Just començar sa nostra aventura vam saber que sa nostra història seria curta, encara voldria saber com ho vas fer per tornar amb jo de Florència... Però, per sort, gràcies a sa nostra Deessa, vas aconseguir estar as meu costat fins dissabte passat, dia fatídic per tu. Vull pensar que no vas morir, però lu més segur és que vagis caure des meu cap per ser trepitjat per un bon ranxu de gent. Teníem assumit, crec que tots dos, que es dia que anéssim de festa junts seria es darrer que mus veuríem, però no per açò és menys trist.
Per culpa de sa senyora cervesa i es senyor whisky he perdut es meu amic, es senyor capell. Esper que entenguis que ells no són més importants que tu, però que, quan esteim junts, ells me dónen coses que tu no podies donar-me...
I en es teu honor, diré uns darrers mots:
"Made in Italy"
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
7 comentarios:
Avui a classe de català, comentant es poemes de "Cap al Tard" de Joan Alcover, més concretament es poema titulat "El Cacic" que està situat dins ses Endreces, el qual va dedicat a n'en Santiago Rusiñol per s'admiració que sent es nostro Alcover cap a ell, i que comença a sa pàgina 127 des llibre groguenc, he sentit jocositat cap es 1er vers de sa 4ª estrofa, que diu:
"vengueres per una hora de flirt". En aquest poema, aquesta expressió al·ludeix a una inclinació amorosa per coqueteria o per simple passatemps, però ara, aquesta frase tant significativa i agraciada m'ha fet connectar-la amb es teu pobre capell, que era tant significatiu per tu i que per desgràcia es va extraviar un bon dia de festa.
"Simone"
Vés per a què el vas comprar... jajajaja!
A sa pròxima una gorra ;)
bon dia!!! bonu, bones tardes ja
res, que no sóm es teu estimat anònim "Simone", nom molt apropiat certament (bona elecció, Francesc), podríem dir que sóm... companyes seves i conegudes teves! xD
també érem a n'aquesta classe de català comentant aquest preciós poema que ens sotirà a selectivitat, ja hi queda poooc eh Simone.
bé, com hem seguit aquesta apassionant novel·la, que amaga una identitat oculta, coneguda per nosaltres, només volíem deixar constància que ens agradaria molt que tot acabés bé, volem donar suport a n'aquest personatge amagat i que segueixi amb els seus escrits que tant agraden a n'Àngel. També dir que esperem que prest li revelis el teu nom, tant polit, que per cert, nosaltres rodarem x allà davora per ser testimonis d'aquest gran aconteixement!
ja l'hem escrit prou llarg, i na Simone demà ens matarà però bé, només era asò.
salutacions per n'Àngel ah! i per en Francesc també, que va un poc a la deriva amb aquesta història. I finalment, donar ànims a na Neus, que tingui paciència amb es germà petit, que sempre ens duen tants de mal de caps!!
molta sort! i fins aviat
adéu!
Mare santa...
Ja m'imaginava que qualsevol dia aquest assumpte se desbordaria... :S
Sa meva intenció no era armar tal tumult...
Ara me deman... com sa gent pot estar tant al dia de tot?
Si sa meva identitat és un secret... quines amistats són aquestes, tant conscients des meus mecanismes?
Oh tafanejaria! Oh portafarcells!
Tot començà amb amb ses meves anotacions plenes d'estupefacció com a conseqüència des meu apreci i admiració cap a ses teves lletres, oh Àngel, i mira, mira ara... ja han arribat ses camarades de competència que insinuen ésser de sa meva familiaritat... confidents meves...
Què serà de jo? Jo volia ésser silenciosa, moderada i prudent...
Oh tristor que envaeix es meu cor...
Posem-nos satisfets i no escoltem aquestes veus que tant desplauen...
"Simone"
Paciència? Com si no molés es germà meu... No n'he de mester de paciència.
Visca es meu supergermà!
Avui a primera hora he trobat a ses companyes que van publicar es comentari d'ahir. Són dues.
Resulta que per es meu estil d'escriptura més per quatre pistes anteriors sobre sa meva persona, van destapar-me. Són d'una agudesa increïble! Resulta que, tal i com van anunciar elles ahir, han seguit aquesta història anònima.
Així que, públicament deman disculpes pes meu comportament tant afligit d'ahir.
NEUS: Dir-te que amb aquesta expressió: "I finalment, donar ànims a na Neus, que tingui paciència amb es germà petit, que sempre ens duen tants de mals de caps!!" ses meves dues companyes es referien a sa possible protecció que vas donar a n'es teu germà quant jo vaig començar a infiltrar-me per aquí... perquè potser sa meva presència te va desplaure! No ho sé. Elles van considerar que si algú s'hagués infiltrat d'anònim a n'es blog des seu germà petit, que per cert, totes dues en tenen, haguéssin actuat idem que tu ;).
Un beso a tothom!! Neus, Àngel, Francesc, anònimes i demés visitants.
"Simone"
Ja sé que intervenc un poc tard, pero es que no havia llegit es comentaris d'aquest post encara.
Àngel, jo estic amb na Neus. Sa pròxima que sigui una gorra, i amb un elàstic per a que no fugi si fa falta!
Simone, m'ha agradat molt es teu monòleg de dia 7 d'abril que vas deixar a n'aquest post, m'ha agradat sa seva riquesa literària (alerta, que ho diu una persona no entesa en literatura) jajaja.
Mira tu que m'ha recordat es monòleg de Hamlet ("ser o no ser..."). Segur que si en faguessim una òpera d'aquest bloc, s'esmentat comentari seria una "ària".
Salut!
-Àngel-
Publicar un comentario