Pecats nadalencs

Veig que es meu blog es torna a actualitzar a ses llistes de tota sa bona gent que me té enllaçat i açò m'anima a tornar aquí, després d'un meset exiliat a quevoldir . (No és que vulgui que me llegeixi molta gent, però tampoc escric perquè m'agrada i punt, perquè si fós així me bastaria amb un paper i un boli o amb es word). Aclarat açò, passarem as tema que mus ocupa...

Celebram Nadal perquè fa molts anys va néixer una persona. Aquesta persona, suposadament, mus va salvar a tots des pecat original (que original realment ho va ser molt, perquè mira que menjar poma sigui pecat té collons, serà que Déu esteia molt avorrit...), va donar exemple a sa humanitat amb els seus actes i el van crucificar per autoproclamar-se rei (es veu que s'ho tenia un poc cregut). Bé, a lu que anava, per Nadal celebram que va néixer, i ho feim a base de pecats capitals:

- Dinarots i soparots, gula.
- No fer feina, vessa.
- Jugar a bingo, avarícia.

Jesucrist s'estaria revolcant a sa seva tomba si no hagués ressucitat. Tanta puta feinada per evitar que anem a l'infern perquè es dos primers de noltros es van menjar una poma i mus tornam a treure es bitllet es dia que fa els anys. Ja me direu sa gràcia que li farà quedar tot sol allà dalt, i més encara com es papi seu sigui d'aquells que prefereixen jeure as sofà i llegir es diari a jugar amb es fill.

Es problema gros arribarà quan Jesús vegi que Judes està rodetjat de colegues a l'infern, li agafi enveja i sunpare l'envïi a veure el dimoni. Vaig a sopar.