dic 2008
PO'QÉ?
Per què, per quina raó etimològica, trimestre va amb "i" i semestre amb "e", quan tres va amb "e" i sis amb "i"?
Són preguntes d'aquelles sense resposta...
I demà, ja ho sabeu no? REVOLUCIÓ!
Són preguntes d'aquelles sense resposta...
I demà, ja ho sabeu no? REVOLUCIÓ!
15 dic 2008
Tenc un problema, i és que començ a odiar massa coses i altres tantes moltes que me fan ràbia. No passa un dia sense que vegi o escolti o llegeixi cosa i pensi: "Quant d'imbècil amollat pel món". Es problema és que, a vegades i conscientment, jo també faig o dic o escric coses d'aquestes i m'entren dubtes:
Quanta gent que no me coneix, o no prou, pensa que som un imbècil d'aquests d'abans? Quanta gent entén realment que l'únic que faig és imitar irònicament conductes que consider odiables per ridiculitzar-les?
Només ho entenc jo?
Sigui com sigui, a vegades m'agrada que me prenguin per tonto, així els qui realment ho són se les donen de llestos i jo ric, fluixet, el doble. El triple en casos extrems.
Quanta gent que no me coneix, o no prou, pensa que som un imbècil d'aquests d'abans? Quanta gent entén realment que l'únic que faig és imitar irònicament conductes que consider odiables per ridiculitzar-les?
Només ho entenc jo?
Sigui com sigui, a vegades m'agrada que me prenguin per tonto, així els qui realment ho són se les donen de llestos i jo ric, fluixet, el doble. El triple en casos extrems.
LEMA NOU, RÉCORD NOU
Dues paraules senzilles i bones d'entendre: Divendres revolució!
En dos sentits:
- Revolució a ferreries i menorca en general perquè és es dia de sa meva tornada. Mils de persones vindran a rebre-me a s'aeroport de Maó amb pancartes i crits com "Àngel, ets un puta Déu!" o "Per tu vivim, per tu morim!". S'activitat laboral es suspendrà de 9 a 10 des matí per fer-me un homenatge a sa plaça de s'ajuntament de ferreries on, desde es vespre d'avui, ja hi ha gent que espera sa meva arribada. Finalment se me farà entrega d'un premi en reconeixement a sa meva gran trajectòria.
- Somnis apart, revolució a sa meva vida. Aquests seran els darrers dies de vessa perpètua i activitat nula. Començarà una nova etapa d'aprofitar as màxim es temps que, tot i que no ho sembla, passa ràpid es cabró i no avisa. Una etapa de recuperar tot lu que he perdut darrerament, que és molt. Una etapa durant sa qual i per damunt de tot, faré una cosa que no he fet en tres mesos: Viure.
Es récord el vaig aconseguir ahir vespre, abans, durant i después des partit de blancs contra blausvermells/granates i com a testimonis hi ha en Francesc, en Joan i na Neus. "Quin és, quin és?" No vus poseu nerviosos, que ara ho dic.
Major quantitat de quintos de cervesa marca aurum ingerits per jo, quinze. No sé si és récord de litres de cervesa amb un dia, però podria ser. Si colqú es sent capaç de guanyar-me, que me deixi un missatge i feim un face-to-face que diuen. S'única condició que pos és que hi hagi un pixaderu/váter a prop.
Salut i au
En dos sentits:
- Revolució a ferreries i menorca en general perquè és es dia de sa meva tornada. Mils de persones vindran a rebre-me a s'aeroport de Maó amb pancartes i crits com "Àngel, ets un puta Déu!" o "Per tu vivim, per tu morim!". S'activitat laboral es suspendrà de 9 a 10 des matí per fer-me un homenatge a sa plaça de s'ajuntament de ferreries on, desde es vespre d'avui, ja hi ha gent que espera sa meva arribada. Finalment se me farà entrega d'un premi en reconeixement a sa meva gran trajectòria.
- Somnis apart, revolució a sa meva vida. Aquests seran els darrers dies de vessa perpètua i activitat nula. Començarà una nova etapa d'aprofitar as màxim es temps que, tot i que no ho sembla, passa ràpid es cabró i no avisa. Una etapa de recuperar tot lu que he perdut darrerament, que és molt. Una etapa durant sa qual i per damunt de tot, faré una cosa que no he fet en tres mesos: Viure.
Es récord el vaig aconseguir ahir vespre, abans, durant i después des partit de blancs contra blausvermells/granates i com a testimonis hi ha en Francesc, en Joan i na Neus. "Quin és, quin és?" No vus poseu nerviosos, que ara ho dic.
Major quantitat de quintos de cervesa marca aurum ingerits per jo, quinze. No sé si és récord de litres de cervesa amb un dia, però podria ser. Si colqú es sent capaç de guanyar-me, que me deixi un missatge i feim un face-to-face que diuen. S'única condició que pos és que hi hagi un pixaderu/váter a prop.
Salut i au
12 dic 2008
ESTRATÈGIA+ CONSELL
He sentit per sa tele que demà juguen uns de blancs i uns de blausivermells/granates a futbol. A jo els blancs me cauen la mar de bé i, tot i que els blausivermells/granates són millors, he ideat una estratègia per conseguir que guanyin. Consta de diversos punts:
1. Jugar amb Casillas; Ramos a la dreta, Cannavaro, Metzelder, Javi García centrals, Salgado a l'esquerra; Gago, Guti enmig; Drenthe per l'esquerra, Higuaín per la dreta i Raul.
2. A sa primera jugada s'ha de passar sa pilota a n'en Messi i foter-li una bona llesca, a veure si l'han de llevar oçò. Si expulsen un defensa no passa res, per açò n'havíem posat cinc, a més, es nombre de jugadors s'igualarà a n'es punt 3.
