28 may 2008

B .A. i A.

Where are you now? Alone just like me and the Venus in the Morning?

S'ha acabat tot. Només me falta estudiar un poquet més per selectivitat i ja està.
Han estat dos anys que, per damunt de tot, m'han canviat molt, com ja vaig dir fa poc. Anys de contrasts, he viscut lu millor i lu pitjor i tot m'ha ajudat a créixer. Molta gent va sortir de sa meva vida, altres van entrar i van sortir un temps després, alguns de nous han aconseguit quedar i, com no, n'hi ha que ja hi eren, encara hi són i esper que hi siguin sempre.
I no fa falta dir res més sobre açò, crec que he xerrat prou clar a tothom quan ha estat es moment, i sinó sempre he rectificat a temps.

All the sorrow and the pain will be washed away by rain.


I ara tenc nou amor. Si us interessa demanau, no pens que sigui necessari escriure-ho aquí, jeje... Probablement no durarà molt, però sempre és millor que res.

Es racó de cosins és més aprop que ahir!

26 may 2008

DOLOMITAS

Després de ses tres primeres de gran muntanya, es resultats no podrien ser millors. Contador 1er, Riccó 2n a 41" i, Déu meu senyor, Gibo Simoni 3er a 1.21. Sembla que tothom va molt just, però estic segur que amb es fondu que té en Simoni arribarà a ses tres darreres etapes, sa forauna amb Gavia-Mortirolo tot seguit, amb un puntet més que els altres. I encara no sé qui vull que guanyi...

23 may 2008

CRISI

Ahir me van enviar es següent sms: "k??? k nu pujes? Jdr pk? Waia merdaa astarem un mr sns veurns pk ja fa 2 fnds k nu vnk... Jodr!a pujare algn day pk si no..i am l p.. k? Knt tk" No sé qui me'l va enviar, no tenc es nombre, però com a bona persona li vaig contestar: "sper q lagis kgda i no fos per jo aqt sms pq no u e entes.ekisd.un beso!jo tb testim." I seguesc esperant notícies... Però me preoucupa, perquè té tota sa pinta de ser una parella en crisi, estaran a punt de deixar-ho? Aquest/a que fa dos findes que no puja... se n'estarà barrinant un/a altre/a?
A veure si puc descobrir de qui és es nombre i riure una estona...equisde!

20 may 2008

ÉS NOMÉS ES PRINCIPI

New Orleans ha perdut, en Paul ha perdut, però no és, ni molt mancu, es final de res.
Era molt difícil que sa primera vegada que entren a Play-Offs aconseguissin cosa important, i més tinguent en compte que en general és un equip jove. S'esperança hi ha estat sempre, tot i que sabia que era casi impossible. Fa més mal per ser un 7è partit i per es triple per empatar a 83 que ha tingut en Pargo i per moltes coses, però, com he dit, aquí no s'acaba res, sinó que comencen uns anys de lluitar sempre per lu màxim, uns anys en què en Paul serà es millor base de sa lliga, i qui sap si es millor jugador. Aquests partits m'han servit, per damunt de tot, per no dubtar a partir d'ara de qui és es meu ídol més admirat, aquest senyor de 23 anys:



Per cert, no se´per qui fer ara... SA no, LA que guanyin a SA, però que perdin amb DET a sa final, cosa aixó, equisde.

I demà, si aconseguesc no adormir-me as migdia: Or! Or! Or! Alberto Contador!!!

17 may 2008

JA ESTÀ

Feia estona que m'havia decidit, però no trobava lu que volia. Avui finalment ho he aconseguit i en poc temps ho duré a terme, així després de selectivitat ja estarà aclarit. Estic segur que a segons qui li agradarà...

I mentres esperau, disfrutau una altra vegada d'un vídeo que uneix dues coses que han marcat es meu camí: Stratovarius + Dragon Ball.

