FANTASMES

Transparents, inapreciables, indesitjables, morts se suposa...
I vénen de visita cada cert temps, mus diuen "ep! Jo som tal i si me podries fer un favor..." I noltrus que ham de fer, cony, te vé un tiu que saps que és mort i no fa gràcia.
Però no són aquests es més xungus, es xungus de de ve són aquells anomenats "los fantasmas del pasado", aquells amb els quals t'has enfrontar de tant en tant. I a vegades apareixen quan no t'ho esperes... Estàs allà tant tranquil dormint i de cop, no te'n dónes conta, i ja la dus. I t'aixeques diguent "òstia, i ara per què? Si quan me vaig dormir tot era ¡uoo! i de colors vius i me toques sa moral d'aquesta manera!"
I no és tant fàcil com vus pensau, amb es primers fantasmes basta amb tapar-se cap i tot i esperar que es cansin, en canvi, com ja he dit, amb aquests t'hi has de veure ses cares. Si intentes ignorar-los es fan més presents, si fuges te segueixen, si te tapes cap i tot, entren dins es llit amb tu i te mengen (metafòricament, no vus assusteu) es cap.
Quina és sa solució? Solucions n'hi ha diverses, per exemple sa cervesa, tot i que no és definitiva els assusta durant una estona. O sa música, fins que tornen en forma de lletra de cançó, es cabrons caben per tot! Sa solució definitiva... Potser escoltar-los, entendre lu que te diuen i demostrar-lis que no tenen raó, però a vegades açò no és possible, perquè si que en tenen de raó. Saben millor que tu com són ses coses, com vols que siguin i què te falta. Per aquest motiu no és aconsellable enfrontar-s'hi si no es tenen bons arguments. Tampoc pots viure amb ells per sempre, perquè cada dia es fan més grossos i els seus arguments més forts. Un atac ràpid i contundent, quan estan despistats, és sa tàctica ideal.
Jo no me sent amb forces per girar-me, mirar-los a sa cara i fer-los fora. De moment deix que m'acompanyin esperant dies millors, perquè ara mateix me guanyarien sense possibilitat de defensa...

Mentrestant... Burgen Pils!!!