CP3, SA HISTÒRIA DE L'AVI SEU

En Paul, des que era petit, passava els estius a ca l'avi. Era sa persona que més l'animava amb es tema des bàsquet i, probablement, sa persona més influent de sa seva vida. Era sa seva referènia i, quan li demanen, diu que era qui millor l'entenia i que, apart de avi i nét, eren molt amics. Per compensar ses seves estàncies, en Paul feia feina a sa metzinera que tenia l'avi, cosa que els va unir d'una manera difícil d'explicar.
Però, quan esteia a punt de començar es seu darrer any de High-School, després d'haver estat dels millors bases de sa seva generació s'any anterior, va rebre una notícia que el va marcar per sempre: 5 persones havien entrat a robar a ca l'avi, a qui havien fermat, posat dins un sac i copejat amb bats de baseball. Va ser massa per una persona de 61 anys, que va sofrir un atac de cor mortal.
Es dia després d'enterrar-lo, començava es campionat. Molts haurien decidit no jugar aquell partit, molts s'haurien amagat a plorar a ca seva; en Paul, en canvi, va decidir que havia de fer cosa especial per l'avi seu i així ho va comentar a s'entrenador abans des partit.
A falta d'1 minur per acabar-lo, va anotar dos punts i va rebre falta. Quan va ser a sa línia de tirs lliures, va agafar sa pilota, la va tirar fora i va anar a abraçar-se amb sa seva família. Per què? Perquè havia arribat a 61 punts, s'edat que tenia l'avi seu quan va morir. Aquell va ser es millor homenatge que ningú li hagués pogut fer mai.
Aquella tamporada, va lluir es nom des seu avi a ses bambes i es va converitr en es millor base de tot s'estat, deixant veure ja tot el que avui en dia demostra a s'NBA.