15 may 2008

GIRO 08

Ja fa uns diets que ha començat, però realment és com si comencés demà. A partir de s'etapa de demà i fins dissabte 31 es podrà veure per Eurosport un espectacle que per jo és imprescinible any rere any. Com a bon amant de sa millor muntanya, sa que ofereix es Giro és sa primera que no me puc perdre, sinó, qui seria?
Dos ciclistes seran els que seguiré de prop: Simoni i Contador. Poques opcions per tots dos, per diferents circumstàncies, però esper que puguin demostrar, es primer, perquè ha estat es millor escalador de sa darrera dècada i, es segon, perquè és es millor actual.
Si es personal està disposat a atacar sempre que tengui forces, aquest esport es pot convertir en una història èpica. Esper que me faci recordar aquell Giro, no sé si era el 2003 o el 2004, des qual record una etapa inoblidable. En Simoni atacant, vestit de rosa, a un port (Gavia crec) tot nevat i en Pantani responent quan encara era viu (lògicament). Aquell dia va guanyar en Gibo (Simoni) i va marcar ses diferències definitives per guanyar as final sa carrera.
I com sempre, jo vus anim a que vus mireu aquest esport tant poc apreciat a Espanya, i en concret, recoman dissabte dia 24, que hi ha açò:





I ara, a estudiar una estona i a dormir fins les 3, que juga en Paul! 4-2 4-2 4-2 4-2

13 may 2008

MÉS TE VAL LLEGIR-HO

Comunicat oficial de TK, JM, JJ i LP.

Resposta den TT.


Açò és lu que ahir reclamaves no? Jo ho he llegit tot, són dues bones parrafades, però diuen coses interessants. Me crec es primers, en Tolkki es contradiu cada vegada que xerra, sinó fixa't amb es comentaris de baix., i també perquè en Kotipelto és un dels meus ídols, i vull creure que lu que diu és cert.

Would you wait for me FOREVER?

12 may 2008

LLUM

No volia escriure més avui, però as final ha estat necessari. Aquests quatre: Timo Kotipelto, Jens Johansson, Lauri Porra i Jörg Michael (tots ex-mebres d'Stratovarius), han fet públic un comunicat on, a més d'avisar que formaran un nou grup, diuen sobre es desfet grup i en Tolkki: "Es la historia de Fausto, la historia de la locura, del declinar natural y lento de una banda, pero al final algo mundano: la historia de un narcisista supremo rompiéndose y traicionando a los que fueron sus amigos desde hace doce años, quienes le ayudaron a salvarse pocos años antes"
Si ja ho deia jo que sa culpa no podia ser més que des locu den Tolkki, equisde.
Es veu llum.

VIENTOS DEL SUR

Feia moltíssima estona que no escoltava aquesta cançó i ja no me'n recordava de que era una de ses meves preferides, s'única d'Avalanch que la iguala és Ecos de Vida, però totes dues fan posar sa pell de gallina.




I açò és tot, esper que vus basti per avui.

COMPENSANT

Sa sortida d'ahir, es semi-sopar de classe de 8+1, que havia d'acabar en festa per Cala en Blanes va tenir es seus bons moments, però bàsicament va ser una merda. NO hi tornarem, NO.
Però es dia d'avui compensa de sobres, i no és ni per n'Alonso, ni pel Madrid, ni perquè es Lakers perdin. Amb molta diferència, lu millor ha estat sa victòria impressionant den Sergio García a nes The Players. Realment, sa nit de golf que més he xalat, i no han estat poques ses que he viscut tot i sa meva curta edat.
A veure si a partir d'ara torna a espavilar i guanya colque Major enguany.
Per cert, diu en Sregio, quan es senyor que l'entrevista li demana si vol agrair res a ningú: "First of all, I want to thank Tiger (Woods se sobreentén) for not being here" Vaia crack, equisde.

10 may 2008

TOCA SOPAR

O açò és lu que me van dir ahir, que partirem amb no sé quin bus i després taxis fins a cala en Blanes. Des casi 40 que érem a 4rt, seguramnet serem uns 15, as final serà un sopar de noltrus més elles, és a dir, Pau, Toni, David, Natxo, Fel, Tomeu, i demés personatges d'aquests, més Júlia, Carme, Auxili, Laura i... no sé si ningú més.
Però bonu, així es percentatge de torrats serà més elevat que si vingués tothom, equside. Per cert, Julieta, si vols, avui podem fer es partit de tornada, a veure si ets capaç de remuntar...

Un regalet que m'ha fet ganes posar. El día de la bestia (Extremoduro).



Ví a la virgen María, cansada de ser virgen,
metiendo en un portal.

