NOVA SECCIÓ

Avui inauguraré, tal i com es dia mereix, una secció de posts que es dirà "SÉ ESCRIURE EN CATALÀ". Tal i com es nom indica, escriuré en un perfecte (o açò esper) català estàndar sobre temes diversos i sense relació entre si, desde coses que m'afecten a coses que me són igual. No espereu que ho faci amb regularitat, sa majoria des dies seguiré amb es meu menorquí, però bonu, de tant en tant apareixerà una nova entrega de
SÉ ESCRIURE EN CATALÀ (1) - DIA D
Finalment, el dia de la revolució ha arribat. És l'hora de posar un punt i apart a una etapa d'aquesta vida meva, que marqui clarament l'inici d'una molt diferent. No intentaré esborrar, oblidar, aquests darrers mesos perquè, apart que em seria impossible, hi ha molts records que per res vull que morin, hi ha hagut dies de sol brillant entre tanta pluja, boira i tempesta, i altres que, sense ser tant bons, si que em serviran en un futur pròxim per no repetir els mateixos errors.
Avui és el dia d'aixecar el cap, ja m'he mirat els peus massa temps i no m'han donat cap resposta, és el moment de buscar-les a un altre lloc o, millor, de crear-les. No sempre és possible trobar allò que et guiï, alguns cops t'has de guiar tu mateix i, si et perds, no tenir por d'aturar-te i observar el teu voltant per retrobar el camí, el que tu has escollit.
I, per aconseguir això, el primer que he de fer és entendre el següent: Quan no és possible curar una ferida, que almenys no et faci mal. És cert que, en algunes ocasions, el dolor es converteix en plaer per un instant, però després t'adones que allò que somiaves era tan sols això, un somni, i la ferida s'aprofundeix una mica més. El que s'ha de fer és deixar de somiar, oblidar la ferida, no pensar-hi i, només així i amb temps, es tancarà sola.
Aquestes són les bases d'una revolució, la que portaré a terme sense dubtar, doncs és l'única opció si un dia vull ser qui vull ser.



Sé que pocs ho entendreu i molts veureu falta de cohesió, per jo si que té sentit, molt.