"AMOR"

Em veig obligat a esciure per tercera vegada avui (serà que tenc vacances i m'avorresc). Aquesta vegada és per riure'm del suposat "amor" que alguns diuen que senten. I ho faré en català, perquè si, perquè vull.
Em fan sentir vergonya aliena les mostres públiques d'un amor inexistent, les paraules buides de sentiments pronunciades sense reflexionar i les persones que pensen que estaran juntes per sempre perquè s'"estimen tant" (o més i tot). Reconec que he estat enamorat, però sempre he mesurat les meves paraules per tal de no mentir sense necessitat, mai vaig somniar que estaríem junts per sempre i, tot i que vaig estimar-la molt, mirant enrera m'adono que el que sentia no era tant fort. Però aquesta és una altra història, el que vull que entengueu és que tots aquells que, sense pràcticament conéixer-se, tant diuen estimar-se, un moment o altre acabaran per descobrir que s'han deixat endur per sentiments confusos, que ni ells mateixos comprenien prou bé.
Gran part de culpa d'això que passa és del canvi que ha sofert la societat en els darrers anys. Amb tots els nous mitjans que ens permeten relacionar-nos sense veuren's, sense poder observar com realment som, que deixen massa lloc a la imaginació i a la idealització, les declaracions d'"amor" s'han multiplicat considerablement. Ja no és necessari mirar-se als ulls, somriure's i pronunciar el que sents realment. Ara és suficient amb teclejar dues paraules mal escrites (que ja s'ho podrien currar i no fer faltes per lu poc que escriuen) i pitjar enter.
L'amor, que ha estat protagonista de tantes històries èpiques, ha perdut aquell color diví que tenia, víctima de la ignorància de molts, que han estat incapaços de distingir entre aquest i els sentiments terrenals. Degut a això, l'amor s'ha mesclat, s'ha difuminat entre la boira de les banalitats. Poca gent és capaç de distingir-lo entre tanta brutícia, i aquests pocs han perdut la capacitat d'expressar-lo.
Per poder-ho fer, haurem d'inventar una nova paraula per dir "t'estim", ja que aquesta ha perdut també tot el seu significat, després d'emprar-se equívocadament en excessives ocasions.
Mentrestant, resistirem exprimint el llenguatge per tal de trobar paraules pures, que no estiguin encara contaminades per els humans inferiors.

Aprofit per demanar perdó per el que vaig escriure ahir vespre i que he intentat aclarir avui matí, no és culpa vostra que a Rock's me donin cervesa.


I, després de sa parrafada, me'n vaig a agafar una pinya as bè!