3. Es defenses que hi quedin, que es dediquin a dir-li a n'Eto'o: "Mono, mono, uh uh!". I, tot i que jo no som racista, n'Eto'o si que és tonto (és totalment compatible crec) i un moment donat fotrà una capada a un i ale, un manco. 10 contra 10.
4. A partir d'aquí, es jugadors del Barça perdran es cap darrera s'àrbit i es començaran a fotre llenya de sa qui crema bé, no es descarten més expulsions per part de cap dels dos equips (tipu Guti, Alves, Ramos, Abidal...).
5. Sa victòria no és segura, però sa derrota ja no estaria tant clara com sembla ara.
I ara vaig a telefonar en Juande a veure si me fa cas, tot i que fanta també me valdria...
I es consell és: No vus enfarteu, que fareu peste.
1. Jugar amb Casillas; Ramos a la dreta, Cannavaro, Metzelder, Javi García centrals, Salgado a l'esquerra; Gago, Guti enmig; Drenthe per l'esquerra, Higuaín per la dreta i Raul.
2. A sa primera jugada s'ha de passar sa pilota a n'en Messi i foter-li una bona llesca, a veure si l'han de llevar oçò. Si expulsen un defensa no passa res, per açò n'havíem posat cinc, a més, es nombre de jugadors s'igualarà a n'es punt 3.
3. Es defenses que hi quedin, que es dediquin a dir-li a n'Eto'o: "Mono, mono, uh uh!". I, tot i que jo no som racista, n'Eto'o si que és tonto (és totalment compatible crec) i un moment donat fotrà una capada a un i ale, un manco. 10 contra 10.
4. A partir d'aquí, es jugadors del Barça perdran es cap darrera s'àrbit i es començaran a fotre llenya de sa qui crema bé, no es descarten més expulsions per part de cap dels dos equips (tipu Guti, Alves, Ramos, Abidal...).
5. Sa victòria no és segura, però sa derrota ja no estaria tant clara com sembla ara.
I ara vaig a telefonar en Juande a veure si me fa cas, tot i que fanta també me valdria...
I es consell és: No vus enfarteu, que fareu peste.
11 dic 2008
NADAL, FITXA TÈCNICA
Avui hi treuria una cançó de Helloween que es diu "I'm alive", sobretot s'estrofa que diu:
Look up to the sky above
And see the morning sun again
You got so much power inside
So cry it out my friend
A youtube hi és.
Han passat dies foscos, per açò sa manca de material publicat (res). Però, com dic, aquests dies ja no hi són, formen part dels molts de records que he acumulat, és un capítol manco per es final des llibre. Llibre que just ha començat, no passeu pena, que encara guarda moltes sorpreses i un final que ningú coneix.
Deixant de banda ja ses metàfores llibrístiques o llibraiques, passaré a n'es tema que m'ocupa avui.
Nadal.
1. Pinyes/torroles: Entre cinc i sis (perquè enguany vénen massa bé es dies)
2. Litres de cervesa ingerits: Més de vuit segur.
3. Litres d'Herbes Vidal ingerits: Més de tres segur.
4. Dinars/sopars: Entre sis i set
5. Quilos que engreixaré: 0, xD, es meu metabolisme és així de guay.
6. Dies clau: 19, 20, 24, 25, 26, 27, 31, 1, 5.
7. Objectius: Treure un bingo com a poc, veure tot es personal que fa tres mesos que no veig, reunir-se tots els quèvoldir en una gran orgia nadalenca, aguantar es tipu fins les 5 com a molt prest els dies 24 i 31 i lu que surti.
8. Nivell de felicitat esperat: 95%.
9. Nivell d'eufòria esperat: 100%.
10. Nivell de ganes de que arribi ja: 105%.
I de regal, un compromís: A partir d'avui escriuré amb una freqüència bastant més alta, segurament amb idees rares que me passen pes cap i xurrades i tonteries vàries i diverses.
Look up to the sky above
And see the morning sun again
You got so much power inside
So cry it out my friend
A youtube hi és.
Han passat dies foscos, per açò sa manca de material publicat (res). Però, com dic, aquests dies ja no hi són, formen part dels molts de records que he acumulat, és un capítol manco per es final des llibre. Llibre que just ha començat, no passeu pena, que encara guarda moltes sorpreses i un final que ningú coneix.
Deixant de banda ja ses metàfores llibrístiques o llibraiques, passaré a n'es tema que m'ocupa avui.
Nadal.
1. Pinyes/torroles: Entre cinc i sis (perquè enguany vénen massa bé es dies)
2. Litres de cervesa ingerits: Més de vuit segur.
3. Litres d'Herbes Vidal ingerits: Més de tres segur.
4. Dinars/sopars: Entre sis i set
5. Quilos que engreixaré: 0, xD, es meu metabolisme és així de guay.
6. Dies clau: 19, 20, 24, 25, 26, 27, 31, 1, 5.
7. Objectius: Treure un bingo com a poc, veure tot es personal que fa tres mesos que no veig, reunir-se tots els quèvoldir en una gran orgia nadalenca, aguantar es tipu fins les 5 com a molt prest els dies 24 i 31 i lu que surti.
8. Nivell de felicitat esperat: 95%.
9. Nivell d'eufòria esperat: 100%.
10. Nivell de ganes de que arribi ja: 105%.
I de regal, un compromís: A partir d'avui escriuré amb una freqüència bastant més alta, segurament amb idees rares que me passen pes cap i xurrades i tonteries vàries i diverses.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