8 may 2008

HORA D'EXPLICAR UN PETIT DETALL

Res queda de qui era fa un temps, tot allò que fins fa poc em perseguia, aquelles coses que em fermaven a un passat que no em deixava viure tranquil han desaparegut, juntament amb alguns records que no necessitava.
Em parlava, em deia a mi mateix que ja n'hi havia prou, però no aconseguia treure'm de damunt aquella càrrega, que es feia molt pesada alguns dies. No parlo de res en concret, eren moltes coses les que havia de deixar enrera, havia passat la primera etapa en què era conscient de la meva vida i per començar-ne una altra era necessari esborrar les marques, escopir els verins que m'havien donat i els conseqüents antídots que m'havia pres, tancar ferides i pintar cicratius. No ho vaig eliminar tot, algunes coses quedaran per sempre, hi ha bons i mals records que, per molt que un vulgui són, per tota una vida, no així d'altres que no em servien per res i vaig deixar fugir. No es tracta de començar de nou, sinó d'intentar continuar sense cometre els mateixos errors d'abans, és, essent el mateix, ser millor.
Tot el que havia fet fins aquell moment condicionava el que faria a continuació, i havia d'acabar amb aquesta situació. No és res inusual, tots ho feim un moment o un altre, encara que potser no tots ens n'adonem.
I ara comença la segona etapa de consciència de la meva vida, o més ben dit, ja ha començat. Sé que m'espera, sé que vull, i també sé que no podré aconseguir tot allò que desitjo, però ho faré de la millor forma possible, tinguent en compte sempre el que per a mi és més important, aquelles coses a les quals més valor concedesc.
Ja veurem que sortirà...

Sé escriure en català, equisde!

6 may 2008

Nº 100

Aquesta és s'entrada nombre 100, equisde, me feia il·lusió posar-ho.

Crec que vaig dir que explicaria dissbte què... I més o mancu lu que va passar va ser que mus vam torrar a rock's, i a les dues i mitja vam anar cap a ciuta amb taxi. És interessant comentar que vam posar Stratovarius abans de partir, quan ja hi havia molt poca gent, Paradise en concret. I açò va ser lu millor des vespre, de ciuta poc a dir, com sempre... Detalls no vus en puc proporcionar molts, sa veritat, demanau-ho per colque banda.

Però açò res, va ser fa molt, lu realment important va passar ahir, quan es va produir sa segona victòria de New Orleans amb un Chris Paul a nes nivell d'un MVP, que no li donaran, amb 30 punts i 12 assistències. Ara cap a San Antonio a veure si podem guanyar un dels dos partits allà i acabar a casa amb un 4-1!

I res, ses coses es van aclarint poc a poc, i ses preoucupacions se'n van sense massa esforç, és xistós, tot és qüestió de confiança i res més. Dues setmanetes i mitja sense passar pena i ale...

3 may 2008

FESTOTA

Sa primera va ser aquella que posa "açò són festes", que més bé s'hauria de dir "açò són ponts", perquè dijous sencer va ser una festa. Primer a Cala Mitjaneta, de les 12a les 18 bevent cervesa i un poc de Cardhu (li vam fer una bona osca) de sun pare den Pau. Després, descans fins a les 21 i cap a sa festa des 18 de na Núria F. (companya de classe de tota sa vida) i allà, com no, hi havia més cervesa, i sa pinya que vam agafar en Fel, en Pau (ells també eren per Cala Mitjaneta, lògicament) i jo va ser impressionant. I res, que vaig arribar amb sa intenció d'escriure-ho, però no me'n vaig sortir segons he vist... Equisde.

Sa segona festota tindrà puestu avui, un poc a Rock's i un poc a Ciutadella, amb so cosí meu en Francesc. I com no, es detalls contables arribaran demà, o demà passat o s'altre, més ja no. A veure que succeeix.

I pos una foto per il·lustrar lu que va ser dijous, més o mancu, en Lluri bevent Powerade, trob:

WATCHING OVER ME

Qui va decidir unir una cançó com aquesta amb FFX és Déu. I no diré res més, disfrutau...




I had a friend many years ago
One tragic night he died
The saddest time of my life
For weeks and weeks I cried
Through the anger and through the tears
I've felt his spirit through the years
I'd swear, He's watching me
Guiding me through hard times

We shared dreams like all best friends
Blood brothers at the age of ten
We lived reckless, he paid the price
But why? Why did he have to die?
It still hurts me to this day
Am I selfish for feeling this way?
I know he's an angel now
Together we'll be someday

I feel it once again
It's overwhelming me
His spirit's like the wind
The angel guarding me
Oh, I know, oh, I know
He's watching over me
Oh, I know, oh, I know
He's watching over me