Després de molts de dies de vacances blogàtils he tornat i és hora d'explicar unes quantes coses.
Record setmana santa, tot i que fa molta estona, i veig que m'hi va faltar cosa allà. No va ser tant com esperava, encara que tampoc tant poc com per no repetir. No sé excactament com explicar lu que vull dir... Vaig tornar dissabte i vaig pensar "bé, ja està, i què?". Es podria dir que no me va omplir com jo volia i no sé per què, ja que allà tenia tot el que necessitava i desitjava.
Però bé, l'any qui vé intentaré superar-ho, com faig sempre, encara que no sé si som jo qui he de fer-ho o són altres.
I diumenge cap a Itàlia... I ha estat amb diferència es millor viatge que he fet mai. No puc explicar ara tot lu que vam fer dia per dia, però ja aniré col·locant colque foto i explicant cosetes que me puguin semblar interessants.
Si que vull explicar avui una cosa que no esperava, que semblava impossible. Hi ha moltes coses que no puc suportar de sa gent amb sa que me'n vaig anar, hi ha una distància enorme entre com som jo i com són els altres, i, tot i així, me vaig sentir més aprop d'ells que mai. I açò m'ha fet reflexionar sobre una cosa: Potser estimar no és tan complicat com creia, potser pots estimar a mil persones de mil maneres diferents, potser, per açò, m'he sentit tot sol avui matí, quan m'he despertat i no he sentit ningú cridant. Però també potser que siguin coses que ara pens i que se m'oblidaran d'aquí poc temps. Qui sap?
Deixant-ho apart, puc assegurar que es viatge ha estat inoblidable, i mai havia emprat aquest adjectiu per descriure res de tot lu que he viscut, així que cosa especial si que ha tingut.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Molt profund tot...no te treu! jajajaja
Si tens dubtes sobre es sentiments setmanasantencs pots consultar a n'es experts en sa teoria, especialment jo, i te diré que no és perquè te'n vaigs anar dissabte de prest ni perquè sigui enguany: sempre és així, quan acabes t'hi falta cosa i aquesta cosa són més dies allà. Només açò. Són tant bons es dies i tens tot lu que necessites com dius tu, que no te'n dones compte i ja ha acabat. I dius, l'any qui vé ho aprofitaré més. I així cada any. Fins que un dia explotem tots.
Jajajaja
Una cosa molt curiosa sobre aquesta teoria setmanasantil és que, tot i que St. Bartomeu és millor que Setmana Santa, és sentiment posterior, és pitjor es que tenc ara que no és 26 d'agost. Deu ser perquè hi ha classe...
Per cert, es veu que divendres vam telefonar an'Úrsula tots dos, aquesta vegada sense posar-mos d'acord! jajajaja
Setmana Santa... jo fa molts d'anys que li he perdut es gust, però bé, per no fer res, no costa gaire arribar fins allà i riure un poc ^^
Sobre sa gent..., t'entenc bastant bé, però tampoc és plan de posar-me a destripar sentiments acumulats al llarg dels anys i açò, així que ho dixarem fer per un dia d'inspiració.
No sé si has vist lo que vaig dixar escrit a s'skype, xo si és que no, te recoman que ho mirir o demanis a sa ma i es pa que era pq mola :D
Publicar un comentario