Si, des del dia que vaig arribar a Barcelona havia sentit com a dintre meu anava creixent un buit que lentament, dia a dia, aconseguia allunyar-me de la sensació de felicitat amb la qual havia partit de Menorca. Jo notava que em faltava alguna cosa, però no aconseguia endevinar què era... No era solitud, no era nostàlgia, no era por.
Tot això ha canviat fa uns moments. Després de tres setmanes he aconseguit fer anar l'emule aquesta tarda i ara, quan ho he mirat, he vist que ja s'havia davallat alguna cosa: Dark side of the moon i Animals, dos dels millors àlbums de Pink Floyd. Ho necessitava, necessitava poder-me asseure aquí i escoltar. Sóc addicte i el que em faltava era la meva droga.
En poc temps, la buidor s'omplirà de música i no em faltarà res.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Què cert que és... Es que som musico-addictes, sentim un buit alrededor quan no tenim banda sonora.
A sa feina es nota molt. Tenim es tècnics que intenten arreglar sa música des de que jo vaig arribar i quan no hi ha gent se nota com sa botiga està buida, s'aire està buit, li falten notes.
A veure si ho arreglen prest...
Posa es reproductor en pausa!!! Me toca sa moral que quan obr moltes pestanyes hi hagi coses que sonen! xDDD
És cert, no sé com hi ha gent al món que viu sense música xD
Per cert, felicitats pel blog... No crec que hi hagi gaire gent de escrigui en el seu dialecte. M'agrada els trets que conserva els parlars balears :)
Publicar un comentario