Després de moltes divagacions i hipòtesis, anàlisis profunds i teories vàries, he arribat a sa conclusió de que cada vespre me visiten uns éssers de fora, d'un altre món, amb s'únic objectiu de robar des meu cos sa cervesa que he ingerit. Me'ls imagin amb una panxa birra d'aquelles que es mouen d'una banda a s'altra quan caminen, accent irlandès i pell groga, una mescla entre en Peter Griffin i en Homer Simpson.
No són molt intel·ligents, però es dia que a nes seu planeta sa civada es va extingir, van desenvolupar un instint de supervivència que els va dur a construir naus espacials que viatgen tres vegades i mitja més ràpides que sa llum i es temps junts. I vénen i me xupen sa cervesa que me bec, els molt cabrons. Hauré de telefonar a n'Iker Jiménez.
I aquesta és sa raó per sa qual no tenc sa panxa birra que meresc. Metabol·lisme? Que cony!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
físicament impossible lu que dius, però clar, supòs que has de cercar respostes físicament impossibles a sa teva no-panxa, perque ses respostes físiques s'han esgotat...XD
Publicar un comentario